"Cada dia veig com surten els cayucos amb joves que es pensen que a Europa tindran un futur"

Serigne Mbacke té 42 anys i actualment resideix a Touba, al Senegal, però va viure quatre anys Barcelona, on va arrelar per buscar feina i va fer bons amics. Abans de ser deportat per les autoritats espanyoles, l'any 2013 va optar per retornar voluntàriament al seu país. Tot i que una sentència recent del Tribunal de Justícia de la UE diu que no s'hauria d'expulsar persones que tenen arrelament, el cert és que ho continua fent amb els estrangers que viuen en una situació administrativa irregular. Vam conèixer la seva història al reportatge "Vides deportades", on s'expliquen les conseqüències d'un sistema de polítiques migratòries que imposa l'amenaça de la deportació. Fa gairebé set anys en Serigne va veure truncat el seu projecte de vida Catalunya i ens ha fet arribar una carta en què ens explica com ha sigut la seva experiència de retorn. CARTA D'EN SERIGNE La vida aquí segueix tan dura com quan vaig deixar el Senegal. En haver de tornar forçosament de Catalunya, vaig muntar un taller de costura que al poc temps vaig haver de tancar i després vaig provar de sortir-me'n amb la cria de pollastres i també fent de guia turístic, però amb la pandèmia i la crisi econòmica tot es va fer més i més complicat i finalment vaig haver de buscar una altra manera de sobreviure. És per això que ara estic engegant una botiga d'alimentació al mercat de Touba, la ciutat on visc amb la meva família. És un petit negoci en el qual poso molt d'esforç i les meves esperances. En Serigne ha obert una botiga d'alimentació al mercat de Touba Cada dia veig com els cayucos segueixen sortint i si preguntes a la gent per què marxen, la resposta és perquè segueixen pensant que la vida a Europa és més fàcil que aquí i que allà tindran més possibilitats de sortir-se'n que al Senegal. Els pescadors ja no pesquen, perquè allà on se'ls permet fer-ho ja no queda res per pescar, perquè els grans vaixells de pesca europeus ho han fet malbé tot. La solució per a aquests pescadors joves és agafar el cayuco i marxar, i per als altres joves que veuen el futur molt difícil, la sortida també és marxar. Joves senegalesos en un cayuco a la platja de Thiaroye-Sur-Mer (Senegal) La pobresa, aquí, ja hi és des de sempre, però s'ha agreujat amb la pandèmia, i la crisi que ha provocat ens ha fet encara més pobres. Les dificultats per viure han augmentat moltíssim. Ja no hi ha turisme i els que van emigrar i enviaven alguna remesa cada mes ja no ho poden fer perquè, a Europa, la pandèmia els ha fet la vida més difícil i això afecta molt les seves famílies i el país en conjunt. En Serigne i la seva família Durant tots aquests anys des que vaig tornar al Senegal, no he deixat mai de rebre l'escalf i l'ajut de tots vosaltres, els meus amics de Barcelona, i el meu somni és tornar, ni que sigui uns dies, per veure-us i abraçar-nos. Ho necessito. Serigne Mbacke Beye

"Cada dia veig com surten els cayucos amb joves que es pensen que a Europa tindran un futur"

Serigne Mbacke, un dels protagonistes del reportatge "Vides deportades", que va viure quatre anys a Catalunya, escriu una carta en què parla de les dificultats del retorn al Senegal i com la pandèmia ha agreujat les condicions de vida al seu país d'origen