"El llenguado" aborda la salut del català sense pèls a la llengua

Després de superar el càsting del cap de lingüistes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Ernest Rusinés, la Yolanda Sey i el Guillem Albà surten de TV3 per fer cap a altres mitjans de comunicació amb l'encàrrec de fer una anàlisi de la llengua que s'hi fa servir. Aquesta és la primera missió com a cares visibles d'"El llenguado". Prèviament, amb el Màrius Serra, paren l'orella per sentir el "tertulianès", l'idioma amb què es comuniquen els comentaristes de l'actualitat, a la ràdio matinal catalana. Un idiolecte, segons l'escriptor, ple d'incorreccions i d'expressions que fan mal a les orelles. Màrius Serra bateja la llengua dels tertulians a "El llenguado"(CCMA) Basté i Terribas Sense allunyar-se de l'àmbit radiofònic, la Yolanda s'acosta a RAC1, l'emissora des d'on Jordi Basté condueix, de dilluns a divendres, un magazín, "El món", en què, assegura, parla un català "molt criticat. El vaig aprendre a casa. A la meva època, ens escolaritzaven en castellà i ens sabíem la missa en aquesta llengua fil per randa perquè hi anàvem cada dos per tres." Tant amb ell mateix com en les patinades d'alguns col·laboradors poc solvents amb el català procura "corregir sense ser groller". Tot i així, diu que hi ha divisió entre els oients: "N'hi ha que ens perdonen les incorreccions i d'altres que no ens deixarien ni presentar." Jordi Basté amb Yolanda Sey als estudis de RAC1 (CCMA) A l'altra banda de la Diagonal barcelonina, Mònica Terribas encapçala "El matí de Catalunya Ràdio" en la mateixa franja horària. Per la periodista, a l'emissora de la CCMA "procurem que la gent parli català, tot i que n'hi ha que s'expressa en castellà. Jo vull que estiguin còmodes, perquè, si no, la comunicació se'n va en orris." Tot i així, Terribas no perd de vista que el seu programa -i Catalunya Ràdio en general- és "referent lingüístic. Cal que conservem les bases i els usos de la llengua per continuar sent-ho." Guillem Albà i Mònica Terribas a les instal·lacions de Catalunya Ràdio (CCMA) La premsa escrita A la redacció del diari Ara, l'Albert Pla Nualart, el responsable lingüístic, formula una tesi molt entenedora sobra el català dels mitjans de comunicació. Pel lingüista, els diaris, la tele, la ràdio i els mitjans digitals són "intermediaris entre la norma de la llengua i l'ús que se'n fa. És a dir, entre la correcció lingüística i la comunicació." Pla Nualart també exposa que, fixant paraules i expressions en els llibres d'estil, els mitjans esdevenen "l'avantguarda de la normativa," ja que moltes de les solucions que es prenen en l'àmbit periodístic acaben formant part del corpus normatiu. La idea que exposa l'assessor de l'Ara es completa amb la recerca, per part dels filòlegs i correctors que treballen als mitjans de comunicació, "d'un equilibri entre la genuïnitat i l'ús de la llengua". Si ens fixem només en els usos que en fan els parlants, comenta Pla Nualart, "ens adonem que el català està massa interferit, especialment pel castellà". Per això cal fer ponderacions constants. Albert Pla Nualart parlant de la llengua dels mitjans de comunicació, un equilibri entre genuïnitat i ús (CCMA) A La Vanguardia, el lingüista i periodista Magí Camps mostra al Guillem el sistema que té el rotatiu per traduir del castellà al català, o a l'inrevés, els articles del rotatiu: un mecanisme automàtic informatitzat que s'ha anat millorant amb els anys i que sempre requereix una revisió final per part d'un corrector. Català de ficció Una cosa són els registres informatius o divulgatius, i l'altra, la ficció, un univers en què cal utilitzar un registre lingüístic correcte i versemblant, que no desentoni amb la llengua quotidiana dels parlants. La Yolanda i el Guillem visiten el plató on s'enregistra la sèrie de les sobretaules de TV3, "Com si fos ahir". Allà observen com una de les assessores lingüístiques, la Marta Rollan, repassa el guió amb els actors abans de gravar les seqüències. Rodatge de la sèrie de TV3 "Com si fos ahir" amb la presència de l'assessora lingüística(CCMA) "Especialment, intentem corregir paraules i expressions que siguin calcs del castellà. Les substituïm per altres que siguin més genuïnes," explica la Marta. No obstant això, el de la sèrie "ha de ser un llenguatge creïble, semblant al que es parla al carrer. Per tant, fugim de paraules massa ampul·loses o artificioses". Aquesta tasca, d'entrada, sembla difícil. Però la Marta creu que no ho és tant, ja que "tenim una llengua que té prou recursos per formar un registre estàndard correcte". Rumb a la terra de la tramuntana Com en l'històric "Caçadors de paraules", que TV3 va emetre entre el 2007 i el 2008 amb Roger de Gràcia al capdavant, en la segona part del programa "El llenguado" també viatja a diversos punts del domini lingüístic del català per copsar-ne els trets, el lèxic i les expressions. En la primera entrega, el Guillem es desplaça a l'Albera, un indret que, amb el vent de tramuntana com a gran teló de fons, connecta l'Empordà amb el Rosselló, passada la frontera francesa.

"El llenguado" aborda la salut del català sense pèls a la llengua

En el primer capítol, Yolanda Sey i Guillem Albà analitzen la llengua dels mitjans de comunicació amb periodistes i lingüistes. L'altre gran focus és l'exploració, mitjançant alguns dels parlants, del català de tramuntana típic de l'Albera, un zona que enllaça l'Empordà i el Rosselló.