Beirut arrasat

Una explosió amb una ona expansiva de les més potents que mai s'han registrat va arrasar, el 4 d'agost passat, barris sencers de Beirut, i va deixar un rastre de mort i devastació que ha acabat d'enfonsar el Líban, un país pràcticament en fallida. Que un magatzem d'un port contingui gairebé 3.000 tones d'un material com el nitrat d'amoni, un compost altament explosiu, i que s'hagi abandonat una càrrega d'aquestes característiques sense custòdia ni prestar-hi atenció durant 7 anys, sembla un cas clar d'incompetència. Però si, a més a més, des del 2014 i fins al 2019, tant els serveis d'informació de l'exèrcit com el cap de duanes i, finalment, un organisme de seguretat del Líban havien fet informes i avisat el govern reiteradament de la presència d'aquest material al port, ja hauríem de parlar d'homicidi imprudent. Un d'aquests informes avisava del perill que representava el nitrat d'amoni, recalcant que podia "provocar la destrucció total del port". Aquest últim informe va arribar al govern libanès, i fins i tot a la presidència, però ningú va fer absolutament res. "Aquest sistema polític ha demostrat durant anys que és incapaç de prendre decisions a causa de les diferents confessions que hi ha al Líban i del dret de vet que tenen tots els partits polítics libanesos. Quan l'administració o els organismes de seguretat libanesos fan la seva feina -si és que la fan- i després arriba al nivell polític, allà topa amb una ineficiència i una incapacitat totals per prendre cap decisió." Jad Ghosn, periodista d'investigació libanès Imatge del cràter que va deixar l'explosió de Beirut Aquell dia d'agost feia molta calor a Beirut i molta gent feia vida al carrer, o passava les hores als balcons i terrats de les cases i a les platges. Faltava poc per a les sis de la tarda quan es va començar a veure una columna de fum provinent d'un incendi que s'havia declarat en un dels magatzems del port, concretament el número 12. Sense cap informació sobre el material que hi havia al magatzem, una dotació de bombers i una ambulància van ser enviats al lloc de l'incendi. En total eren 10 persones. El que no sabien els bombers era que a l'interior hi havia emmagatzemades 2.750 tones de nitrat d'amoni. Havien arribat l'any 2013 a bord d'un vaixell que anava a Moçambic i la càrrega havia estat confiscada i traslladada a aquell magatzem, on va quedar del tot abandonada. Al magatzem número 12, a més del nitrat d'amoni, hi havia productes pirotècnics, i quan es va iniciar l'incendi es van anar produint una sèrie de petites explosions en cadena d'aquest material pirotècnic fins que hi va haver la primera gran explosió i, un minut després, va esdevenir la catàstrofe. Una enorme explosió seguida d'una imparable ona de xoc va avançar a través de Beirut, a més de 300 metres per segon, devastant tot el que va trobar al seu pas. Barris sencers van quedar arrasats per una enorme ona expansiva, que va deixar un rastre de morts i ferits i una desolació absoluta. Desperfectes de l'explosió de Beirut del passat mes d'agost del 2020 L'Omar Jheir i la Hala Okeili, propietaris d'una cafeteria que va quedar completament arrasada, recorden aquells instants dramàtics. "No sabíem què passava. Ens pensàvem que potser era una bomba, que potser ens bombardejaven. Vaig baixar descalç i em vaig adonar que no podia moure el braç i que estava cobert de sang. M'havia fet talls al cap. Tenia sang per aquí i per les cames", diu l'Omar. "Hi havia gent morta pel carrer i gent plena de sang. Alguns edificis s'havien ensorrat. Era una autèntica bogeria. Vaig trucar l'Omar i em va dir que estava viu, però que havia d'anar a l'hospital", recorda la Hala. En aquell moment, la Hanaa Fanous i l'Amin Shamle es feien les fotos del seu casament al mig del carrer. Van quedar envoltats per milers de trossos de vidre que venien disparats cap a ells com projectils. "Érem amb el fotògraf i estàvem pel que ens anava dient. Ens deia: 'Gira el cap. Posa't així'. Jo estava concentrada en ell. No m'adonava del que passava al meu voltant i de sobte es va sentir l'explosió. Vaig veure que es trencaven els vidres de totes les finestres. Era com si fos la fi del món. No sabia què passava. Només sé que aquell dia no havia d'anar d'aquella manera." Hanaa Fanous Un dels centenars de milers de vidres que es van trencar aquella tarda es va endur la vida de l'Isaac, el fill de dos anys de la Sarah Copland, una treballadora de les Nacions Unides, i de Craig Oehlers, que eren a casa seva quan l'ona mortal els va destrossar la vida. La Sarah estava esperant el segon fill i la família feia temps que intentava tornar a Austràlia, però la pandèmia havia tancat els aeroports. Tots dos ho reviuen amb molt dolor. "Vaig veure que uns vidres venien cap a nosaltres i em vaig tirar a terra i quan m'estava aixecant només sentia que el Craig corria i cridava l'Isaac." Sarah Copland "Tot estava destrossat i, naturalment, el primer que vaig pensar va ser: 'Mare meva! On és l'Isaac? On és la Sarah?' Trepitjava els vidres trencats i ni notava que em tallaven els peus. Només pensava en la seguretat i la salut de la meva dona i el meu fill i quan vaig arribar a la sala d'estar, vaig veure la Sarah inclinada sobre l'Isaac, que encara seia a la trona. Cridava: 'L'Isaac està ferit! L'Isaac està ferit!!' Vaig veure que tenia ferides molt greus. Se li veia un tros de vidre molt gros clavat al pit." Craig Oehlers L'Isaac va morir, unes hores després, en un dels hospitals de la ciutat, malgrat els esforços que els pares primer i després els metges van fer per salvar-li la vida. El balanç d'aquella explosió va ser de 220 morts, 7.000 ferits i uns danys calculats en més de 10.000 milions de dòlars. L'explosió de Beirut va arrasar barris sencers de la ciutat El reportatge "L'ona més devastadora" del programa "Four Corners" de l'ABC Austràlia que emet el "30 minuts" aquest diumenge ens acosta històries com aquestes o la de tres bombers de la mateixa família, el Charbel Karam, el seu cunyat i el cosí de la seva dona, que només tenia 22 anys, que van morir anant a apagar el foc. També dona a conèixer el que va viure la doctora de l'Hospital Saint George Stephanie Yacoub, que s'estava preparant per assistir el part de l'Emmanuelle quan l'ona expansiva va travessar l'hospital. El George, el fill de l'Emmanuelle, va néixer a les set i divuit minuts enmig del caos que es vivia a Beirut, on tots els edificis que hi havia a menys de dos quilòmetres del lloc de l'explosió van quedar greument afectats. Són els testimonis de supervivents de la catàstrofe que ho han perdut tot: familiars, casa, negoci i unes vides que els han canviat radicalment, en un país que ja s'encaminava cap a la fallida abans d'aquesta explosió, com ho recorda l'activista Tala Mortada, que abans del desastre ja feia mesos que participava en les protestes contra la corrupció i la inacció del govern libanès. "Tota l'elit governant sabia que hi havia aquells explosius al port de Beirut, al cor de la ciutat, i va permetre que passés allò. No sabem si va ser només per negligència o si va ser per maldat. Fos com fos, són absolutament culpables." Tala Mortada, activista Les protestes van continuar al Líban després de l'explosió del 4 d'agost, una de les més grans de la història que s'han registrat mai, i van forçar el govern a dimitir en bloc, una setmana després de la catàstrofe. Però després de més de cent dies el país continua necessitant l'ajuda internacional per sobreviure al dia a dia. L'Unicef demana més suport als països donants i l'enviat de l'ONU per al Líban es lamentava, fa uns dies, que tot i les vint persones detingudes en relació a l'explosió i les investigacions que es duen a terme amb experts internacionals encara no s'hagi aclarit què va passar ni s'hagin retut comptes ni fet justícia.

Beirut arrasat

L'explosió que va arrasar, el 4 d'agost passat, barris sencers de Beirut, va provocar una ona expansiva de les més potents que mai s'han registrat i va deixar un rastre de mort i devastació que ha acabat d'enfonsar el Líban