Aboqueu les farines en un bol de mida grossa. Afegiu-hi una culleradeta i mitja de sal. Si canvieu les proporcions de farina, la de sal també canvia: podeu calcular una culleradeta de sal per quilo de farina.
Desfeu el llevat en una mica d'aigua tèbia i barregeu-lo amb les farines, pastant-ho a mà.
Afegiu-hi un raig d'oli d'oliva. Si ho preferiu, podeu posar-hi llard en lloc d'oli, com seria el cas de la recepta original (iguiñ vol dir llard en mapudungun). En aquesta ocasió, la Lafken va utilitzar oli perquè li agrada més el seu gust.
Aneu-hi afegint rajolins d'aigua tèbia mentre aneu pastant. La massa us ha de quedar compacta i elàstica, sense que se us enganxi als dits. Després aboqueu-la sobre el marbre i seguiu treballant-la, però sense corró, estirant-la a mà i recollint-la de nou. Repetiu aquesta operació unes quantes vegades.
Deixeu-ho llevar una estona, amb el bol tapat amb un drap.
Després, aneu agafant porcions de massa de la mida d'una taronja petita i feu-ne boles.
Espolseu una mica de farina per sobre del marbre i aneu aplanant les boles amb les mans. Us han de quedar unes peces rodones no excessivament primes. Amb les ungles, aneu fent a cada peça aplanada uns tallets –un al mig i uns 4 o 5 tot al voltant- que serviran perquè, en fregir-les, mantinguin la seva forma plana i no es bufin.
Poseu oli abundant en una paella i, quan estigui calent, aneu-hi fregint per tandes les peces de pasta. Han de quedar daurades de tots dos costats.
Deixeu les peces fregides sobre paper absorbent perquè perdin l'excés d'oli de fregir.
Porteu-les a taula en una panera i que cadascú n'agafi i s'hi posi a sobre el que li vingui de gust. A casa de la Lafken s'hi van posar unes quantes cullerades de pebre (vegeu-ne la recepta a part).

Nota:
L'iguiñ kofke també és conegut amb el nom de sopaipilla, paraula d'origen mossàrab (sopaipa) que els espanyols van portar amb la colonització.