10 curiositats que no sabies sobre les catedrals de Girona i la Seu Vella de Lleida
Els dos monuments s'enfronten en la "Batalla de catedrals", de "Batalla monumental"! Una aconseguirà l'última plaça per a la final del programa
10 curiositats que no sabies sobre les catedrals de Girona i la Seu Vella de Lleida
Descobreix més detalls sobre les dues catedrals més "dives" de Catalunya

10 curiositats que no sabies sobre les catedrals de Girona i la Seu Vella de Lleida

Els dos monuments s'enfronten en la "Batalla de catedrals", de "Batalla monumental"! Una aconseguirà l'última plaça per a la final del programa

TEMA:
Patrimoni

Al l'últim duel de la temporada de "Batalla monumental", el programa de TV3 que escollirà aquest diumenge el monument favorit dels catalans, hem descobert dues de les catedrals més "dives" de Catalunya a la "Batalla de catedrals", però segur que hi ha detalls i secrets que no coneixes sobre les emblemàtiques icones de Girona i la Seu Vella de Lleida! En una propera visita als monuments, estem convençuts que et fixaràs en aquestes curiositats que ara t'explicarem!

 
Un plat com a l'edat mitjana amb el Celler de Can Roca

🍽 En la nostra visita a Girona, per la #BatallaCatedralsTV3, l'Ivan va decidir fer parada al Celler de Can Roca per cuinar-hi com es feia en l'edat mitjana amb en Joan Roca! 👨🏻‍🍳 Un plat a l'alçada de la catedral per intentar aconseguir la victòria, oi? 🧡 ▶️ https://tv3.video/BatallaCatedrals

Posted by Batalla monumental TV3 on Thursday, February 25, 2021


Cinc curiositats de la catedral de Girona

  1. Els soldats de "Joc de Trons" no hi van entrar
    Els que van veure la sisena temporada de "Joc de Trons" recordaran un munt de soldats i cavallers en els 90 esglaons de l'escalinata que porten al punt més elevat de la Força Vella, la ciutat antiga de Girona i a la façana de la catedral. No hi van arribar a entrar, però si ho haguessin fet, haurien descobert la segona nau gòtica més àmplia del món. De fet, és la segona si tenim en compte tots els estils, només per darrere de Sant Pere del Vaticà. Dedicat a Santa Maria, el temple es va començar a construir en el segle XI i acull tresors com el Tapís de la Creació o el Beatus, un llibre miniat de fa 1.000 anys.
     
  2. Hi ha una dona convertida en pedra
    Conta una llegenda que hi havia a Girona una dona amb fama de bruixa que apedregava els qui anaven en processó. La història té diferents versions, ja que també es diu que aquesta dona el que feia era apedregar el temple gironí. Sigui com sigui, la llegenda sempre acaba d'una manera semblant, com recull una cançó popular "Pedres tires, pedres tiraràs i de pedra quedaràs". Què vol dir això? Que va ser condemnada a convertir-se en pedra i a rebre el vent de la paret nord del temple. Situats davant la façana, la trobareu a l'esquerra, en la torre de Carlemany, amb la boca ben oberta i sostenint un rotlle de pergamí a les mans. És l'única gàrgola amb forma humana de l'església.
     
  3. Hi ha el falcó de Ramon Berenguer II
    Conta una altra llegenda (a Girona n'hi ha moltes!) que l'assassí de Ramon Berenguer II va ser descobert gràcies al falcó que tenia l'anomenat Cap d'Estopes. Una de les versions d'aquesta història explica que, durant el funeral del fill de Ramon Berenguer I el falcó es va posar a sobre del cap del seu germà bessó, Berenguer Ramon II. Una altra versió explica que el falcó va morir als peus de la caixa on reposaven les restes del seu senyor i que ho va fer en arribar a la catedral gironina. Fos com fos el que sí que podem afirmar és el següent: que Berenguer Ramon II va passar a la història com l'assassí del seu germà (per això va ser anomenat el Fratricida), que el sepulcre del Cap d'Estopes es troba a la catedral de Girona i que hi ha un falcó de pedra a les arquivoltes de la porta de Sant Miquel. 
     
  4. Una de les campanes va caure just quan acabava de sortir la Processó de Corpus
    El 20 de juny del 1946, un soroll eixordador va ensordir les persones que just sortien en processó. Acabaven de caure a la plaça dels Apòstols els quasi 1.600 kg de la campana Assumpta, una de les sis que té la catedral. Per sort, no hi va haver ni morts ni ferits, tret de l'anomenada Assumpta, que es va esmicolar. Per sort, els diferents fragments es van recollir i es van fondre, donant pas a la nova campana Assumpta, vora 100 quilos més lleugera que la seva antecessora. Va tornar a repicar l'octubre d'aquell mateix any, just per les festes de Sant Narcís, patró de la ciutat, i prèvia benedicció del bisbe Cartañà.
     
  5. L'espasa de Carlemany viatja cap al centre de la Terra
    Conta una (altra!) llegenda que estant a dalt del campanar, a Carlemany li va caure l'espasa al claustre. Era un dia d'hivern i havia nevat i l'espasa va caure de punta i es va començar a enfonsar, per això no la va trobar. La Montjoie continua enfonsant-se camí del centre de la Terra i és tot un perill perquè quan hi arribi es partirà en dos, i causarà la fi del món. No cal dir que el que acabeu de llegir no va passar, però el que sí que és cert és el culte que hi va haver a Girona vers el rei dels francs. La torre des d'on suposadament va caure la Montjoie és la de Carlemany i també porta el seu nom una cadira episcopal tallada en marbre dels Pirineus. Relacionat amb aquest seient hi ha una altra llegenda (ja hem dit que a Girona n'hi ha moltes!), segons la qual si una parella s'asseu junta a aquest tron episcopal es casarà en menys d'un any. En canvi, si només s'hi asseu un home romandrà solter pels segles dels segles.
     
 
El Turó de la Seu Vella, un espai amb molta història

El turó que acull la #SeuVella de #Lleida s'envolta de tot un conjunt monumental que és orgull dels lleidatans ✊ Sabies que abans era un gran barri i va instal·lar-s'hi la primera universitat de Catalunya? 💙 Ho vam veure a la #BatallaCatedralsTV3 👇 ▶️ https://tv3.video/BatallaCatedrals

Posted by Batalla monumental TV3 on Thursday, February 25, 2021


Cinc curiositats de la Seu Vella de Lleida

  1. Hi havia un bolquer del nen Jesús
    Al llarg de la seva història, la catedral ha tingut moltes relíquies, però la més important va ser un bolquer del nen Jesús. Va arribar a Lleida al segle XIII i havia estat propietat del rei de Tunis. Va desaparèixer el 1936 i avui només es conserven uns fils en mans d'una família de Barcelona i uns altres a l'església d'Escalona del Prado, a Segòvia.

  2. El mestre major de la catedral mai no la va visitar
    Marc Safont va ser un dels arquitectes més importants del gòtic català, responsable del Palau de la Generalitat. A banda de fer d'arquitecte, es dedicava al negoci amb esclaus. El 1441 va ser designat mestre major de la Seu de Lleida, però mai hi va posar un peu i va situar al capdavant del projecte Georgius Niba, un esclau d'origen caucàsic o tàrtar d'alta qualificació. L'any següent l'esclau comprava la seva llibertat amb l'ajuda del Capítol lleidatà, es convertia en l'arquitecte en cap de la catedral i aprofitava per canviar-se el nom: ara es diria Jordi Safont.

  3. En la seva construcció hi van participar artistes de primer nivell
    Durant el segle XIV, diferents bisbes van contribuir a renovar el temple romànic. Eclesiàstics com Ferrer Colom, Arnau Sescomes o Guerau de Requesens van adquirir espais emblemàtics per erigir capelles funeràries fastuoses per a la seva memòria i la dels seus. Aquesta efervescència constructiva va implicar el desplaçament a Lleida d'artistes de primer nivell per treballar-hi. És el cas de Ferrer Bassa, un dels principals pintors del gòtic català, que va pintar tres retaules per a la capella dels Montcada; o Pere Joan, l'autor dels retaules de les seus de Tarragona i Saragossa i escultor del rei Alfons el Magnànim, que cap al 1426 es trobava a Lleida treballant en la construcció de la capella dels Gralla a la capçalera, avui desapareguda. A més de bisbes, diferents nobles i senyors medievals es van fer enterrar a la catedral, construcció de capella inclosa, com Ot de Montcada, que hi va instal·lar una banya d'unicorn.

  4. Felip V va voler enderrocar la catedral
    El 1707, en el marc de la guerra de Successió, Felip V va convertir la catedral en caserna militar. A més, el monarca va emetre una ordre d'enderrocament per facilitar l'adaptació de tot el turó a les noves funcions. Per sort, el decret no es va dur a terme i, paradoxalment, la militarització va permetre la conservació de l'antiga catedral. Lleida, tanmateix, s'havia quedat sense catedral. L'església de Sant Llorenç va passar a exercir aquesta funció, que va desenvolupar fins que es va construir la Seu Nova al carrer Major, l'obra de la qual va iniciar-se el 1761.

  5. Durant la Guerra Civil va ser un camp de concentració
    L'abril del 1938, les tropes franquistes van ocupar Lleida i van convertir la Seu Vella en un camp de concentració. Els nacionals ja van trobar-se una catedral que feia les funcions de caserna militar i van continuar fent-ne ús fins al 1948, data en què van abandonar el recinte. Tot i que la Seu Vella havia estat declarada monument nacional el 1918 i el 1926 se n'havia decretat la seva conservació, no va ser fins que els militars van marxar que va començar la seva restauració que, avui, encara està en marxa.
     

Et vas perdre l'últim duel de la temporada de "Batalla monumental"? El pots recuperar quan vulguis a la carta, i aquest dijous a la tarda al "Tot es mou" descobrirem quin dels dos monuments aconsegueix l'última plaça a la final del programa! Quina catedral creus que guanyarà aquest duel d'alçada?

ARXIVAT A:
CulturaPatrimoniTelevisió

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut