• Melodies de l'Est
    Veure vídeo

    Melodies de l'Est

    En aquest capítol coneixem una branca de la música balcànica de la mà dels moldaus Anatol (acordionista) i Nicu (violinista). Tots dos van estudiar al conservatori de música a Moldàvia i van venir a Catalunya fa més d'una dècada fent camins diferents.

    L'un viu la música balcànica més tradicional des d'un context més rural a Artesa de Segre, Lleida. L'altre, viu el vessant més cosmopolita i de fusió de la música balcànica a la ciutat de Barcelona. Es van conèixer aquí a Catalunya, i la passió per la música del seu país els ha unit.

    En aquest capítol coneixem una branca de la música balcànica de la mà dels moldaus Anatol (acordionista) i Nicu (violinista). Tots dos van estudiar al conservatori de música a Moldàvia i van venir a Catalunya fa més d'una dècada fent camins diferents. L'un viu la música balcànica més tradicional des d'un context més rural a Artesa de Segre, Lleida. L'altre, viu el vessant més cosmopolita i de fusió de la música balcànica a la ciutat de Barcelona. Es van conèixer aquí a Catalunya, i la passió per la música del seu país els ha unit.

  • Jo poeta, rapera. Jo quimera, fera
    Veure vídeo

    Jo poeta, rapera. Jo quimera, fera

    El rap és un estil instaurat a casa nostra des de fa ja molts anys, però segueix sent una eina "balsàmica" molt potent per a l'expressió i identitat entre molts joves.

    En aquest capítol coneixem la Marta B, una jove lleidatana, poeta i rapera, que ens parla de ser dona i feminista en el context del hip-hop. I en Waqar, membre de La Llama, un col·lectiu de rap pels drets humans, format al barri del Raval. El rap els permet expressar-se, reivindicar els seus drets i escopir amb força el fons de les seves entranyes.

    El rap és un estil instaurat a casa nostra des de fa ja molts anys, però segueix sent una eina "balsàmica" molt potent per a l'expressió i identitat entre molts joves. En aquest capítol coneixem la Marta B, una jove lleidatana, poeta i rapera, que ens parla de ser dona i feminista en el context del hip-hop. I en Waqar, membre de La Llama, un col·lectiu de rap pels drets humans, format al barri del Raval. El rap els permet expressar-se, reivindicar els seus drets i escopir amb força el fons de les seves entranyes.

  • Gòspel per sanar l'esperit
    Veure vídeo

    Gòspel per sanar l'esperit

    En aquest capítol coneixem la Dora, una dona lampista a qui les cançons de gòspel l'acompanyen diàriament a la feina. I l'Abby, cantant i estudiant d'infermeria, que somia a curar a la gent amb el cant.
    Les dues canten gòspel a l'estil del seu país d'origen, Nigèria, els diumenges a les esglésies evangèliques; i són integrants del First African Gospel of Barcelona, fundat per Joe Psalmist. Totes dues viuen apassionadament pel gòspel, com a eina de sanació i agraïment.

    En aquest capítol coneixem la Dora, una dona lampista a qui les cançons de gòspel l'acompanyen diàriament a la feina. I l'Abby, cantant i estudiant d'infermeria, que somia a curar a la gent amb el cant. Les dues canten gòspel a l'estil del seu país d'origen, Nigèria, els diumenges a les esglésies evangèliques; i són integrants del First African Gospel of Barcelona, fundat per Joe Psalmist. Totes dues viuen apassionadament pel gòspel, com a eina de sanació i agraïment.

  • "Cante" per entranyes
    Veure vídeo

    "Cante" per entranyes

    En aquest capítol coneixem les Flamenco Metropolitan, un grup de flamenc creat a Barcelona i format per 4 noies que van començar tocant al metro.

    La Vanesa, cantaora, va començar a ballar flamenc de ben petita, per influència de la família, fins que va descobrir que el cant l'ajudava a superar una depressió. La Puneh, la guitarrista, és una noia iraniana que va descobrir el flamenc per casualitat al seu país i ho va deixar tot per venir a buscar els orígens d'aquest gènere musical. Es van trobar a Barcelona, i van formar el grup juntament amb l'Ainoha, bailaora, i la Lidia, cantaora. Com diu la Vanesa: "som 4 noies tocant flamenc... Hi ha algun problema?"

    En aquest capítol coneixem les Flamenco Metropolitan, un grup de flamenc creat a Barcelona i format per 4 noies que van començar tocant al metro. La Vanesa, cantaora, va començar a ballar flamenc de ben petita, per influència de la família, fins que va descobrir que el cant l'ajudava a superar una depressió. La Puneh, la guitarrista, és una noia iraniana que va descobrir el flamenc per casualitat al seu país i ho va deixar tot per venir a buscar els orígens d'aquest gènere musical. Es van trobar a Barcelona, i van formar el grup juntament amb l'Ainoha, bailaora, i la Lidia, cantaora. Com diu la Vanesa: "som 4 noies tocant flamenc... Hi ha algun problema?"

  • El somni d'Orfeu
    Veure vídeo

    El somni d'Orfeu

    En Khaled, integrador social i percussionista, i la Shahd, estudiant d'Audiovisuals i cantant, són dos joves refugiats sirians, membres de l'orquestra Orpheus XXI, una orquestra formada per refugiats i immigrants que busca dignificar les persones a través de la música.

    La mitologia grega explica que Orfeu aconseguia calmar i amansir les bèsties i els humans més salvatges a través de la música. Els protagonistes d'aquest capítol, després d'un recorregut traumàtic marcat per la guerra de Síria, han aconseguit trobar la calma i la felicitat a través de la música, i ara, la comparteixen amb les persones que més la necessiten.

    En Khaled, integrador social i percussionista, i la Shahd, estudiant d'Audiovisuals i cantant, són dos joves refugiats sirians, membres de l'orquestra Orpheus XXI, una orquestra formada per refugiats i immigrants que busca dignificar les persones a través de la música. La mitologia grega explica que Orfeu aconseguia calmar i amansir les bèsties i els humans més salvatges a través de la música. Els protagonistes d'aquest capítol, després d'un recorregut traumàtic marcat per la guerra de Síria, han aconseguit trobar la calma i la felicitat a través de la música, i ara, la comparteixen amb les persones que més la necessiten.

  • Fandangos de navegants
    Veure vídeo

    Fandangos de navegants

    En aquest capítol coneixem la comunitat fandanguera de Barcelona, una comunitat que ha anat creixent al llarg dels últims 10 anys i es reuneix mensualment per tocar "son jarocho", una música tradicional de Veracruz (Mèxic) que es toca en contextos de festa al voltant d'una tarima.

    Coneixem aquesta tradició i la seva comunitat a través de la Lupe, originària de Veracruz i inseparable de la seva "jarana" com a eina de comunicació; i el Panxito, mexicà fill d'exiliats catalans, que ha impulsat l'ús del violí en la música popular catalana.

    En aquest capítol coneixem la comunitat fandanguera de Barcelona, una comunitat que ha anat creixent al llarg dels últims 10 anys i es reuneix mensualment per tocar "son jarocho", una música tradicional de Veracruz (Mèxic) que es toca en contextos de festa al voltant d'una tarima. Coneixem aquesta tradició i la seva comunitat a través de la Lupe, originària de Veracruz i inseparable de la seva "jarana" com a eina de comunicació; i el Panxito, mexicà fill d'exiliats catalans, que ha impulsat l'ús del violí en la música popular catalana.

Anar al contingut