Els dos primers capítols de "Boira negra", una sèrie documental sobre el nazisme a Catalunya
El 33 recupera "Boira negra", una sèrie que tracta la influència que va tenir a casa nostra el règim nacionalsocialista alemany i la seva política antisemita durant els anys 30 i 40
Els dos primers capítols de "Boira negra", una sèrie documental sobre el nazisme a Catalunya
Dissabte, a les 22.30, al 33

Els dos primers capítols de "Boira negra", una sèrie documental sobre el nazisme a Catalunya

El 33 recupera "Boira negra", una sèrie que tracta la influència que va tenir a casa nostra el règim nacionalsocialista alemany i la seva política antisemita durant els anys 30 i 40

Nens refugiats que van arribar a Barcelona
Nens refugiats que van arribar a Barcelona per seguir viatge cap a llocs més segurs

Aquest dissabte, 4 d'abril a les 22.30, el canal 33 emet els dos primers capítols de "Boira negra", una sèrie documental de Felip Solé sobre la influència que va tenir a Catalunya el règim nacionalsocialista alemany i la seva política antisemita durant els anys 30 i 40.


Capítol 1: "L'enviat de Hitler"

El juny del 1940 les tropes alemanyes entren a París. França es parteix en dues zones dividides per la línia de demarcació. Al nord, la França ocupada; al sud, la França lliure sota el règim col·laboracionista de Vichy. Milers de refugiats jueus, que fugen dels països centreeuropeus ocupats pels nazis, miren d'anar cap al sud.

Nina Mitrani, jueva d'origen polonès que actualment viu a Barcelona, en aquella època vivia a París. Va fugir cap al sud, i va aconseguir travessar la línia de demarcació després de superar molts perills. Ja prop dels Pirineus, decideix passar la frontera entre Espanya i França amb l'ajuda d'un guia. Un cop en territori català, es queda sola a la muntanya i vaga tres dies i tres nits perduda enmig del bosc. Finalment arribarà a una zona habitada: el poble de Rabós d'Empordà.

La família Papo també es veu obligada a marxar de França. El cònsol espanyol a París, el senyor Rolland, els aconsegueix papers per viatjar en tren. Travessen la frontera per Hendaia.

Per Hendaia és per on entra la comitiva de Heinrich Himmler a Espanya l'any 1940. El líder de la temible SS visita diferents localitats, i fa parada a Barcelona i el monestir de Montserrat. Els pares Alexandre Olivar i Gregori Estrada recorden la visita que van viure quan eren molt joves. La historiadora Katrin Himmler, néta neboda del jerarca nazi, ens parla de la figura del seu familiar.

Werner Barasch, jueu alemany, marxa d'Alemanya amb l'auge del nazisme als anys 30. Comença un llarg periple que el porta a Itàlia, Suïssa i finalment a França, on el tanquen a diversos camps de presoners. Quan el traslladen a Argelers, ho aprofita per escapar-se i passa la frontera pels Pirineus. A Catalunya el detindran i acabarà pres a Figueres. Aquí començarà una època de trasllats per diferents presons del país.

La Joint, organització d'ajuda als refugiats jueus nascuda durant la Primera Guerra Mundial, envia els jueus portuguesos Joel i Samuel Sequerra a Barcelona, per tenir cura dels jueus que es troben a Espanya, en la seva fugida cap al sud. Les activitats clandestines d'aquests germans bessons estaran plenes de perills.


Capítol 2: "Fugint dels nazis"

L'any 1942 les tropes alemanyes arriben a la frontera entre Espanya i França. Els refugiats que s'havien ocultat a la Catalunya del Nord es veuen en l'obligació de passar la frontera clandestinament. Les muntanyes són terreny de resistents francesos, republicans que combaten el feixisme i els membres dels maquis. Prenen gran importància les xarxes d'evasió a través dels Pirineus. Es recuperen els soldats i pilots aliats abatuts en territori enemic i se'ls ajuda a passar d'amagat la frontera per arribar fins al consolat britànic a Barcelona. Molts jueus també són acompanyats per guies o passadors fins a l'altra banda de la frontera. L'objectiu és arribar a Lisboa, des d'on es podran embarcar cap a Amèrica.

Els jueus portuguesos Samuel i Joel Sequerra, representants de l'organització coneguda com la Joint, també s'impliquen en el pas fronterer de refugiats jueus. Fins i tot s'internen fins als països ocupats per ajudar a passar combois de nens i nenes, i evitar que siguin deportats als camps.

Tres testimonis, Joan Català, Quim Baldrich i Enric Melich, ens parlen de la seva època de passadors. Expliquen els motius que els van portar a implicar-se en el trànsit de clandestins, les rutes que feien, els perills que els assetjaven. Històries que encara avui posen la pell de gallina.

També a Andorra hi actuaven les xarxes d'evasió. Eduard Molné, membre del grup radicat a l'Hotel Palanques de la Massana, i Marc Forné, fill d'uns dels homes de la xarxa, ens parlen de l'activitat d'aquest grup dirigit pel republicà i exdiputat de la Generalitat Francesc Viadiu. La seva tasca era recuperar soldats aliats per incorporar-los a la lluita al nord d'Àfrica. Tot anava bé fins que un tal Nico es va infiltrar a la xarxa. Era un talp de la Gestapo...

En aquest capítol descobrim com acaben els llargs i perillosos viatges de Nina Mitrani i Werner Barasch. Ell és traslladat al camp de Miranda de Ebro, on anaven a parar tots els refugiats detinguts en edat militar (de 18 a 40 anys). Sortir d'allà li suposarà un munt de gestions i vicissituds. La Nina, al seu torn, espera que el seu marit l'alliberi de la presó de Figueres. Està a punt de conèixer un home que li canviarà la vida: Samuel Sequerra.

Anar al contingut