El Tricicle
El Tricicle va sorgir d'una necessitat gairebé imperativa: fer humor sense haver de parlar. A principis dels vuitanta, la sala Villarroel va quedar lliure i els van donar l'oportunitat d'actuar-hi. El Paco, el Carles i el Joan van recopilar tots els números que havien estat fent fins aquell moment i van composar "Manicòmic". Van triomfar i en cada sessió feien riure gairebé cent persones. No s'esperaven que al poc de temps els veurien vint milions de persones al programa "Un, dos, tres..." interpretant el recordat "Soy un truhán, soy un señor". I encara menys que, deu anys després, arrencarien el somriure de tres mil milions de persones en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona. Porten trenta-cinc anys d'humor i no tenen cap pla de retirada imminent. Segurament, el Tricicle són el grup que més coses ha dit sense parlar en aquest país.
