Les exclusives del director de "Crims" en directe a Instagram

Carles Porta: "El Brito també va demanar perdó... a la seva manera"

El periodista Carles Porta ha regalat una quants titulars durant la conversa a l'Instagram Live amb els seguidors del programa. Ha parlat apassionadament de "Crims", de la crònica negra portada a la ràdio i la televisió i sí... també dels protagonistes de les seves històries
Sònia Gonzàlez Garcia
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Carles Porta és periodista, se'l veu que disfruta molt amb la seva feina, contagia entusiasme, i la feina intensa l'ha compensat amb el favor del públic. No sap de què li ve el gust per la crònica negra, però quan va començar en la professió l'any 84 ja feia successos. Reconeix que potser sí que amb "Tor" va començar tot, quan l'any 97 va anar a fer el primer reportatge per al Telenotícies, i després es va multiplicar molt amb el "30 minuts" "Tor, la muntanya maleïda", el llibre "Tor, tretze cases i tres morts" i el podcast a Catalunya Ràdio.

Ha dit algun cop que Tor l'ha posseït, "perquè va començar l'any 97 d'una manera innocent i s'ha convertit en una bola immensa". No té cap dubte: "Ja no és meu. Tor ja és de tothom, té vida pròpia i va posseint gent".

Carles Porta creu saber qui va matar el mític Sansa, i ens sorprèn quan assegura que donarà el nom abans que mori l'assassí. "Paciència, perquè Tor és un món molt particular, i tot necessita els seus tempos. Intentaré explicar coses un dia d'aquests". Els "torliebers" estan d'enhorabona, potser es farà una segona part de "Tor". "De ganes i de material en tinc, i tant!"

El crim passional de la Guàrdia Urbana

En la crònica negra catalana hi ha més històries a banda de Tor. Com a primícia ens avança que coneix bé el cas del crim passional de la Guàrdia Urbana, que ara està de plena actualitat, i que l'estan gravant per fer alguna cosa. "És molt interessant, però aquests judicis s'han de veure amb perspectiva, per captar els matisos. No m'agradaria gens ser jurat d'aquest cas, perquè tindran molts problemes per decidir a qui es culpa com a autor material del crim. Serà molt difícil, perquè s'acusen l'un a l'altre, i no crec que surtin elements clau."

"Crims" neix a la ràdio i creix a la tele

Molts participants del "live" amb Carles Porta són seguidors dels podcasts de "Crims" a Catalunya Ràdio, i han fet preguntes sobre els casos que s'hi han tractat, com el cas no resolt de la bibliotecària Helena Jubany, que també es podrà veure en aquesta tanda d'11 capítols que emetrà TV3. "A la tele direm moltes coses noves i interessants", assegura.

Segons ha explicat, adaptar "Crims" a la televisió ha estat molt difícil: "Cal introduir imatges i fa molt de temps d'algun cas, però el resultat està sent espectacular: veiem imatges reals, recreacions i imatges inèdites".

"Ha costat molt", diu, ja que sovint és difícil recuperar part de la documentació gràfica de cada cas. "Les policies tampoc estan acostumades a guardar material important que han fet servir a les investigacions, i el sistema judicial és molt tancat". En aquest sentit, explica, és tota una sort haver pogut accedir a determinat material inèdit, com el que apareix al capítol de "Brito i Picatoste". "El mateix passa a 'El zelador d'Olot', on hi ha unes imatges impressionants d'una reconstrucció que em semblen apassionants narrativament i humanament parlant. Crec que és molt difícil de superar".

"Tinc una enveja enorme dels americans que fan aquestes sèries de 'true crime' i que tenen de tot. Graven les confessions, els interrogatoris, tenen accés a una quantitat de material enorme, i aquí no, aquí costa una barbaritat", Carles Porta.

A "Tor", alguns implicats en la història es van enfadar amb ell. A "Crims" sembla que de moment cap família s'ha queixat en veure reflectida de nou la seva història als mitjans. "De moment no, però espera't, no ho sé. A les famílies això no els agrada, és normal. Han viscut unes situacions traumàtiques i a sobre venen els de la tele i tornen a remenar la història. S'enfaden, i sap greu. Però els que s'acostumen a enfadar més són gent colateral. Jo crec que a "Crims", tant a la ràdio com a la tele, som respectuosos, sobretot amb les víctimes, i això ho agraeixen.

"Aquestes històries que expliquem són de tothom, existeixen. Van tenir un impacte mediàtic i social molt important, i el que fem nosaltres ara és explicar d'una manera respectuosa i elegant una història que es demostra que interessa a molta gent", Carles Porta.

Durant la conversa en directe amb els seguidors del programa, només l'hem vist enfadar-se quan algun usuari ha deixat anar que "Crims" sembla un blanquejament del cos dels Mossos d'Esquadra. "No, i per moltes raons. Primer, perquè jo no treballo així. Arribar al nivell d'honestedat i un puntet de credibilitat que tinc és molt difícil, i si vas per la vida llepant culs, al final et queda la llengua d'un color lleig. Això només es pot fer per plaer, però no a la feina. Així que no, no és un blanquejament, però si algú ho interpreta així és lliure de fer-ho". Segons explica Porta, el format "true crime" es basa a explicar històries en què els policies tenen un protagonisme molt important.

"És impossible blanquejar els Mossos. Els Mossos es blanquegen amb la seva actitud. La gent no és tan ruca. Si els Mossos ho fan bé, funcionen, i la gent se'ls creu. Si ho fan malament, si reparteixen hòsties, si s'equivoquen en les investigacions, allò és inblanquejable", Carles Porta.

En realitat, veient el primer capítol de "Crims" i com es va fer el seguiment dels sospitosos, et planteges si els investigadors tenen prou efectius per fer la seva feina. "Sempre farien falta més efectius, més mitjans, més pressupost, però amb el que tenen s'espavilen molt bé. La Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos, que no són perfectes -i algun dia haurien de reconèixer alguna cagadeta-, són molt bons, com una mena d'FBI a la catalana. Si veiéssiu les virgueries que fan els de la científica i com és de difícil investigar la quantitat de crims que hi ha, veuríeu que treballen molt i molt bé".

Noemí Fabregat va cobrir el judici a Brito i Picatoste

La periodista de TV3 Noemí Fabregat ha passat a saludar Carles Porta, i ha pogut aportar el seu record, ben marcat encara tot i els anys que han passat. Carles Porta explica que ha vist les imatges del judici, però que no hi va ser en aquell moment. És per això que s'interessa per l'aspecte i l'actitud dels detinguts davant del tribunal que els jutjava. Fabregat té el record ben viu, i la sèrie "Crims" li ha fet reviure aquells moments.

"Una de les coses que cridava l'atenció aleshores", explica ella, "és que tot i haver protagonitzat aquella fugida tan espectacular, perquè va ser com qui s'escapa d'Alcatraz, és que en realitat el Brito era un home molt baixet i eixut". "Al judici cap dels dos no mostrava penediment. Eren molt desafiants. Estaven molt distanciats. Aquella relació malaltissa que van establir a la presó abans de la fuga i que es retroalimentava en una cooperació necessària, quan va acabar el judici no era així. Eren dos perfils molt diferents. La prova és que així com el Brito va acabar sense cap penediment, en Picatoste va demanar complir la pena íntegra a la presó", afegeix.

"", afegeix Carles Porta, "aquest és un moment d'una càrrega emotiva molt forta, tot i que el Brito també va demanar perdó a la seva manera".

Estem rodejats de més assassins que no ens pensem?

"Una cosa que no m'esperava", explica Carles Porta, "és que la gent em diu que aquests relats fan por. No fotem, són a la presó! A Catalunya hi ha uns 40 crims a l'any, són molts... no n'hi hauria d'haver tants, però som set milions de persones! Així que tranquils".

Carles Porta ha aprofitat la trobada virtual amb els seguidors del programa per llançar un missatge al mateix Brito, amb qui no ha aconseguit parlar mai. "Ell no ha volgut, però sí que he parlat amb el seu entorn. Potser ara em veu i vol. Que m'avisi, i vaig a veure'l".

Pel que fa a la seva formació, Porta reconeix que en el passat s'ha sentit temptat per fer un curs de criminologia, però finalment no ha acabat fent-lo. "La meva formació és la vida, llegir molt, documentar-me, treballar molt, preguntar molt, la curiositat sobretot, i humilitat. No dono mai res per sabut. Els mossos, els policies i els guàrdies civils amb què parlo acaben atabalats perquè em foto uns farts de preguntar…"

I després de "Crims", què?, pregunta inevitable que arriba al final de la conversa. Porta no ho dubta. "Un podcast que serà l'hòstia, però no vull ni puc explicar encara de què va. Ho farem a Catalunya Ràdio. L'estem començant a gravar i l'estrenarem aviat. M'ha costat dos anys de treball, d'investigació, de guió i tot això, i estic enormement satisfet. Crec que serà la bomba".

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS