• Xavier Hijós, la química es torna verda
    Veure vídeo

    Xavier Hijós, la química es torna verda

    Xavier Hijós, director tècnic d'Axeb Biotech.

    La química es torna verda

    En un món on la població humana creix imparable, el
    desenvolupament sostenible és imprescindible si volem conciliar les nostres activitats amb la conservació de l'entorn natural. En aquesta línia, la indústria química adopta una nova filosofia. Una tendència que contempla un procés de producció més intel·ligent, més eficient, més respectuós amb el medi ambien, i on els productes finals també han de tenir el mínim impacte ambiental. És el nou paradigma de la química verda.

    Xavier Hijós, director tècnic d'Axeb Biotech. La química es torna verda En un món on la població humana creix imparable, el desenvolupament sostenible és imprescindible si volem conciliar les nostres activitats amb la conservació de l'entorn natural. En aquesta línia, la indústria química adopta una nova filosofia. Una tendència que contempla un procés de producció més intel·ligent, més eficient, més respectuós amb el medi ambien, i on els productes finals també han de tenir el mínim impacte ambiental. És el nou paradigma de la química verda.

  • Pere Puigdomènech, la revolució verda de la biotecnologia
    Veure vídeo

    Pere Puigdomènech, la revolució verda de la biotecnologia

    Pere Puigdomènech és director del Centre de Recerca en Agrigenòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona

    La revolució verda de la biotecnologia

    Un pas important en l'esforç en la biologia de plantes es dedica en aquests moments a l'obtenció del genoma de vegetals d'interès humà. El coneixement dels genomes vegetals ajuda en la seva modificació per fer que la planta s'adapti millor a nous entorns, i augmenti la seva productivitat.

    Pere Puigdomènech és director del Centre de Recerca en Agrigenòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona La revolució verda de la biotecnologia Un pas important en l'esforç en la biologia de plantes es dedica en aquests moments a l'obtenció del genoma de vegetals d'interès humà. El coneixement dels genomes vegetals ajuda en la seva modificació per fer que la planta s'adapti millor a nous entorns, i augmenti la seva productivitat.

  • Olga Martin, els nous aliments
    Veure vídeo

    Olga Martin, els nous aliments

    Olga Martín, cap del Grup de Recerca de Noves Tecnologies per al Processament d'Aliments de la Universitat de Lleida

    Els nous aliments

    El naixement de l'agricultura i la ramaderia despertà la necessitat de conservar els aliments. Des de les primeres tècniques, com el fumat o la salaó, el processat dels aliments ha evolucionat per tal d'abastar una població humana de creixement exponencial. Els nous mètodes d'avui porten al mercat aliments llestos per ésser menjats sense que perdin les seves propietats. Són nous productes que responen als hàbits d'una societat cada cop més exigent i atrafegada.

    Olga Martín, cap del Grup de Recerca de Noves Tecnologies per al Processament d'Aliments de la Universitat de Lleida Els nous aliments El naixement de l'agricultura i la ramaderia despertà la necessitat de conservar els aliments. Des de les primeres tècniques, com el fumat o la salaó, el processat dels aliments ha evolucionat per tal d'abastar una població humana de creixement exponencial. Els nous mètodes d'avui porten al mercat aliments llestos per ésser menjats sense que perdin les seves propietats. Són nous productes que responen als hàbits d'una societat cada cop més exigent i atrafegada.

  • Miquel Àngel Pericàs, refinant la farmàcia
    Veure vídeo

    Miquel Àngel Pericàs, refinant la farmàcia

    Miquel Àngel Pericàs és director de l'ICIQ.

    Refinant la farmàcia

    Un fàrmac és molt més que un principi actiu. Incorpora altr
    es elements que tenen com a finalitat facilitar la seva producció a escala industrial o possibilitar la reacció química que en facilitarà la seva assimilació. La química és essencial per assegurar aquests processos, i en la mesura del possible, per millorar-los.

    Miquel Àngel Pericàs és director de l'ICIQ. Refinant la farmàcia Un fàrmac és molt més que un principi actiu. Incorpora altres elements que tenen com a finalitat facilitar la seva producció a escala industrial o possibilitar la reacció química que en facilitarà la seva assimilació. La química és essencial per assegurar aquests processos, i en la mesura del possible, per millorar-los.

  • Lluïsa Fernanda Cabeza, energies renovables: reinventar la roda
    Veure vídeo

    Lluïsa Fernanda Cabeza, energies renovables: reinventar la roda

    Lluïsa Fernanda Cabeza és cap del Grup de Recerca d'Energies Aplicades de la Universitat de Lleida

    Energies renovables: reinventar la rod
    a

    Les energies renovables són aquelles que s'obtenen de recursos naturals que no s'esgoten, com ara el sol o l'aigua. Els edificis de nova construcció tenen en compte aquestes fonts d'energia i el seu ús racional. Obtenir una mateixa quantitat d'energia estalviant recursos és el que es coneix com eficiència energètica.

    Lluïsa Fernanda Cabeza és cap del Grup de Recerca d'Energies Aplicades de la Universitat de Lleida Energies renovables: reinventar la roda Les energies renovables són aquelles que s'obtenen de recursos naturals que no s'esgoten, com ara el sol o l'aigua. Els edificis de nova construcció tenen en compte aquestes fonts d'energia i el seu ús racional. Obtenir una mateixa quantitat d'energia estalviant recursos és el que es coneix com eficiència energètica.

  • Josep Maria Palet, la història escrita en el paisatge
    Veure vídeo

    Josep Maria Palet, la història escrita en el paisatge

    Josep Maria Palet, investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica

    La història escrita en el paisatge

    Des que els h
    umans som una espècie sedentària, no hem parat de transformar l'entorn. El que avui ens envolta respon als canvis acumulats al llarg de la història. Per això el paisatge també forma part del nostre patrimoni cultural. Ara, més de la meitat de la població mundial viu en grans ciutats, l'activitat al camp disminueix i tot plegat posa en risc el medi ambient. L'arqueologia del paisatge estudia l'evolució d'aquestes transformacions i permet prendre mesures per conservar i protegir part de la nostra cultura.

    Josep Maria Palet, investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica La història escrita en el paisatge Des que els humans som una espècie sedentària, no hem parat de transformar l'entorn. El que avui ens envolta respon als canvis acumulats al llarg de la història. Per això el paisatge també forma part del nostre patrimoni cultural. Ara, més de la meitat de la població mundial viu en grans ciutats, l'activitat al camp disminueix i tot plegat posa en risc el medi ambient. L'arqueologia del paisatge estudia l'evolució d'aquestes transformacions i permet prendre mesures per conservar i protegir part de la nostra cultura.

  • Joaquim Ros, l'Atàxia de Friedreich
    Veure vídeo

    Joaquim Ros, l'Atàxia de Friedreich

    Joaquim Ros, cap d'Investigació d'Estrès Oxidatiu. Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.

    L'Atàxia de Friedreich

    L'Atàxia
    de Friedreich és un trastorn provocat per la mutació d'un gen del cromosoma 9. Provoca dificultat en la parla i la visió, i falta de coordinació en les primeres etapes. Posteriorment apareixen cardiopaties que poden conduir a una mort prematura. Se'n sap poca cosa perquè pertany a la categoria de malalties minoritàries.

    Joaquim Ros, cap d'Investigació d'Estrès Oxidatiu. Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. L'Atàxia de Friedreich L'Atàxia de Friedreich és un trastorn provocat per la mutació d'un gen del cromosoma 9. Provoca dificultat en la parla i la visió, i falta de coordinació en les primeres etapes. Posteriorment apareixen cardiopaties que poden conduir a una mort prematura. Se'n sap poca cosa perquè pertany a la categoria de malalties minoritàries.

  • Joan de Dalmau, què s'hi cou a l'espai?
    Veure vídeo

    Joan de Dalmau, què s'hi cou a l'espai?

    Joan de Dalmau, cap de l'Oficina de Comunicació de l'ESTEC (ESA).

    Què s'hi cou a l'espai?

    El CTAE és una fundació privada se
    nse ànim de lucre amb la missió de motivar les empreses de qualsevol sector productiu a integrar tecnologies de l'aeronàutica i de l'espai. Ajuden a tirar endavant projectes d'innovació, aportant el saber fer tecnològic dels nostres professionals en camps com ara la navegació via satèl·lit o la mobilitat aèria i terrestre.

    Joan de Dalmau, cap de l'Oficina de Comunicació de l'ESTEC (ESA). Què s'hi cou a l'espai? El CTAE és una fundació privada sense ànim de lucre amb la missió de motivar les empreses de qualsevol sector productiu a integrar tecnologies de l'aeronàutica i de l'espai. Ajuden a tirar endavant projectes d'innovació, aportant el saber fer tecnològic dels nostres professionals en camps com ara la navegació via satèl·lit o la mobilitat aèria i terrestre.

  • Joan Estany, porcs més saludables
    Veure vídeo

    Joan Estany, porcs més saludables

    Joan Estany, catedràtic de Producció Animal de la Universitat de Lleida.

    Porcs més saludables

    La variant més activa d'un gen
    fa que els porcs tinguin un greix més saludable, menys abundant i una carn més apreciada pel consumidor. Identificar aquest gen en els individus de les granges possibilita la seva selecció i encreuament. És el procés que es coneix per millora genètica. En una comunitat com Catalunya, la principal en Espanya en quant a producció del sector porcí, aquesta millora pot tenir importants beneficis econòmics i contribuir a una dieta més sana.

    Joan Estany, catedràtic de Producció Animal de la Universitat de Lleida. Porcs més saludables La variant més activa d'un gen fa que els porcs tinguin un greix més saludable, menys abundant i una carn més apreciada pel consumidor. Identificar aquest gen en els individus de les granges possibilita la seva selecció i encreuament. És el procés que es coneix per millora genètica. En una comunitat com Catalunya, la principal en Espanya en quant a producció del sector porcí, aquesta millora pot tenir importants beneficis econòmics i contribuir a una dieta més sana.

  • Matteo Cavalli-Sforza, el bossó de Higgs. L'agulla de paller
    Veure vídeo

    Matteo Cavalli-Sforza, el bossó de Higgs. L'agulla de paller

    Matteo Cavalli-Sforza, director de l'Insitut de Física d'Altes Energies.

    El bossó de Higgs. L'agulla de paller

    L'activitat d
    e l'IFAE és la investigació bàsica, tant teòrica com experimental, en física i astrofísica d'altes energies i en cosmologia observacional. Addicionalment, fent ús de les tecnologies més avançades de la física de partícules, l'IFAE ha desenvolupat nous instruments per a la radiografia digital, dels quals han originat diverses patents i una empresa derivada.

    Matteo Cavalli-Sforza, director de l'Insitut de Física d'Altes Energies. El bossó de Higgs. L'agulla de paller L'activitat de l'IFAE és la investigació bàsica, tant teòrica com experimental, en física i astrofísica d'altes energies i en cosmologia observacional. Addicionalment, fent ús de les tecnologies més avançades de la física de partícules, l'IFAE ha desenvolupat nous instruments per a la radiografia digital, dels quals han originat diverses patents i una empresa derivada.

  • Josefina Castellví, investigació sota zero
    Veure vídeo

    Josefina Castellví, investigació sota zero

    Josefina Castellví, oceanògrafa. Exdirectora de la base espanyola a l'Antàrtida.

    Investigació sota zero

    L'oceanògrafa Josefi
    na Castellví és considerada per la comunitat científica com una de les investigadores més experimentades en l'Antàrtida. L'avala el fet d'haver format part del primer equip científic espanyol que la va investigar, i la proesa d'haver estat la primera dona que ha dirigit una base en el continent antàrtic.

    Josefina Castellví, oceanògrafa. Exdirectora de la base espanyola a l'Antàrtida. Investigació sota zero L'oceanògrafa Josefina Castellví és considerada per la comunitat científica com una de les investigadores més experimentades en l'Antàrtida. L'avala el fet d'haver format part del primer equip científic espanyol que la va investigar, i la proesa d'haver estat la primera dona que ha dirigit una base en el continent antàrtic.

  • Ximo Company, l'art amb ulls de científic
    Veure vídeo

    Ximo Company, l'art amb ulls de científic

    Ximo Company, director del Centre d'Art d'Època Moderna de la Universitat de Lleida.

    L'art amb ulls de científic

    Des que un
    artista executa una obra fins que aquesta arriba a les galeries, la peça recorre un llarg camí que pot haver estat ple d'entrebancs. Al CAEM de Lleida, els investigadors en art hispà i europeu del període tardomedieval i modern fan una feina de veritables detectius per entendre la història de cada peça, esbrinar la seva autoria, data, com va ser feta i estimar-ne els valors socials, culturals i econòmics.

    Ximo Company, director del Centre d'Art d'Època Moderna de la Universitat de Lleida. L'art amb ulls de científic Des que un artista executa una obra fins que aquesta arriba a les galeries, la peça recorre un llarg camí que pot haver estat ple d'entrebancs. Al CAEM de Lleida, els investigadors en art hispà i europeu del període tardomedieval i modern fan una feina de veritables detectius per entendre la història de cada peça, esbrinar la seva autoria, data, com va ser feta i estimar-ne els valors socials, culturals i econòmics.

  • Emili Elizalde, l'orígen de l'Univers: L'abans del no res
    Veure vídeo

    Emili Elizalde, l'orígen de l'Univers: L'abans del no res

    Emili Elizalde, cap de la Divisió de Física Teòrica i Cosmologia de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC)

    L'orígen de l'Univers: L'abans del no-res

    La del Big Bang és la teoria més acceptada sobre l'origen de l'univers. Una de les hipòtesis de la cosmologia prediu que, després d'aquella explosió, fa uns 13.800 milions d'anys, s'hauria produït la inflació còsmica, una ultraràpida expansió de l'univers en tan sols una ínfima fracció de segon. Aquella violenta expansió va generar ones gravitacionals, fluctuacions en l'espai temps que haurien arribat fins a l'actualitat com un remanent d'aquell primer sospir còsmic.

    Emili Elizalde, cap de la Divisió de Física Teòrica i Cosmologia de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC) L'orígen de l'Univers: L'abans del no-res La del Big Bang és la teoria més acceptada sobre l'origen de l'univers. Una de les hipòtesis de la cosmologia prediu que, després d'aquella explosió, fa uns 13.800 milions d'anys, s'hauria produït la inflació còsmica, una ultraràpida expansió de l'univers en tan sols una ínfima fracció de segon. Aquella violenta expansió va generar ones gravitacionals, fluctuacions en l'espai temps que haurien arribat fins a l'actualitat com un remanent d'aquell primer sospir còsmic.

  • Jordi Palacín, tecnologia que trenca barreres
    Veure vídeo

    Jordi Palacín, tecnologia que trenca barreres

    Jordi Palacín, cap del Grup de Recerca en Robòtica de la Universitat de Lleida.

    Tecnologia que trenca barreres

    Des dels nost
    res orígens, els humans hem creat tecnologia per adaptar-nos i sobreviure millor al nostre entorn. La evolució tecnològica que vivim avui, basada en la informació, la comunicació i la intel·ligència artificial, ofereix noves possibilitats a col·lectius amb dificultats motrius per viure en el món actual. En J. Palacín i el seu grup de recerca de la UdL treballen en tecnologies dissenyades per ajudar les persones discapacitades a adaptar-se a les noves tecnologies.

    Jordi Palacín, cap del Grup de Recerca en Robòtica de la Universitat de Lleida. Tecnologia que trenca barreres Des dels nostres orígens, els humans hem creat tecnologia per adaptar-nos i sobreviure millor al nostre entorn. La evolució tecnològica que vivim avui, basada en la informació, la comunicació i la intel·ligència artificial, ofereix noves possibilitats a col·lectius amb dificultats motrius per viure en el món actual. En J. Palacín i el seu grup de recerca de la UdL treballen en tecnologies dissenyades per ajudar les persones discapacitades a adaptar-se a les noves tecnologies.

  • Germán Anastasio Ramón: tecnologia per complaure el paladar
    Veure vídeo

    Germán Anastasio Ramón: tecnologia per complaure el paladar

    Germán Anastasio Ramón és responsable d'investigació en millora genètica de Llavors Fitó.

    Tecnologia per complaure el paladar

    > L'estudi genètic de les llavors de les plantes segueix sent la línia d'investigació principal de l'empresa Llavors Fitó. Germán Anastasio-Ramón se centra en la recerca de característiques genètiques dels tomàquets, un vegetal molt consumit al nostre territori i base de la cuina mediterrània.

    Germán Anastasio Ramón és responsable d'investigació en millora genètica de Llavors Fitó. Tecnologia per complaure el paladar L'estudi genètic de les llavors de les plantes segueix sent la línia d'investigació principal de l'empresa Llavors Fitó. Germán Anastasio-Ramón se centra en la recerca de característiques genètiques dels tomàquets, un vegetal molt consumit al nostre territori i base de la cuina mediterrània.

Anar al contingut