Eleccions a Sèrbia

La feble democràcia sèrbia es posa a prova en unes eleccions a què es presenta Milosevic

Els col·legis electorals de Sèrbia han obert a primera hora del matí per celebrar els sisens comicis legislatius del país del restabliment del sistema pluripartidista. La feblesa de la democràcia a Sèrbia es posa a prova avui per escollir el nou president, des que la coalició Oposició Democràtica de Sèrbia va derrocar l'expresident Slobodan Milosevic, que també formarà part d'una de les candidatures, tot i estar immers en un procés judicial per crims de guerra.
Els 8.589 col·legis, 247 dels quals es troben a la província meridional de Kosovo, estaran oberts fins a les vuit del vespre. La votació estarà supervisada per uns 180 observadors internacionals i uns 14.000 de nacionals d'organitzacions no governamentals, coordinades pel Centre per a Eleccions Lliures i la Democràcia. Aquests són els segons comicis legislatius a Sèrbia des que l'octubre del 2000 les forces democràtiques agrupades en la coalició Oposició Democràtica de Sèrbia van derrocar l'expresident Slobodan Milosevic, i els sisens des que el 1990 es va restablir el pluripartidisme. Precisament Milosevic, que actualment està immers en un procés judicial que se celebra al Tribunal Penal Internacional de l'Haia per crims de guerra, es presenta per al Partit Socialista. També el líder ultranacionalista del Partit Radical Serbi, Vojislav Seselj, igualment imputat judicialment i per ara el favorit, es presenta a les eleccions. Els 6.511.450 ciutadans amb dret a vot escolliran entre 19 partits i coalicions, amb uns 4.250 candidats, els 250 diputats que els representaran a la cambra sèrbia. A banda de Milosevic i Seselj, dos candidats més també estan inculpats per crims de guerra. Els primers resultats es donaran a conèixer després del tancament de les urnes, cap a les deu de la nit, mentre els resultats definitius no es faran públics fins al mes de gener. Segons els observadors, els resultats d'aquestes legislatives són molt incerts, encara que els sondejos vaticinen que la formació més forta a la futura cambra serà la ultranacionalista del Partit Radical Serbi, al qual donen entre el 24 i el 25% dels sufragis. S'espera que la participació sigui d'entre el 55 i el 58% de l'electorat. Els analistes consideren que la majoria de les formacions tindrà molt difícil passar la barrera del 5% dels vots necessaris per entrar al Parlament.