Qui no voldria parlar amb Robert Mitchum? Quina veu fabulosa per cantar calipsos i quina manera de mirar per damunt l'espatlla: un dels lletjos amb encant més fascinants del cinema. Va ser camioner, boxejador, mariner i escriptor, i va treballar amb gegants com Howard Hawks, John Wayne, Otto Preminger -que el va fer fora d'un rodatge- i Marilyn Monroe. I aquí en parla, amb mig somriure, com aquell que res.
Anthony Quinn, amb el seu somriure obert d'home bo, tot recordant quan era un nen emigrant a Nova York que volia actuar a Broadway. A punt de fer el seu primer paper de català per a la pel·lícula "El meu avi", Quinn fa l'entrevista en el seu mexicà matern, parlant dels papers i els directors que el van marcar. "Voldria fer de Tolstoi -diu-, que volia ser sant i era un dimoni com jo."
"Quin és el seu principal argument polític?", pregunta Casas a l'honorable Cicciolina, artista porno i diputada radical al Parlament italià. Una entrevista amb suspens perquè ningú espera les seves opinions, sinó (i arriben de seguida) els seus mugrons. "Però el que jo faig no és obscè -insisteix ella-. Obscens són els traficants d'armes."
Alain Delon en sap, de política, però no vol ser ministre de Cultura, tot i que ho ha tingut a tocar. Tampoc ha volgut ser cantant, tot i que un papa li va dir que cantava molt bé. Delon és potser l'actor més emblemàtic de França, i aquí demostra que, malgrat la seva fama, d'antipàtic, no en té res.
Segona part de l'entrevista, i més somriures seductors de l'astre francès, resplendent amb 50 anys. Delon se'n surt amb elegància de les preguntes dels espectadors: què és el primer que l'atreu d'una dona, si és cert que fa l'amor cada dia, quina és la seva màxima ambició i, per sorpresa, pregunta a Casas: "És cert que demà es casa per segona vegada?"
Només va riure quan Casas li va preguntar si sortiria abans amb Richard Gere o amb Bo Derek. "Amb Richard Gere, és clar!" Encara no sabíem que era homosexual, ni molt menys que estigués malalt de sida. "Àngel Casas Show" reemet, el dia de la mort de Rock Hudson, l'entrevista que li havien fet exactament un any abans, l'entrevista tensa, amb un Hudson seriós i una mica distret, que el va fer patir tant.
Lauren Bacall, sempre mítica, recorda amb Casas papers inoblidables com el de "Tenir o no tenir", el seu llarg amor amb Humphrey Bogart i els anys de lluita política contra la cacera de bruixes anticomunista que va assolar Hollywood. Decidida i radical, es defineix amiga del risc i de prendre partit, i assegura, com Bogart, que no es refia dels homes que no beuen.
Un Richard Gere al cim de la seva carrera, un dels actors més admirats -i desitjats- del món, es presenta a "Àngel Casas Show" com un activista entregat a la causa del Tibet ocupat per la Xina, capaç de fer una lliçó magistral sobre el budisme que estudia des de fa quinze anys. Una entrevista que allunya sistemàticament dels temes personals, per a patiment de Casas, però que ens mostra un Gere desconegut, amb preocupacions socials i un gran interès per millorar professionalment.
Elogiat per Josep Pla i per Charlot, entre molts altres, l'actor i comediant Joan Capri inoblidable pioner dels monòlegs no era fàcil d'entrevistar, com recorda Casas. "Si pogués passar desapercebut, ho faria", diu. El còmic reconeix que li demanen més petons que autògrafs, "però sempre senyores grans", i que va patir una depressió, però parla també de pensions i subvencions, de l'enveja i de la seva fama de garrepa, que liquida amb una fantàstica anècdota.
Una de les entrevistes imperdibles de l'"Àngel Casas Show" que no hauria d'acabar mai. Un diàleg trepidant on Casas i Cugat -que insisteix a proclamar-se arruïnat- parlen de música, de dones, de Ronald Reagan i del papa Joan XXIII, que mirava els seus programes americans i li demanava, a través de sor Pasqualina, "que les cantants no es belluguessin tant". Un Cugat en estat de gràcia que opina sobre Julio Iglesias, la màfia, les sogres, els Rolls-Royce i els favors que li demanen I la història del "Beguin the beguine" que li va dedicar Cole Porter i que dirigeix, poc després, amb l'orquestra del programa.
El Johan Cruyff de 1984, tan jove que encara fumava -"com Pelé o Di Stefano", diu- assegura a Ángel Casas que no li agradaria entrenar el Barça, si bé li encantaría tornar-hi. Una conversa sobre el futbol i la vida, on el mite neerlandès assegura no penedir-se de res, que el 0-5 va ser també una mica de sort i que per a l'amor no hi ha hores, ni que sigui abans d'un partit.
Lluís Maria Xirinacs, un altre mite de la lluita política i social a Catalunya, ja s'ha retirat, aquest maig de 1984, de la política institucional que l'havia portat al Senat, amb mig milió de vots. "No tenia llotja reservada a l'escena política", explica. A l'entrevista repassa amb Àngel Casas el seu historial d'activista, el seu pas de l'acció religiosa a la social i política i nombroses anècdotes, des del seu tracte amb Tarradellas fins al fet que -un cop senador- va passar "de ser perseguit a ser protegit per la policia"
Hertha Frankel, que va ser vedet amb Franz Joham i Els Vienesos, la companyia austríaca que va animar els anys grisos de la postguerra a Barcelona, és coneguda per tota una generació com a "mare" de la gosseta Marilín, el titella que sortia d'una cistella al seu espai televisiu dels seixanta. Amb Àngel Casas, la gosseta ens sorprèn parlant -no pas bordant- en català: ella i l'Hertha, expliquen, van a classe cada dilluns i cada dimecres.
Segurament l'entrevista on la faceta xerraire, extraordinàriament simpàtica, de la diva ha brillat més. Absolutament còmoda amb Àngel Casas, la Caballé parla de la seva vida privada, dels inicis difícils i de les alegries i disgustos que li ha portat una veu única. Del seu marit, confessa, la va enamorar la calba i l'uniforme que duia a "Rigoletto".
Un dels més grans futbolistes de tots els temps, Ladislao Kubala, es retrata en aquesta entrevista com un home humil, discret i sincer: un home bo, com el qualifica Àngel Casas. Ja al final de la seva carrera, Kubala reconeix que va marxar a l'Espanyol quan ja era massa vell i acabat per al Barça, i necessitava diners per ajudar la família. Però el Barça, confessa, "ho ha estat tot per a mi".
Per primera vegada a TV3, Àngel Casas entrevista una mona, la Mona de Pasqua, vinguda a Catalunya per fer un curs de monades a la Universitat de Sabadell. Amb insòlita versemblança, la mona rebutja les teories darwinianes i afirma la superioritat dels primats sobre els humans, i parla de "Xita dels micos", cimera del cinema mico, prohibida als nostres cinemes. Una entrevista que avui seria del tot impossible.
Va ser el primer gourmet mediàtic de la tele catalana i es va fer immensament popular amb els seus rodolins. Una conversa divertidíssima on Casas, entre rialles, descobreix que l'home del "Bona cuina" no ha cuinat mai, que té l'àcid úric pels núvols i que, del que en sap de debò, és de mitges i jerseis.
Una Maribel Verdú joveníssima, ja estrella de la primera línia al cinema espanyol, sorprèn Àngel Casas amb la seva maduresa i la seva naturalitat. "He fet centenars de petons al cinema, però et penses que m'agrada petonejar aquells senyors? Ho fa el personatge, no jo". La jove actriu confessa que odia les revistes del cor, que llegeix a les esperes dels rodatges i que no, no té res amb Fabio Testi.