Piqueu la ceba i sofregiu-la en una paella tapada, a foc lent, perquè deixi anar tota l'aigua ben a poc a poc.
En un cassó amb aigua i moltes peles de ceba, poseu-hi a endurir els ous. Així obtindreu el que s'anomena ous "haminados" (un cop pelats, les clares us quedaran de color marró). Reserveu-los. En una olla que pugui anar al forn, poseu-hi el pollastre, prèviament bullit i tallat a trossos, les patates, tallades també a trossos més aviat grossos, els alls, el blat i els ous "haminados". Cobriu-ho tot amb aigua calenta i condimenteu-ho amb la canyella i la mel. Saleu-ho i deixeu que cogui, a foc lent, amb l'olla tapada.
Quan vegeu que la ceba que sofregiu sigui més aviat transparent, afegiu a la paella el pebre vermell. Remeneu-ho sense parar perquè el pebre no es cremi, deixeu-ho un parell de minuts al foc i retireu-ho.
Al cap d'uns 15 minuts de coure el que hi ha dins l'olla, afegiu-hi les mongetes cuites i el sofregit de ceba. És molt important que no remeneu l'olla perquè tot es vagi assentant; només amb unes lleus sacsejades n'hi ha prou.
Després d'uns altres 15 minuts ja podeu posar l'olla al forn, preescalfat, i deixar que cogui durant unes quantes hores a forn suau.
Tradicionalment s'hi deixava tota una nit. Si veieu que us queda més aviat sec, podeu afegir-hi una mica d'aigua.
Serviu-la ben calenta.
Si es menja el sàbat, es pot acompanyar amb el pa trenat típic, la jalá. A més, l'adafina que sobri serà molt més bona com més es cuini, ja que en reescalfar-la, els sabors queden més intensos i concentrats.