Qualsevol territori, municipi, tribu, club, agrupament o institució de prestigi té un himne. Un cant conjunt i a l'uníson de cadascun dels membres que agermana, encoratja i, en cas d'enfrontament o conflicte, ajuda a tancar files davant l'enemic.

Hi ha himnes amb lletra patriòtica i d'altres que s'erigeixen d'alguna composició que ha acabat convertint-se en un referent musical i sonor ben popular, sobretot si connecta amb les arrels del col·lectiu o els anhels d'alliberament polític, social, intel·lectual o sexual.

I absolutament tothom -refili com l'albada o desafini com un gat trepitjat- n'entona la tornada i se'n sap la lletra. Hi ha moltíssims exemples. "L'estaca", de Lluís Llach, que anima a fer estelles l'opressió, o bé "We are the Champions", de Queen, una clam modern als vencedors.

Un altre referent podria ser "Go west", versionada pels Pet Shop Boys el 1993, cançó convertida en icona gai o, fins i tot, "El virolai", amb lletra de Jacint Verdaguer, que, tot i haver estat creat per a un context litúrgic, connecta directament amb el cel a través de la figura d'una marededéu negra entronada en una muntanya sagrada.

Res és impossible per a un "bricohero"

I és que el que fan al taller el Peyu i el Jair Domínguez sovint se sosté d'autèntic miracle, segurament obrat per la Moreneta. Ara bé, lluny de la música pop, en el cas de l'himne de "Bricoheroes", l'essència de la composició emana del rock'n'roll i el heavy "pastel" més clàssic.

Amb alguna sofisticació, això sí, en forma de sorolls naturals, com el del trepant ("taladro", en bricoheroí). El compositor, el líder d'Obeses, Arnau Tordera, és un artista amb molts registres i recursos, però tothom sap que el Jair és un "metalero" de pro, a qui agrada esmolar les cordes de la guitarra fins que l'instrument plori.  

Per tant, el riff que inicia el tema connecta directament amb els himnes més mítics de bandes com AC/DC, Led Zeppelin, Metallica o Aerosmith, entre d'altres, o els solos del recentment traspassat Eddie Van Halen.

La cançó també té un solo, i el fa l'Arnau: "És la meva contribució al bricolatge, amb la meva eina, la guitarra". Una llicència poètica que encara converteix en més apoteòsica la composició: una oda a la feina feta amb les mans (el valor del "hand made" si sou més modernets).

La lletra

La lletra destil·la energia i reforça, com tot bon himne, el sentiment de pertinença. Hi ha passatges amb versos musicats a ritme d'aventura i epopeia que semblen extrets de les sintonies de les millors sèries d'animació i manga que s'han vist en la història de TV3.

De fet, per l'Arnau, el Peyu i el Jair, vestits per fer les seves bricomerdes, "són autèntics superherois". Per això els equipara als lluitadors de "Bola de drac", utilitzant els millors samplers a la tornada. Una tornada cantada coralment a ple pulmó:

"Creu en els teus somnis,
res és impossible,
per un bricohero."

I amb una proclama sense subterfugis:

"Estimem el bricolatge fins a la mort,
Amb el 'metro' i el martell dins del nostre cor."

Per què un himne?

Arnau Tordera, que es declara "un expert en bricolatge", ha compost l'himne sabent, com assenyala el Peyu, que el programa "té tota una gran comunitat al darrere". Una munió de sapastres que, "com tot poble, necessita un himne," rebla el fill predilecte de Muntanyola.

L'Arnau creu que "totes les coses importants a la vida tenen un himne: el Barça, Obeses, Catalunya i Espanya, que n'ha tingut diversos al llarg de la història", tot i que l'últim no té lletra.

En el cas de "Bricoheroes", la composició "enalteix les eines que percudeixen", assenyala Tordera, i permeten desplegar totes les habilitats mecàniques domèstiques des dels primers acords, en què es crida el senyal de guerra: "Què passa, merdosos?"