A "Crims", hem relatat set casos d'assassinats reals que han passat fa pocs anys a Catalunya. El cas de "Brito i Picatoste", el d'"El zelador d'Olot" o el del "Mataiaies", per posar-ne uns exemples, tenien al darrera històries i persones diferents. Per mirar de donar una explicació a la pregunta de per què matem, hem parlat amb forenses, jutges i investigadors perquè ens donin la seva visió. "El ser humà pot matar per mòbils o motius que en una conversa relaxada al sofà de casa diries: Jo per aquest motiu no és que no mato, és que ni tan sols m'enfado", Carles Monguilod, advocat La fiscal Mar Cuesta considera que es mata per molts motius i que "qualsevol persona, sota determinades circumstàncies, pot arribar a matar, però una cosa és matar i l'altra és assassinar. Per Cuesta hi ha una diferència molt important, ja que l'assassí és una persona que mata d'una determinada manera i no totes les persones estan capacitades per ser assassines". Llavors, què fa que una persona sigui capaç d'assassinar i la diferencia de les altres? Tothom pot ser un assassí? Un homicida imprudent és evident que sí, molts accidents ho demostren. Però hi ha morts que van acompanyades de premeditació o d'un intent d'amagar-les que deixa al descobert la cara fosca de la condició humana. "Matem perquè l'ésser humà és incapaç de controlar els seus impulsos i, sobretot, de controlar el seu ego", Neus Sala, periodista Segons el psicòleg forense Àngel Cuquerella, "el cervell d'una persona psicòpata funciona d'una manera diferent, però no perquè tingui cap anomalia morfològica ni perquè tingui cap trastorn mental, sinó perquè és una altra manera d'adaptar-se a l'ambient". La fiscal Mar Cuesta afegeix que "de la mateixa manera que hi ha gent alta o baixa, amb els ulls blaus o castanys, ser un psicòpata és una manera de ser". "Els assassins en sèrie són gent incapaç de compartir els valors de la societat en què viuen, gent que està actuant malament, però tant els fa", Marc Pastor, Policia científica i escriptor Un dels casos dels que hem tractat a "Crims" que ha creat més impacte ha estat el de "L'assassí del Putxet". La periodista Neus Sala recorda quan el va entrevistar i li va preguntar si era innocent: "Ell em va dir: "Què em preguntaràs?" I jo li vaig dir: "Et preguntaré per què les vas matar de manera tan salvatge, què buscaves, t'estaves divertint? I ell va aixecar un moment la mirada i em va dir: "Buf, què difícil. Saps què? Seré innocent". Moltes vegades, el que crida l'atenció és que mai sospitaries d'aquella persona que ha comès l'assassinat. "Això és el que ens intranquil·litza", explica l'advocat Carles Monguilod, "quan penses que qui ha fet allò tan greu, execrable i cruel podria ser jo mateix; és quan tots els conceptes que un té del ser humà o de la vida en general trontollen". Una reflexió que ens retorna la frase del forense Narcís Bardolet, que, des que la vam sentir als primers capítols, segurament tenim gravada: "Les grans barbaritats les fa gent normal. Però jo hi afegiria 'aparentment' normal."