TV3 estrena "Crims", el "true crime" que relata crims reals que han passat fa pocs anys a Catalunya. La sèrie s'ha presentat a la presó Model de Barcelona amb la presència d'autors i públic i hi hem anat per avançar-te tot el que has de saber-ne.   1- Si ets oient, ets espectador La nova sèrie de TV3 s'inspira en el programa d'èxit de Catalunya Ràdio "Crims", que el 2019 ha acumulat més de 600.000 reproduccions al servei a la carta. Si ets un dels milers de seguidors del programa, no dubtis a mirar la sèrie de televisió perquè té molts elements nous. Per començar, el més obvi, la imatge et permetrà veure la cara dels protagonistes. Però n'hi ha més, Carles Porta, director i presentador de "Crims", assegura que "hi ha casos que no s'han tractat a la ràdio i els que s'han tractat tenen coses noves a dojo, el 80% per cent del que aportem a TV3 és nou". L'equip ha disposat de més temps per investigar els casos i això fa que entre les novetats hi hagi material inèdit i testimonis que no havien participat a la versió radiofònica.   2. Estil "true crime" amb tocs propis "Crims" ha aconseguit impregnar-se de l'estètica de les sèries de l'univers "true crime" i, segons afirma Carles Porta, s'ha creat "un bon relat" amb testimonis, imatges d'arxiu, ficcions i dramatitzacions. "La manera de narrar", afegeix, "és molt americana, molt de no-ficció, amb pocs adjectius i unes descripcions molt sòbries on la història parla per si mateixa". La sèrie té una "voluntat molt clara d'entretenir, informar i que la gent es pensi que està dins una pel·lícula". Imatge aèria de l'Hospitalet que forma part d'un dels capítols de la sèrie "Crims"   Quan veus aquell helicòpter en pla zenital que està volant de nit, això que només ho veus a llocs com Los Àngeles, ara està volant a Granollers o per l'Hospitalet", Guille Cascante, director de Goroka   I aquí és on entra Guille Cascante, director de Goroka, la productora encarregada de portar "Crims" a la televisió. Cascante explica que "el 'true crime' a televisió "va lligat a una manera de fer amb molta excel·lència pel que fa a qualitat d'imatge i amb una barreja de molts tipus de formats." Per fer la sèrie s'han fixat en produccions existents com "Making a murderer" o "The confessions tapes" i això es nota, ja que "mires d'aquí i d'allà i, evidentment, Crims' està ple de referents", afirma Guille Cascante. Testimoni de la sèrie "Crims" Però "Crims" també ha utilitzat recursos que no són tan comuns al "true crime", com la mirada directa a càmera dels testimonis. Una aposta que aconsegueix transmetre la sensació que els entrevistats estan testificant. Guille Cascante explica com ho han fet: "L'entrevistat està en un quartet sol i parla a càmera, on veu l'entrevistador que parla amb ell a través d'un sistema de teleprompter com el que utilitzen els presentadors dels telenotícies. Això al final produeix un efecte gairebé de confessionari."   3. 7 casos, 11 capítols La crònica negra catalana té molts casos, alguns de tancats i resolts i d'altres que encara estan oberts. Crims n'ha triat set, dels quals només n'hi ha un que encara no està tancat. Segurament et sonaran, si no tots alguns, ja que en el seu moment van sortir als mitjans de comunicació. El cas de "Brito i Picatoste" és el que obre la sèrie i després vindran el cas de "Talleda", "El zelador", el del "Putxet", "La Reme", "Machala" i el "Jubany". Finalment, a l'últim capítol, "Crims" plantejarà una pregunta: "Per què matem?". Si en vols saber més, aquí trobaràs detallats tots els capítols de "Crims".   4. Morbo zero Un dels aspectes que més destaquen els autors de "Crims" és la voluntat de no ferir les víctimes i les seves famílies. Es tracta de casos que han passat a Catalunya i hi ha persones afectades que formen part de l'audiència. Carles Porta assegura que s'ha reduït a zero la possibilitat de morbo i que "no hi ha imatges que puguin ferir, hem mesurat molt bé cadascuna de les paraules". "Una de les nostres prioritats ha estat intentar no ferir més les víctimes i les seves famílies. Hem reduït a zero la possibilitat de morbo", Carles Porta, director de "Crims". Guille Cascante també posa l'accent en aquest aspecte quan parla de les recreacions dels crims i explica que utilitzen "imatges metafòriques, que insinuen o que t'intenten transportar a una sensació per no ensenyar res clarament. Mai ensenyem la sang directament".   5. L'arxiu de TV3 hi juga un paper important Àngels Barceló presentant el Telenotícies de TV3 Un dels reptes importants que tenia la sèrie era posar imatges a unes històries molt difícils d'explicar. "Crims" ha tingut la col·laboració dels Mossos d'Esquadra, la Policia i la Guàrdia Civil, i ha pogut accedir a material i testimonis inèdits. A més, ha comptat amb l'arxiu de TV3, on es preserven les emissions de la cadena des que va començar l'any 1983. Constitueix un ampli banc d'imatges que ha estat un tresor per a la creació de la sèrie. "De tots els casos que hem fet TV3 en té arxiu i això és molt important" per a la construcció del relat i per al format, reconeix Guille Cascante, "passar de la imatge HD d'ultraqualitat a la imatge 4:3 antiga ajuda molt a reconèixer el format del 'true crime'". Per si no era prou al·licient en si mateixa, la sèrie té el valor afegit que podreu veure imatges dels inicis d'algun periodista, com Àngels Barceló.   6. La tensió et manté enganxat a la cadira Si heu escoltat el podcast de Crims ja sabreu que la narració de Carles Porta et manté enganxat fins a l'últim moment. Per saber si la sèrie de televisió també ho aconsegueix, vam parlar amb el públic que va veure el primer capítol a la preestrena que es va fer a la presó Model. Les seves respostes no deixen marge al dubte: "superbé", "enganxa", "ganes de veure'n més", "impactant"... La Marisa, el Francesc, les dues Albes i l'Ona ja han vist el primer capítol i ho tenen clar, però només sabràs del cert què et sembla "Crims" si la veus. Així que recorda, dilluns, a les 21.55 estrena a TV3.