Prepareu una massa barrejant unes quantes cullerades de farina amb l'ou, un pessic de sal i mig got d'aigua amb gas (això farà que la massa us quedi flonja). Afegiu-hi uns quants rosegons de pa sec perquè la massa agafi cos. Remeneu-ho amb un estri de fusta i, si veieu que la pasta us queda una massa espessa, afegiu-hi una mica més d'aigua amb gas, però vigileu que no se us "ofegui el moliner", que és com en diuen a Txèquia quan la pasta queda massa líquida/clara. Acabeu de pastar a mà i doneu forma a la massa, com si féssiu una pilota per al caldo, però de mida molt més grossa. Deixeu reposar aquesta pilota i, mentrestant, poseu una olla al foc amb aigua abundant. Saleu l'aigua i, quan arrenqui el bull, aboqueu-hi la pilota de farina. Convé que cogui uns deu o quinze minuts a foc viu i, si cal, remeneu-la perquè no se us enganxi al fons de l'olla. Un cop aquesta massa sigui cuita, traieu-la de l'olla i deixeu-la reposar damunt d'una fusta. El knedlíky ben fet no es trenc o desfà en treure'l de l'olla. Al cap d'uns quants minuts ja la podreu tallar, com si en féssiu llesques gruixudes, i servir-les com a acompanyament del plat que tingueu preparat. Per exemple, un peix amb salsa, com ens va fer la Vera. El knedlíky és l'acompanyament per excel·lència de qualsevol plat de cuina txeca tot i que, d'uns quants anys ençà, les verdures també són presents a les taules txeques durant tot l'any.