Va ser l'edifici civil més emblemàtic d'Antoni Gaudí, i també l'últim. El nom oficial era el dels propietaris, Casa Milà, però va ser batejada com la Pedrera pel tipus de material que es va utilitzar en la seva construcció: una pedra blanc cremós que provenia del Garraf i de Vilafranca del Penedès.
La Pedrera també va ser un dels projectes més innovadors de Gaudí. L'arquitecte va dissenyar una façana que no era un mur de càrrega, sinó una cortina de més de 6.000 blocs de pedra units a l'estructura per elements metàl·lics. Al darrere de les reixes i dels 32 balcons s'hi amaguen dos blocs d'habitatges situats al voltant de dos patis que milloraven la il·luminació i la ventilació d'aquests immobles. A sobre de l'últim pis hi havia les golfes, amb 270 arcs, d'on surten les caixes d'escala que comuniquen amb el terrat; són aquelles punxes de corbes impensables que, juntament amb les xemeneies de l'edifici, formen part de la silueta de la ciutat.
A l'interior, la Pedrera tenia vint habitatges, tots diferents, ja que Gaudí volia dotar-los de moviment, amb distribucions diferents en funció de les necessitats dels residents. Tots eren famílies benestants d'inicis del segle XX, a més del matrimoni Milà, que residia a la planta noble d'un edifici que el 1984 va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco.
A "Batalla monumental" s'enfrontarà al Recinte Modernista de Sant Pau, a la "Batalla del Modernisme"!