• Materials nanoporosos: la clau per a l'energia del futur.
    Veure vídeo

    Materials nanoporosos: la clau per a l'energia del futur.

    Disposar de noves fonts d'energia que substitueixin el petroli s'ha convertit en una necessitat de primer ordre en la nostra societat. L'hidrogen podria ser la millor alternativa ecològica als combustibles fòssils. S'obté trencant molècules d'aigua. Però per dur a terme aquest procés, a banda d'una aportació d'energia, calen materials que actuïn com a catalitzadors. Els materials nanoporosos, amb una arquitectura de petits orificis a la nanoescala, poden ser la solució d'aquest problema.
    Eva Pellicer és doctora en Química i investigadora Ramon i Cajal al Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona.

    Disposar de noves fonts d'energia que substitueixin el petroli s'ha convertit en una necessitat de primer ordre en la nostra societat. L'hidrogen podria ser la millor alternativa ecològica als combustibles fòssils. S'obté trencant molècules d'aigua. Però per dur a terme aquest procés, a banda d'una aportació d'energia, calen materials que actuïn com a catalitzadors. Els materials nanoporosos, amb una arquitectura de petits orificis a la nanoescala, poden ser la solució d'aquest problema. Eva Pellicer és doctora en Química i investigadora Ramon i Cajal al Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Estudiar els cristalls per obtenir xocolata més refrescant i identificar olis més purs
    Veure vídeo

    Estudiar els cristalls per obtenir xocolata més refrescant i identificar olis més purs

    Un cristall és un sòlid en el qual els àtoms i les molècules es troben perfectament ordenats i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials. En la nostra vida quotidiana vivim envoltats de cristalls. En trobem als dispositius electrònics, als fàrmacs, als productes cosmètics i també als aliments. En el camp de l'alimentació, els cristalls de productes com l'oli o la xocolata permeten determinar-ne les característiques, millorar-ne les propietats fisicoquímiques i detectar possibles fraus alimentaris.
    Laura Bayés és professora de la Secció de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona.

    Un cristall és un sòlid en el qual els àtoms i les molècules es troben perfectament ordenats i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials. En la nostra vida quotidiana vivim envoltats de cristalls. En trobem als dispositius electrònics, als fàrmacs, als productes cosmètics i també als aliments. En el camp de l'alimentació, els cristalls de productes com l'oli o la xocolata permeten determinar-ne les característiques, millorar-ne les propietats fisicoquímiques i detectar possibles fraus alimentaris. Laura Bayés és professora de la Secció de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona.

  • Com protegir la línia de la costa del canvi climàtic.
    Veure vídeo

    Com protegir la línia de la costa del canvi climàtic.

    Entendre que el front costaner és flexible i canviant és important per estudiar les condicions presents de les nostres platges i preveure'n el futur. El canvi climàtic a la mediterrània occidental serà clau per determinar com quedaran afectats els ports i les platges, amb el creixement del nivell del mar i amb la proliferació de tempestes. El problema té diverses solucions, estructurals i transitòries, però totes passen per una bona previsió a llarg termini i per la conscienciació ciutadana.
    Agustín Sánchez és doctor d'Enginyeria de Camins i catedràtic del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya. També dirigeix el laboratori d'enginyeria marítima a la mateixa universitat des de fa més de 26 anys.

    Entendre que el front costaner és flexible i canviant és important per estudiar les condicions presents de les nostres platges i preveure'n el futur. El canvi climàtic a la mediterrània occidental serà clau per determinar com quedaran afectats els ports i les platges, amb el creixement del nivell del mar i amb la proliferació de tempestes. El problema té diverses solucions, estructurals i transitòries, però totes passen per una bona previsió a llarg termini i per la conscienciació ciutadana. Agustín Sánchez és doctor d'Enginyeria de Camins i catedràtic del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya. També dirigeix el laboratori d'enginyeria marítima a la mateixa universitat des de fa més de 26 anys.

  • Els beneficis del te verd en la lluita contra el càncer de mama
    Veure vídeo

    Els beneficis del te verd en la lluita contra el càncer de mama

    El càncer de mama triple negatiu representa el 20% de tots els càncers de mama que es diagnostiquen. Aquesta tipologia afecta dones joves i té mal pronòstic. La dificultat principal per vèncer aquesta patologia és que no s'han descobert tractaments dirigits i específics. Un grup de recerca de la Universitat de Girona ha pogut demostrar en models animals que la ingesta de té verd combinada amb la quimioteràpia fa disminuir la quantitat de tractament necessari i, per tant, els efectes secundaris d'aquesta teràpia.
    Teresa Puig és professora a la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, on lidera el grup de recerca en noves dianes terapèutiques, TargetsLab, centrat en els càncers de mama i de pulmó.

    El càncer de mama triple negatiu representa el 20% de tots els càncers de mama que es diagnostiquen. Aquesta tipologia afecta dones joves i té mal pronòstic. La dificultat principal per vèncer aquesta patologia és que no s'han descobert tractaments dirigits i específics. Un grup de recerca de la Universitat de Girona ha pogut demostrar en models animals que la ingesta de té verd combinada amb la quimioteràpia fa disminuir la quantitat de tractament necessari i, per tant, els efectes secundaris d'aquesta teràpia. Teresa Puig és professora a la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, on lidera el grup de recerca en noves dianes terapèutiques, TargetsLab, centrat en els càncers de mama i de pulmó.

  • Protegir les llavors per garantir-ne els cultius
    Veure vídeo

    Protegir les llavors per garantir-ne els cultius

    Un descens sobtat de les temperatures, una plaga d'insectes o bé la falta d'aigua són factors que poden malmetre els cultius dels agricultors. Durant els últims anys, la investigació en alimentació ha centrat els seus esforços en el desenvolupament de noves varietats de llavors més resistents, que garanteixin la màxima productivitat en el moment de la collita. Però la genètica de les llavors es pot complementar amb tractaments de micronutrients i aminoàcids que actuen d'escut i protegeixen les llavors acabades de germinar de les agressions externes.
    Juan Jesús Narváez és llicenciat en Ciències Ambientals i doctor en Microbiologia Agrícola per la Universitat de Granada. Resideix a Barcelona des de setembre del 2014 i desenvolupa la seva investigació a l'empresa Semillas Fitó.

    Un descens sobtat de les temperatures, una plaga d'insectes o bé la falta d'aigua són factors que poden malmetre els cultius dels agricultors. Durant els últims anys, la investigació en alimentació ha centrat els seus esforços en el desenvolupament de noves varietats de llavors més resistents, que garanteixin la màxima productivitat en el moment de la collita. Però la genètica de les llavors es pot complementar amb tractaments de micronutrients i aminoàcids que actuen d'escut i protegeixen les llavors acabades de germinar de les agressions externes. Juan Jesús Narváez és llicenciat en Ciències Ambientals i doctor en Microbiologia Agrícola per la Universitat de Granada. Resideix a Barcelona des de setembre del 2014 i desenvolupa la seva investigació a l'empresa Semillas Fitó.

  • Validar identitats i autories, peces clau de l'educació en línia
    Veure vídeo

    Validar identitats i autories, peces clau de l'educació en línia

    Fa 20 anys la Universitat Oberta de Catalunya va ser un dels centres universitaris pioners a tot l'Estat en l'educació a distància. Des de llavors, les noves tecnologies i la forma de plantejar l'ensenyament en línia han canviat sensiblement, però els processos d'avaluació no han evolucionat de manera paral·lela. Ara, el projecte europeu TESLA, amb un pressupost de més de 7 milions d'euros i format per un consorci amb divuit organitzacions de diversos països del món, pretén millorar els processos d'avaluació en línia amb noves eines i recursos.
    Ana Guerrero és professora de Psicologia i Ciències de l'Educació a la Universitat Oberta de Catalunya i coordinadora principal del projecte TESLA.

    Fa 20 anys la Universitat Oberta de Catalunya va ser un dels centres universitaris pioners a tot l'Estat en l'educació a distància. Des de llavors, les noves tecnologies i la forma de plantejar l'ensenyament en línia han canviat sensiblement, però els processos d'avaluació no han evolucionat de manera paral·lela. Ara, el projecte europeu TESLA, amb un pressupost de més de 7 milions d'euros i format per un consorci amb divuit organitzacions de diversos països del món, pretén millorar els processos d'avaluació en línia amb noves eines i recursos. Ana Guerrero és professora de Psicologia i Ciències de l'Educació a la Universitat Oberta de Catalunya i coordinadora principal del projecte TESLA.

  • Desmuntant mites sobre l'aigua amb gas
    Veure vídeo

    Desmuntant mites sobre l'aigua amb gas

    Des dels anys 70 s'estudien les anomenades "malalties de la civilització". Hàbits moderns com el sedentarisme, l'estrès i consumir greixos i poques vitamines i minerals, causen aquestes patologies. Les malalties cardiovasculars, la diabetis o el colesterol, formen part d'aquest grup. El colesterol afecta el nostre organisme per dues vies diferents, una d'externa i una altra d'interna. El colesterol extern arriba a través de la dieta procedent dels aliments d'origen animal, mentre que el colesterol intern es produeix al fetge.
    María Pilar Vaquero és la investigadora responsable del grup de minerals del Departament de Nutrició del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC, el principal organisme públic d'investigació a l'estat espanyol i el tercer d'Europa.

    Des dels anys 70 s'estudien les anomenades "malalties de la civilització". Hàbits moderns com el sedentarisme, l'estrès i consumir greixos i poques vitamines i minerals, causen aquestes patologies. Les malalties cardiovasculars, la diabetis o el colesterol, formen part d'aquest grup. El colesterol afecta el nostre organisme per dues vies diferents, una d'externa i una altra d'interna. El colesterol extern arriba a través de la dieta procedent dels aliments d'origen animal, mentre que el colesterol intern es produeix al fetge. María Pilar Vaquero és la investigadora responsable del grup de minerals del Departament de Nutrició del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC, el principal organisme públic d'investigació a l'estat espanyol i el tercer d'Europa.

  • Bioinspiració per crear nous sistemes de propulsió naval
    Veure vídeo

    Bioinspiració per crear nous sistemes de propulsió naval

    La interacció fluid-estructura és una branca de la física que estudia les interaccions entre els elements sòlids-elàstics o deformables i els fluids que els envolten, com l'aire i l'aigua. Tenint en compte que ens movem envoltats d'aire i que el 70% de la superfície terrestre és aigua, aquesta interacció és molt present a les nostres vides. De fet, és crucial en àmbits tan diversos, com la física de les cordes vocals, el flux sanguini a les artèries, l'acció del vent sobre els edificis o la força dels corrents marins en les estructures oceàniques.
    Professor titular d'Enginyeria Mecànica a la Universitat Rovira i Virgili, Francisco J. Huera-Huarte estudia els fenòmens d'interacció fluid-estructura en els camps de l'enginyeria naval i oceànica

    La interacció fluid-estructura és una branca de la física que estudia les interaccions entre els elements sòlids-elàstics o deformables i els fluids que els envolten, com l'aire i l'aigua. Tenint en compte que ens movem envoltats d'aire i que el 70% de la superfície terrestre és aigua, aquesta interacció és molt present a les nostres vides. De fet, és crucial en àmbits tan diversos, com la física de les cordes vocals, el flux sanguini a les artèries, l'acció del vent sobre els edificis o la força dels corrents marins en les estructures oceàniques. Professor titular d'Enginyeria Mecànica a la Universitat Rovira i Virgili, Francisco J. Huera-Huarte estudia els fenòmens d'interacció fluid-estructura en els camps de l'enginyeria naval i oceànica

  • Matemàtiques per predir el comportament de les xarxes
    Veure vídeo

    Matemàtiques per predir el comportament de les xarxes

    Les xarxes complexes són sistemes formats per moltes unitats, o nodes, i moltes interaccions entre si. El nostre cervell és un sistema complex, format per neurones connectades entre si. Les xarxes socials en són un altre exemple, amb multitud d'usuaris que es relacionen entre ells. Estudiar les xarxes complexes és important per arribar a predir assumptes tan diversos com la tendència de vot, les propagacions de les malalties o bé el volum de tràfic de correus electrònics, a través de models matemàtics i probabilístics.
    Al capdavant del grup de recerca SEES.lab, dedicat a l'estudi de xarxes complexes, hi trobem Roger Guimerà, professor iCREA al Departament d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

    Les xarxes complexes són sistemes formats per moltes unitats, o nodes, i moltes interaccions entre si. El nostre cervell és un sistema complex, format per neurones connectades entre si. Les xarxes socials en són un altre exemple, amb multitud d'usuaris que es relacionen entre ells. Estudiar les xarxes complexes és important per arribar a predir assumptes tan diversos com la tendència de vot, les propagacions de les malalties o bé el volum de tràfic de correus electrònics, a través de models matemàtics i probabilístics. Al capdavant del grup de recerca SEES.lab, dedicat a l'estudi de xarxes complexes, hi trobem Roger Guimerà, professor iCREA al Departament d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

  • Recerca i nous models de gestió per als rius del futur
    Veure vídeo

    Recerca i nous models de gestió per als rius del futur

    El 75% dels rius del planeta estan fortament amenaçats de degradació ambiental. El canvi global, l'increment de les temperatures, les noves necessitats hídriques i el canvi dels usos del sòl afecten el cicle de l'aigua. I els sistemes naturals que reben més pressions dins d'aquest cicle natural són els rius, especialment a la zona del Mediterrani. Tenir models predictius avançats per a les pròximes dècades i implementar noves maneres de gestionar els recursos hídrics serà clau per a la supervivència dels rius a tot el món.
    Ramon Batalla és professor titular de Geografia Física a la Universitat de Lleida, investigador sènior adscrit de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i cap del grup de recerca de dinàmica fluvial RIUS.

    El 75% dels rius del planeta estan fortament amenaçats de degradació ambiental. El canvi global, l'increment de les temperatures, les noves necessitats hídriques i el canvi dels usos del sòl afecten el cicle de l'aigua. I els sistemes naturals que reben més pressions dins d'aquest cicle natural són els rius, especialment a la zona del Mediterrani. Tenir models predictius avançats per a les pròximes dècades i implementar noves maneres de gestionar els recursos hídrics serà clau per a la supervivència dels rius a tot el món. Ramon Batalla és professor titular de Geografia Física a la Universitat de Lleida, investigador sènior adscrit de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i cap del grup de recerca de dinàmica fluvial RIUS.

  • Epíleg 2 - Del laboratori a la societat
    Veure vídeo

    Epíleg 2 - Del laboratori a la societat

    Al nostre país, les universitats i els centres de recerca són els principals focus generadors de coneixement. Per altra banda, l'empresa s'encarrega de materialitzar aquest coneixement en nous productes. Grans infrastructures com els parcs científics i tecnològics permeten establir ponts entre investigació i empresa. Al seu torn, actuen com pols d'atracció de nou talent i fomenten una recerca més diversa i competitiva. És gràcies a aquesta transferència cultural que el coneixement beneficia la societat.

    Al nostre país, les universitats i els centres de recerca són els principals focus generadors de coneixement. Per altra banda, l'empresa s'encarrega de materialitzar aquest coneixement en nous productes. Grans infrastructures com els parcs científics i tecnològics permeten establir ponts entre investigació i empresa. Al seu torn, actuen com pols d'atracció de nou talent i fomenten una recerca més diversa i competitiva. És gràcies a aquesta transferència cultural que el coneixement beneficia la societat.

  • Paul Christou, agricultura molecular contra la sida
    Veure vídeo

    Paul Christou, agricultura molecular contra la sida

    Paul Christou, investigador del Projecte Europeu Pharma Plant

    Agricultura molecular contra la sida

    Paul Christou va venir a
    viure a Catalunya fa més de 10 anys. És cap del Laboratori de Biotecnologia Vegetal de la Universitat de Lleida i treballa en el projecte europeu Pharma Plant, que busca remeis contra la sida amb plantes transgèniques.

    Paul Christou, investigador del Projecte Europeu Pharma Plant Agricultura molecular contra la sida Paul Christou va venir a viure a Catalunya fa més de 10 anys. És cap del Laboratori de Biotecnologia Vegetal de la Universitat de Lleida i treballa en el projecte europeu Pharma Plant, que busca remeis contra la sida amb plantes transgèniques.

  • Ignasi Casanova, viure a la Lluna: nous materials
    Veure vídeo

    Ignasi Casanova, viure a la Lluna: nous materials

    Ignasi Casanova és investigació del Centre de Recerca en Nanoenginyeria de la UPC.

    Viure a la Lluna. Nous materials

    Un dels
    grans somnis dels científics i tecnòlegs de l'espai és arribar a establir assentaments humans a planetes llunyans. I com a pas intermedi, a la Lluna. Ciència-ficció? Pel que sembla, no tant. De fa anys s'investiga en nous materials i sistemes per garantir la possibilitat d'una base lunar.

    Ignasi Casanova és investigació del Centre de Recerca en Nanoenginyeria de la UPC. Viure a la Lluna. Nous materials Un dels grans somnis dels científics i tecnòlegs de l'espai és arribar a establir assentaments humans a planetes llunyans. I com a pas intermedi, a la Lluna. Ciència-ficció? Pel que sembla, no tant. De fa anys s'investiga en nous materials i sistemes per garantir la possibilitat d'una base lunar.

  • Joan Ibars, biomassa: energia renovable de proximitat
    Veure vídeo

    Joan Ibars, biomassa: energia renovable de proximitat

    Joan Ibars és soci fundador de Gemma, Gestió i Medi Ambient.

    Biomassa: energia renovable de proximitat

    Cremar combustibles f
    òssils retorna a la superfície diòxid de carboni amagat dins l'escorça terrestre des de fa milions d'anys. Aquest gas accentua l'efecte hivernacle i el canvi climàtic actual. Cremar biomassa és una alternativa als hidrocarburs fòssils. El carboni que s'allibera ja és present a la superfície i prové de matèria orgànica de proximitat, com ara la fusta dels nostres boscos. Optar per aquesta font renovable d'energia redueix el consum de petroli i gas, i contribueix a frenar l'escalfament global.

    Joan Ibars és soci fundador de Gemma, Gestió i Medi Ambient. Biomassa: energia renovable de proximitat Cremar combustibles fòssils retorna a la superfície diòxid de carboni amagat dins l'escorça terrestre des de fa milions d'anys. Aquest gas accentua l'efecte hivernacle i el canvi climàtic actual. Cremar biomassa és una alternativa als hidrocarburs fòssils. El carboni que s'allibera ja és present a la superfície i prové de matèria orgànica de proximitat, com ara la fusta dels nostres boscos. Optar per aquesta font renovable d'energia redueix el consum de petroli i gas, i contribueix a frenar l'escalfament global.

  • Eudald Carbonell, tecnologia i evolució humana
    Veure vídeo

    Eudald Carbonell, tecnologia i evolució humana

    Eudald Carbonell és director de l'IPHES.

    Tecnologia i evolució humana

    Quan podem parlar de tecnologia humana? Ja al principi
    de la prehistòria? L'inici del comportament tecnològic dels homínids té grans conseqüències per al desenvolupament social dels primats humans i per a la seva adaptació al medi natural.

    Eudald Carbonell és director de l'IPHES. Tecnologia i evolució humana Quan podem parlar de tecnologia humana? Ja al principi de la prehistòria? L'inici del comportament tecnològic dels homínids té grans conseqüències per al desenvolupament social dels primats humans i per a la seva adaptació al medi natural.

Anar al contingut