Els oficis de la sèrie (2a temporada)

Direcció de fotografia
L'ofici de director de fotografia exigeix molts coneixements. Però, segurament, el més preuat de tots és el domini de la llum. Josep Civit, últim Premi Gaudí, ens explica com això li va permetre enfrontar, entre altres reptes, un encàrrec del mestre Antoni Tàpies. Pau Esteve, responsable de la fotografia de "Caníbal" i altres produccions recents, sap que aquest és un ofici en què el plantejament de la imatge pot modificar de cap a peus qualsevol tipus de relat. L'ESCAC proporciona la formació necessària per a tot això.

Restauració de béns culturals
El benestar d'una cultura no només s'expressa mitjançant l'activitat corrent, sinó també per la seva capacitat de conservar el passat. Els restauradors són capaços d'aturar el temps i donar-nos, a la resta de ciutadans, la possibilitat de conèixer millor les nostres arrels. Les feines d'un restaurador són moltes i variades, i la majoria requereixen una gran capacitat d'observació. L'ofici s'ensenya i aprendre'l és un procés llarg i constant en què la pràctica té un rol essencial. Ens ho expliquen des del Departament de Restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts i, també, els professionals que exerceixen la professió al MNAC.

Composició musical
Els compositors, a més de conèixer el llenguatge musical, han de saber adaptar-lo a situacions molt diverses. Joan Albert Amargós ho fa des d'una sòlida formació clàssica. Així, continua al centre de projectes fonamentals en el panorama contemporani. Alfred Tapscott ens parla de com compondre per al cinema tot adaptant-se a la diversitat dels encàrrecs que rep. El Taller de Músics ens explica com ensenyar i crear ambients favorables perquè els alumnes puguin pensar musicalment la realitat.

Llibreria
El de llibreter és un ofici que requereix perspicàcia per entendre els gustos del lector i coneixement del sector editorial. Per aquest motiu, cal una oferta docent, i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona la proporciona. En paral·lel, les llibreries No Llegiu, de Barcelona, i La Gralla, de Granollers, ens expliquen com l'ofici continuarà sent el mateix malgrat que l'entorn serà completament diferent.

Arts plàstiques: pintura
Tot ofici necessita un sentit i una motivació. En el cas dels artistes plàstics, els dos elements es fusionen en la manera d'explicar-nos la realitat. Tota obra neix amb la voluntat de comunicar. L'artista plàstic converteix l'habilitat d'imaginar i recrear mons paral·lels en un ofici que alguns consideren simplement una manera de viure. Com sabem, doncs, que aquesta activitat funciona i transcendeix la mera expressió personal i per comunicar mitjançant l'emoció? Yamandú Canosa, artista de llarg recorregut; Alejandra Ataré, una jova pintora, i els representats de la Faculta de Belles Arts treballen amb aquestes preguntes

Animació audiovisual
Ensenyar totes les competències necessàries per donar ànima als protagonistes de les animacions és feina de les escoles especialitzades. A Catalunya n'hi ha de gran qualitat. Una d'elles és l'IDEM que, a més, té seu doble, a Barcelona i a Perpinyà. Paral·lelament, certàmens com l'ANIMAC permeten als autors intercanviar coneixements i presentar els seus projectes. Els animadors inventen o interpreten mons, però en què es basen? Quins són els seus referents, el que veuen dia a dia o els imaginaris originats a la seva infància?

Producció de TV d'entreteniment
Catalunya ha estat bressol de moltes productores de televisió d'entreteniment i Tinet Rubira n'és un dels professionals de referència. Aquest ofici demana conèixer el negoci de la televisió comercial, els gèneres televisius i observar el comportament de l'audiència. Això s'aprèn al Màster de TV d'Entreteniment de la Universitat Rovira i Virgili i Gestmusic.

Turisme cultural
El turisme del segle XXI ja no consisteix a viatjar a territoris i fer-hi el que més convingui. Els territoris visitats volen ser subjectes actius del discurs que generen. En això consisteix aquesta ofici en expansió que s'ensenya al Màster de Turisme Cultural de la Universitat de Girona. "Vostè em visita però jo m'explico" i aquesta interacció afegeix valor a l'experiènciade les dues parts, és font de prestigi i de consum ulterior. Les aplicacions d'aquest ofici són la feina de guia cultural, el treball des de l'interior de les institucions culturals i la gestió per a la posta en valor del patrimoni. Tot això per mitjà d'un relat transversal en benefici del turista usuari.

Joieria
Els joiers ja no viuen de les quatre o cinc dates fonamentals en la vida d'una persona: naixement, primera comunió, posada de llarg, casament, noces d'or... Altres objectes han ocupat l'espai d'aquelles recompenses. Els que pensen les joies han hagut de reinventar-ne la funció i plantejar-se de nou quan un material assoleix la categoria de noble, l'ètica del luxe i dels materials, la seva sostenibilitat, etc. Un peu a la modernitat i un altre a la tradició, una artesania a gust amb el luxe i un disseny que respecti el medi ambient per tendir a l'excel·lència són reptes que no fan por a Marc Monzó, un dels creadors de referència, ni als responsables dels estudis de Joieria a l'Escola Superior de Disseny i Art Llotja.

Circ
A l'Escola de Circ Rogelio Rivel del carrer Port Lligat Barcelona s'aprèn a fer circ i això vol dir que t'ensenyen una disciplina escènica que avui s'aplica a formacions i espectacles molt variats: les companyies clàssiques d'arts combinades, les companyies muntades al voltant d'un professional d'excepció, els espectacles monogràfics o l'anomenat circ contemporani (de carrer, d'autor, blanc, etc.). L'art del "més difícil encara" ha deixat pas a la recerca de la veritat escènica, l'efímer, la fragilitat i la imperfecció dels que s'oposen a l'hegemonia de les pantalles.

Biblioteconomia i documentació
Els bibliotecaris i documentalistes classifiquen el coneixement humà i són gestors d'informació i documentació. Les seves sortides professionals van de les biblioteques convencionals als arxius passant pels centres de documentació i biblioteques especialitzades (Departament de Justícia, fundacions). També poden treballar en la gestió de Big Data i en l'anàlisi i optimització de pàgines digitals des del punt de vista de l'usuari. Tota aquesta dimensió comunicativa i social està generant un nou model de bibliotecari que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona forma amb uns resultats notables i documentats.

Interiorisme
Quan parlem d'interiorisme parlem d'espais efímers, corporatius, institucionals i privats. Els privats han disminuït com a demanada integral i majoritària però han generat un nou tipus de client, molt informat, que dialoga amb el professional; el client corporatiu acostuma a demanar projectes singulars al servei de la marca, però cal saber adaptar-se a recursos financers de nivells molt diversos; espais institucionals, de vegades efímers, i d'altres amb més condicionants que marge de llibertat són una altra font de treball. La manera de sobreviure en aquest laberint l'expliquen a ELISAVA.

Publicitat
Digitalització, XXSS i interactivitat han canviat radicalment les relacions entre marques i usuaris. Abans, les marques, a través d'una comunicació unidireccional, s'imposaven sense control de l'usuari. Ara els usuaris poden denunciar, queixar-se o criticar amb repercussió immediata i amplíssima. La marca ja no imposa sinó que proposa i està atenta a la reacció del seu públic. La crisi econòmica ha fet que hi hagi menys diners per a la comunicació però els costos de producció són molt més baixos i això permet a marques petites nivells de comunicació abans inaccessible. "Crema el teu portfoli", ens diuen des dels màsters de Comunicació i Direcció d'Art d'ELISAVA, perquè les oportunitats són nombroses.
Anar al contingut