10 curiositats que no sabies sobre Sant Pere de Rodes i Sant Climent de Taüll
Aquesta setmana, a "Batalla monumental", els dos monuments s'enfronten en la "Batalla del romànic"! Pots votar el teu favorit a les xarxes socials del programa, a @BatallaTV3, fins dissabte a les 15.00
10 curiositats que no sabies sobre Sant Pere de Rodes i Sant Climent de Taüll
Descobreix més detalls sobre dos colossos del romànic català

10 curiositats que no sabies sobre Sant Pere de Rodes i Sant Climent de Taüll

Aquesta setmana, a "Batalla monumental", els dos monuments s'enfronten en la "Batalla del romànic"! Pots votar el teu favorit a les xarxes socials del programa, a @BatallaTV3, fins dissabte a les 15.00

TEMA:
Patrimoni

Al tercer duel de "Batalla monumental", el programa de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans, hem descobert dos dels monuments més icònics del romànic català a la "Batalla del romànic", però estem convençuts que hi ha detalls i secrets que no coneixes sobre el monestir de Sant Pere de Rodes i l'església de Sant Climent de Taüll! En una propera visita als monuments, de ben segur que et fixaràs en aquestes curiositats!

Els tresors de Sant Pere de Rodes

💰 #SantPereDeRodes ha estat testimoni de grans tresors, com les 348 monedes d'or i 310 de plata que s'hi van trobar el 1989 i que ara conserva el Museu Nacional d'Art de Catalunya 👇 Ho hem descobert a la #BatallaRomànicTV3 🗳 VOTA fins les 15h 👉 https://tv3.video/BatallaVota ▶️ https://tv3.video/BatallaRomànic

Posted by Batalla monumental TV3 on Saturday, January 30, 2021

Cinc curiositats de Sant Pere de Rodes

  1. Les naus de l'església són gegantines
    Imposen silenci i respecte. Les naus de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes són gegantines. Construïdes al segle XII, la seva alçària desmesurada i arriscada sobta en el món del romànic. Aquí, el gran repte de construcció va ser aguantar el pes de la volta de canó, tan ampla, que cobreix la nau central. Es va optar per un sistema de doble ordre de columnes sobreposat damunt d'un podi, com si es tractés de tres pisos. Una solució arriscada que el converteix en una peça única del romànic.
     
  2. Els monjos es van fer una "selfie"
    Bé, aquí ens hem permès una llicència, perquè la selfie de què parlem és de pedra. Per trobar-la heu d'anar al claustre superior del monestir i buscar el capitell dels monjos. Quants són? Què porten? Com van vestits? Aquest capitell del segle XII té setze figures esculpides. És un retrat de grup curiós amb una gran expressivitat i és, també, el més ben conservat.
     
  3. L'autor de la portalada està envoltat de misteris
    Va ser l'autor de la magnífica portalada de l'església del monestir, de la qual ara no queda quasi res. Tot i que es va inventar un estil propi, no sabem qui era. Un equip d'escultors? Una dona? Va viure al segle XII a la Catalunya Nord, prop de les comarques de Girona. L'única peça que li és atribuïda amb certesa és el timpà de l'església de Cabestany, a la Catalunya Nord, d'aquí el nom. Fos qui fos, entre les seves millors obres hi ha la portalada de Sant Pere de Rodes i alguns relleus de l'església, com L'aparició de Jesús als seus deixebles al mar i l'Agnus Dei. Va recuperar la tècnica romana del trepà, que li va permetre fer unes figures d'ulls ametllats i expressius, rostres angulosos i un relleu molt acusat, com si volguessin sortir de la pedra.
     
  4. Va ser un gran centre de pelegrinatge
    Part de la importància de l'abadia està associada al fet de ser un centre de pelegrinatge i jubileu: a aquest punt del cap de Creus hi arribaven homes i dones de totes les edats i condició, que visitaven les relíquies de l'església. Si hi arribaves segons quins dies, se't concedien indulgències com si haguessis anat a Roma, entre les quals el perdó de tots els pecats. Hi havia qui venia en vaixell des d'altres ports de la Mediterrània o caminant per la ruta tolosana o d'Arles i, després de Sant Pere de Rodes, seguia cap a Galícia pel camí de Sant Jaume.
     
  5. El seu tresor més valuós és a França
    L'abadia va patir més d'un espoli. El primer és de finals del segle XVII, quan el mariscal Anne-Jules, duc de Noailles, es va endur el tresor més valuós: la Bíblia de Rodes. Mai més ha tornat. És a la Biblioteca Nacional de França, a París (a l'Ajuntament del Port de la Selva n'hi ha una reproducció en alta definició). Les seves més de 500 pàgines es van escriure majoritàriament al monestir de Ripoll. Les imatges que mostra de soldats guerrejant, nobles i sants són un tresor de la miniatura medieval europea.
     
Les pintures romàniques de l'església de Sant Climent de Taüll

📽 Les pintures romàniques de l'església de #SantClimentDeTaüll tornen a cobrar vida a les seves parets gràcies a l'espectacular "mapping" que hi ha instal·lat 👇 Ho hem vist a la #BatallaRomànicTV3! 🗳 VOTA fins les 15h 👉 https://tv3.video/BatallaVota ▶️ https://tv3.video/BatallaRomànic

Posted by Batalla monumental TV3 on Saturday, January 30, 2021

Cinc curiositats de Sant Climent de Taüll

  1. A Taüll hi havia tres esglésies
    Al petit poble de Taüll hi havia tres esglésies! Dos temples consagrats amb només un dia de diferència, Sant Climent i Santa Maria, i una tercera església, dedicada a sant Martí, que es va descobrir el juliol del 1970 durant unes obres a les antigues escoles. Es creu que la va sepultar una esllavissada.

    Cal recordar que Sant Climent i Santa Maria de Taüll són dels nou temples que formen part del conjunt monumental de la Vall de Boí, que va ser declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 2000. Els altres set són: Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, Santa Maria de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro.

  2. Les pintures servien per explicar als fidels les Sagrades Escriptures
    En uns temps en què la població era analfabeta, les Sagrades Escriptures s'explicaven de forma gràfica. A dalt de l'absis, a sobre de l'altar, hi havia el cel. Des d'allà Crist beneïa els fidels amb la mà dreta aixecada. Al seu costat hi havia les lletres alfa i omega, primera i última de l'alfabet grec, perquè Déu era el principi i la fi de totes les coses.

    Quan els fidels sortien del temple es trobaven fit a fit amb el judici final (a l'exterior és on viu el pecat). Tot estava tan mil·limetrat que a llevant es pintaven escenes positives i a ponent, on es pon el sol, on no hi ha la llum de l'absis, les negatives: bèsties terrorífiques, lapidacions, turments... I tot això es feia aplicant al mur un morter de calç preparat amb sorra, calç i aigua, a sobre del qual s'havia de fer el dibuix preparatori, i amb el morter encara fresc s'havien d'aplicar els pigments de color diluïts amb aigua. Equivocar-se significava haver de picar la paret i tornar a començar. No hi havia marge d'error!

  3. El color blau s'obtenia d'un mineral del Pirineu
    Els mestres del romànic barrejaven diversos minerals i així preparaven amb precisió les ternes de colors: el to normal i també la seva versió més clara i més fosca, per donar profunditat i realisme en alguns elements com les celles, els plecs de les robes, els cabells… El blau s'obtenia de l'aerinita, un mineral que es trobava amb relativa facilitat al Pirineu i, per tant, molt més assequible que el lapislàtzuli, una pedra semipreciosa de l'Afganistan que costava tres vegades el seu pes en or. Per això aquest color es reservava per al paradís pintat.

  4. Les pintures murals van ser arrencades
    Entre el 1919 i el 1923 les pintures murals es van arrencar, mitjançant la tècnica de l'strappo, que permetia separar la pel·lícula que formava la pintura de l'arrebossat del mur i enganxar-la en una mena de grans llençols, des d'on es podia traslladar a un nou suport. Va suposar tota una odissea. Amb cola orgànica i tela de cotó es va aconseguir transferir el Pantocràtor sense el morter. Un cop arrencades, es van enrotllar i embalar per ser transportades a lloms de mules fins a la Pobla de Segur, des d'on es van traslladar en tren i, posteriorment, amb camions fins a la Ciutadella de Barcelona. El 1934 van arribar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on es poden contemplar actualment.

    Des de fa uns anys es pot gaudir d'un mapping espectacular a l'interior de l'església que recrea les pintures murals.

  5. Les fotos més antigues de les pintures es van fer amb una càmera anomenada "la Detectiva"
    L'11 d'octubre de 1904, Lluís Domènech i Montaner va entrar a Sant Climent de Taüll i va fer, amb la seva càmera batejada com "la Detectiva", les fotos més antigues que es coneixen de les cèlebres pintures murals, aleshores amagades al darrere d'un retaule. L'arquitecte del Palau de la Música també va fer la primera descripció que es coneix del conjunt monumental.
     

Et vas perdre el capítol de "Batalla monumental"? El pots recuperar quan vulguis a la carta, i recorda que fins dissabte a les 15.00 pots votar entre els dos monuments a les xarxes socials del programa a Facebook, Twitter i Instagram per decidir quin mereix passar a la gran final! Qui creus que guanyarà?
 

ARXIVAT A:
CulturaPatrimoniTelevisió

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut