De la Coralina de "Merlí" al Miquel de "Com si fos ahir"

Com sobreviure al teu cap quan tornes de vacances (versió sèries TV3)

Reprendre la rutina laboral implica retrobar-se amb el teu cap. N'hi ha de molts tipus i a les sèries de TV3 n'hem retratat uns quants: la Coralina, el Miquel, la Fina Cardona... T'ajudem a encarar el nou curs amb antídots contra tots ells!

Des que entrem al món laboral, tots tenim un cap. Sempre hi ha una autoritat per sobre nostre que ens guia, mana i organitza les tasques. El nostre cap també té un cap. I el cap del nostre cap també té un cap. La cadena és gairebé infinita... com també són infinits els tipus de caps que hi ha.

A les ficcions de TV3 els hem vist de tots colors... i molts d'ells, a la seva manera, han deixat petjada. N'hem seleccionat 5 de representatius i proposem diferents estratègies per sobreviure'ls en cas que te'ls trobis al tornar de vacances:

 

▶️ 1. La cap entremetedora: la Coralina de "MERLÍ" (Pepa López)

"A classe podem passar-ho bé, però us aviso que també puc ser molt malparida." Així va començar la seva primera classe la Coralina, la professora d'història i cap d'estudis de l'institut Àngel Guimerà, del que va acabar sent-ne directora.

La Coralina va arribar a la segona temporada de "Merlí" ja amb cara de pomes agres i de pocs amics. És una dona d'uns 60 anys, molt conservadora, i amb una manera de treballar molt peculiar. Al Merlí l'hi té jurada des del primer moment: "Quan arribo a un nou rusc, m'agrada saber qui vola i qui pica", avisa al professor de filosofia. Ell no sap que ja l'ha espifiada.

Queda clar, a la Coralina no li agrada la manera de ser del Merlí i a la que pot recriminar-li alguna cosa, no deixa passar-ne l'oportunitat.

De fet, el caràcter de la Coralina ha deixat empremta fins i tot a l'"APM?" amb aquest gag, inspirat en l'escena en què la Coralina li pregunta al Millán si està passant un mal moment: li diu que no vesteix bé i que va deixat.

Antídot contra caps entremetedors: altes dosis de paciència, calma i empatia envers aquest ésser que es creu amb la veritat absoluta. Aprendre a mossegar-se la llengua ben fort. Hi afegiríem resignació, però més val tenir a mà uns taps per a les orelles.

 

▶️ 2. El cap workalcoholic: el Miquel de "COM SI FOS AHIR" (Eduard Farelo)

Arribar a la feina de bon matí i tenir aquesta conversa amb el teu cap:

-Feedback de la setmana, balanç de l'estat de cada projecte i previsió de volum de feina.

-Ara mateix?

-No! Per la segona pasqua de l'any que ve, si et sembla. Ja t'hi entens amb aquest desordre?

-Ho sento, és que ahir vaig plegar tardíssim i ara vinc d'una reunió...

Són el Miquel i la Sandra, dos personatges de "Com si fos ahir" que són cap i treballadora respectivament. Ell és workalcoholic i soci de l'empresa. Tot el dia pendent de la feina. Ella és aplicada, abnegada i compromesa amb la feina, però la seva entrega excessiva l'acaba conduïnt a un "burnout": la Sandra peta en aquest capítol.

Antídot contra caps workalcoholics: fixar límits i sobretot delimitar horaris. Ara treballo, ara plego. Aprendre a dir "no". També és absolutament imprescindible sortir del grup de whatsapp en periode de vacances. Així garantiràs una "rentrée" plena d'energia!

 

▶️ 3. La cap diva: la Fina Cardona de "PORCA MISÈRIA" (Mercè Sampietro)

Amb els 5 primers minuts del capítol 1 de "Porca misèria" en tenim prou per fer-nos una idea de com n'és de cruel i tirana la Fina Cardona. Mercè Sampietro és la directora i presentadora d'un "late show" televisiu de màxima audiència. El seu guionista de capçalera, un errat Pere Brunet interpretat per Joel Joan, pateix les seves escridassades i bronques, fins al punt que té malsons. Cal veure aquest inici en què es retrata la diva de la comunicació en la seva màxima esplendor:

Antídot contra caps divos: el protagonisme l'ostenten ells. Això ja ho saps i no ho has d'oblidar. No els facis ombra, però ni molt menys deixis que et trepitgin ni ocultin. Tens llum pròpia! Deixa que brilli!

 

▶️ 4. La cap que lladra però que no mossega: la Mercedes de PLATS BRUTS (Montse Pérez)

Un personatge carismàtic és el que va construir Montse Pérez a "Plats bruts". Tothom la temia i l'estimava a parts iguals. I sempre amb humor. Perquè aquesta "sitcom" el que sempre ha generat són riallades. La Mercedes era la directora freda de Ràdio Bofarull i al seu càrrec tenia el Lopes i el Ramon. En aquest capítol, estrenat el 1999, percebem la quintaessència de la Mercedes amb frases del Lopes com: "No estic preparat per una altra bronca de la Mercedes!". Imperdible!

Antídot contra caps que lladren però que no mosseguen: es queixen, reneguen, maleeixen, i fins i tot renyen. Però renyen fluix. En realitat no n'hi havia per tant! Són impulsius, però en el fons tenen bon cor. Per això se'ls acaba estimant malgrat tot.

 

▶️ 5. El cap dèspota: Àlex Gnocchi a "EL CRAC" (Borja Espinosa)

"El crac" és aquella sèrie que discorre entre la ficció i la realitat. Joel Joan interpreta el Joel Joan. Julio Manrique fa de Julio Manrique, Lluís Soler de Lluís Soler i Roger Coma de Roger Coma. En el cas de l'actor Borja Espinosa, es posa en el paper d'Àlex Gnocchiel director dèspota de la segona temporada. Volia ser actor, però al no sortir-se'n, va optar per dirigir. Capritxós i egocèntric, no suporta que ningú li porti la contrària. És un gran manipulador i no dubta a torturar psicològicament els actors per aconseguir interpretacions al màxim d'autèntiques. Tot s'hi val, en nom de l'art... i com a mostra, un assaig:

Antídot contra caps dèspotes: es creuen que tenen el poder i la veritat absoluta i per això ho volen manegar tot ells mateixos. No deleguen res. Tot ho volen supervisar i controlar. No escolten opinions. No es deixen assessorar. Estan condemnats al fracàs i al ridícul. L'antídot són ells mateixos!

Anar al contingut