La realitat
L'art és una forma de vida, uns sentiments i un llenguatge. Es crea en la mesura que la vida de l'artista avança i creixen l'un al costat de l'altre. La vida esdevé una recerca en l'interior de l'artista per a la consecució de l'obra d'art. Marta Pruna viu i treballa en el seu taller enmig de la natura. El seu art ha esdevingut una actitud davant la vida. L'obra de Josep i Pere Santilari és una obra minuciosa en què hi ha una reflexió sobre la realitat i la llum. Se'ls pot definir com a pintors clàssics que incideixen en la realitat amb una mirada actual i contemporània.
Els límits
El món de l'art contemporani ja no pot considerar-se una cosa rígidament organitzada. L'expansió ràpida de la tecnologia ha eliminat les barreres. La barreja de cultures ha produït sistemes de valors conflictius. Quin és el límit a l'hora de jerarquitzar basant-nos en fonaments estètics? I tenint en compte el contingut? Per Xavier Mascaró i Víctor Pedra els límits són línies poc definides que es mouen en el temps. Fronteres de vegades visibles, de vegades suaus i confuses...
El detall
En l'art res és el que sembla. Un mateix quadre pot ser abstracte o figuratiu en funció de la distància des de la qual s'observi. La proximitat i la perspectiva són dos condicionants bàsics, tant en el procés creatiu com en el moment de l'exposició, que cal tenir en compte a l'hora d'enfrontar-se a una obra d'art. En el cas de Sabala, les obres atapeïdes de personatges i matèria resulten un reclam per l'espectador que no pot deixar de veure elements nous cada vegada que mira un dels seus quadres. Per altra banda, les escultures de Medina-Campeny conviden l'espectador a entrar-hi, envoltar-les i, fins i tot, interactuar-hi.
La bellesa
La bellesa ha suposat una preocupació constant al llarg de la història de l'art. Qüestions com la seva naturalesa o la subjectivitat del creador han estat motiu de disputa entre les diverses èpoques. Sigui com sigui, trobar la bellesa esdevé la gran raó secreta de pintors i escultors. Agustí Puig s'aferra a la bellesa com a resplendor de la veritat que l'artista persegueix amb passió. Per a Jaume Plensa, l'art és l'eina per a construir la bellesa.
La matèria
Els materials per a alguns artistes plàstics són definitoris en la concepció de l'obra. Tradicionalment, s'ha emprat la pedra, el marbre, el bronze o la fusta. Però en l'actualitat, les noves tendències i les noves tecnologies han revolucionat la relació entre els materials i l'obra. La diferència generacional entre els escultors Xavier Corberó i Gerard Mas no suposa un canvi brusc entre les seves respectives obres, sinó ben al contrari, els dos demostren un interès per allò que no pertany al seu temps.
La quotidianitat
La quotidianitat comprèn les activitats diàries de les persones. És aquell entorn familiar i habitual des del qual cadascú entén el món i conforma la seva idea del que l'envolta. La quotidianitat és també una font d'inspiració inesgotable per als artistes i és a través de la seva obra que es reflecteix la seva idea de la realitat. Tant Perico Pastor com Eva Armisén conviden l'espectador a endinsar-se en l'univers que recreen en les seves respectives obres. Dos mons que no s'allunyen gaire de la realitat però que ens obliguen a parar atenció a allò especial que ens brinda la vida quotidiana.
La fragilitat de la memòria
L'art es pot entendre com la voluntat de l'artista de perdurar en el temps. Així, l'obra esdevé testimoni d'èpoques anteriors i narrador de fets del passat. Enric Pladevall juga amb el contrast de materials per confrontar dos temps diferents. Influïda per tendències artístiques d'altres temps, Regina Giménez s'aferra a materials i tècniques per plasmar la idea del pas del temps en la seva obra.
La inspiració
On neix la inspiració? Els artistes parteixen d'uns referents a l'hora de crear? Des de les empremtes gravades a l'inconscient fins als actes imperceptibles d'un pescador, tot pot ser l'espurna que encén els motors a l'hora de crear. Joan-Pere Viladecans coneix de jove Salvador Espriu. La lectura intensa dels seus textos és probablement una de les profundes fonts d'inspiració d'aquest artista. Per a Antoni Vives-Fierro, el carrer ha estat durant molt de temps un referent, i els seus paisatges urbans de ciutats d'arreu del món ho demostren.
Figuració i abstracció
Durant la primera meitat del segle, l'art oscil·la entre dos corrents artístics: la figuració i l'abstracció. Com a reacció a l'art abstracte, després de la Segona Guerra Mundial neix la nova figuració, que preconitza un retorn a l'objecte i a la realitat quotidiana. Es torna a representar la realitat, en particular la figura humana, però amb les tècniques de l'informalisme. Arranz-Bravo i Marta Moreu, cadascun a la seva manera, aposten per trencar l'hegemonia de l'art abstracte.
Realitat i Ficció
Tots els corrents de ruptura del segle XX proposaven un esquema diferent de percepció de la realitat i, per tant, de la seva representació. En aquests moments, la interacció entre art i realitat és més activa que mai. L'actualitat nodreix la creació artística com també l'art abasteix de realitats generades des de la ficció. Per a Julio Vaquero i Robert Llimós la línia que separa la realitat i la ficció és difosa i ambigua. Tant un com l'altre posen en qüestió la naturalesa del món que recreen i deixen a criteri de l'espectador determinar si allò que està veient és real o fruit de la fantasia.
Street Art
L'Street Art s'origina amb el grafit i, en l'actualitat, descriu la tasca d'un grup molt heterogeni d'artistes que desenvolupen una forma d'expressió artística que té com a denominador comú el carrer com a espai de creació, reunió i mostra. Per a El Pez, Sixe Paredes i Jose Puig el carrer és un espai indispensable per dur a terme el seu art. La proximitat entre la gent i la seva obra esdevé un factor primordial que dóna sentit a la seva professió.
L'espai
L'espai pictòric és una invitació a la contemplació. Però no és només l'àrea que ocupa l'obra. És alguna cosa més que una estructura geomètrica amb transicions cromàtiques, és una finestra cap a un viatge interior que permet a l'espectador construir el seu espai mental propi. Mentre Roser Oduber s'interessa per l'espai interior i ens empeny a reflexionar sobre la nostra identitat. Samuel Salcedo posa en dubte l'espai real que ocupen les seves escultures i les dota, per sobre de tot, d'una càrrega simbòlica i conceptual que ataca els valors del moment actual.
Contracultura
Rebutjar les normes i els valors establerts, la creació de noves tendències i formes socials són sens dubte una de les manifestacions de l'art en el nostre segle. L'art conceptual i experimental de Jordi Fulla i el món ambigu, dens i inquietant de Gino Rubert permetran reflexionar sobre el terme "contracultura" en les arts plàstiques.
L'art és una forma de vida, uns sentiments i un llenguatge. Es crea en la mesura que la vida de l'artista avança i creixen l'un al costat de l'altre. La vida esdevé una recerca en l'interior de l'artista per a la consecució de l'obra d'art. Marta Pruna viu i treballa en el seu taller enmig de la natura. El seu art ha esdevingut una actitud davant la vida. L'obra de Josep i Pere Santilari és una obra minuciosa en què hi ha una reflexió sobre la realitat i la llum. Se'ls pot definir com a pintors clàssics que incideixen en la realitat amb una mirada actual i contemporània.
Els límits
El món de l'art contemporani ja no pot considerar-se una cosa rígidament organitzada. L'expansió ràpida de la tecnologia ha eliminat les barreres. La barreja de cultures ha produït sistemes de valors conflictius. Quin és el límit a l'hora de jerarquitzar basant-nos en fonaments estètics? I tenint en compte el contingut? Per Xavier Mascaró i Víctor Pedra els límits són línies poc definides que es mouen en el temps. Fronteres de vegades visibles, de vegades suaus i confuses...
El detall
En l'art res és el que sembla. Un mateix quadre pot ser abstracte o figuratiu en funció de la distància des de la qual s'observi. La proximitat i la perspectiva són dos condicionants bàsics, tant en el procés creatiu com en el moment de l'exposició, que cal tenir en compte a l'hora d'enfrontar-se a una obra d'art. En el cas de Sabala, les obres atapeïdes de personatges i matèria resulten un reclam per l'espectador que no pot deixar de veure elements nous cada vegada que mira un dels seus quadres. Per altra banda, les escultures de Medina-Campeny conviden l'espectador a entrar-hi, envoltar-les i, fins i tot, interactuar-hi.
La bellesa
La bellesa ha suposat una preocupació constant al llarg de la història de l'art. Qüestions com la seva naturalesa o la subjectivitat del creador han estat motiu de disputa entre les diverses èpoques. Sigui com sigui, trobar la bellesa esdevé la gran raó secreta de pintors i escultors. Agustí Puig s'aferra a la bellesa com a resplendor de la veritat que l'artista persegueix amb passió. Per a Jaume Plensa, l'art és l'eina per a construir la bellesa.
La matèria
Els materials per a alguns artistes plàstics són definitoris en la concepció de l'obra. Tradicionalment, s'ha emprat la pedra, el marbre, el bronze o la fusta. Però en l'actualitat, les noves tendències i les noves tecnologies han revolucionat la relació entre els materials i l'obra. La diferència generacional entre els escultors Xavier Corberó i Gerard Mas no suposa un canvi brusc entre les seves respectives obres, sinó ben al contrari, els dos demostren un interès per allò que no pertany al seu temps.
La quotidianitat
La quotidianitat comprèn les activitats diàries de les persones. És aquell entorn familiar i habitual des del qual cadascú entén el món i conforma la seva idea del que l'envolta. La quotidianitat és també una font d'inspiració inesgotable per als artistes i és a través de la seva obra que es reflecteix la seva idea de la realitat. Tant Perico Pastor com Eva Armisén conviden l'espectador a endinsar-se en l'univers que recreen en les seves respectives obres. Dos mons que no s'allunyen gaire de la realitat però que ens obliguen a parar atenció a allò especial que ens brinda la vida quotidiana.
La fragilitat de la memòria
L'art es pot entendre com la voluntat de l'artista de perdurar en el temps. Així, l'obra esdevé testimoni d'èpoques anteriors i narrador de fets del passat. Enric Pladevall juga amb el contrast de materials per confrontar dos temps diferents. Influïda per tendències artístiques d'altres temps, Regina Giménez s'aferra a materials i tècniques per plasmar la idea del pas del temps en la seva obra.
La inspiració
On neix la inspiració? Els artistes parteixen d'uns referents a l'hora de crear? Des de les empremtes gravades a l'inconscient fins als actes imperceptibles d'un pescador, tot pot ser l'espurna que encén els motors a l'hora de crear. Joan-Pere Viladecans coneix de jove Salvador Espriu. La lectura intensa dels seus textos és probablement una de les profundes fonts d'inspiració d'aquest artista. Per a Antoni Vives-Fierro, el carrer ha estat durant molt de temps un referent, i els seus paisatges urbans de ciutats d'arreu del món ho demostren.
Figuració i abstracció
Durant la primera meitat del segle, l'art oscil·la entre dos corrents artístics: la figuració i l'abstracció. Com a reacció a l'art abstracte, després de la Segona Guerra Mundial neix la nova figuració, que preconitza un retorn a l'objecte i a la realitat quotidiana. Es torna a representar la realitat, en particular la figura humana, però amb les tècniques de l'informalisme. Arranz-Bravo i Marta Moreu, cadascun a la seva manera, aposten per trencar l'hegemonia de l'art abstracte.
Realitat i Ficció
Tots els corrents de ruptura del segle XX proposaven un esquema diferent de percepció de la realitat i, per tant, de la seva representació. En aquests moments, la interacció entre art i realitat és més activa que mai. L'actualitat nodreix la creació artística com també l'art abasteix de realitats generades des de la ficció. Per a Julio Vaquero i Robert Llimós la línia que separa la realitat i la ficció és difosa i ambigua. Tant un com l'altre posen en qüestió la naturalesa del món que recreen i deixen a criteri de l'espectador determinar si allò que està veient és real o fruit de la fantasia.
Street Art
L'Street Art s'origina amb el grafit i, en l'actualitat, descriu la tasca d'un grup molt heterogeni d'artistes que desenvolupen una forma d'expressió artística que té com a denominador comú el carrer com a espai de creació, reunió i mostra. Per a El Pez, Sixe Paredes i Jose Puig el carrer és un espai indispensable per dur a terme el seu art. La proximitat entre la gent i la seva obra esdevé un factor primordial que dóna sentit a la seva professió.
L'espai
L'espai pictòric és una invitació a la contemplació. Però no és només l'àrea que ocupa l'obra. És alguna cosa més que una estructura geomètrica amb transicions cromàtiques, és una finestra cap a un viatge interior que permet a l'espectador construir el seu espai mental propi. Mentre Roser Oduber s'interessa per l'espai interior i ens empeny a reflexionar sobre la nostra identitat. Samuel Salcedo posa en dubte l'espai real que ocupen les seves escultures i les dota, per sobre de tot, d'una càrrega simbòlica i conceptual que ataca els valors del moment actual.
Contracultura
Rebutjar les normes i els valors establerts, la creació de noves tendències i formes socials són sens dubte una de les manifestacions de l'art en el nostre segle. L'art conceptual i experimental de Jordi Fulla i el món ambigu, dens i inquietant de Gino Rubert permetran reflexionar sobre el terme "contracultura" en les arts plàstiques.