• Alexandria - capítol 78
    Veure vídeo

    Alexandria - capítol 78

    Alexandria s'acomiada de la programació del Canal 33 amb un programa especial.

    Aquesta és l'ultima edició d'"Alexandria" que va començar
    a emetre's el juny de 2003. I aquesta vegada, no hi ha cap autor. El protagonista serà el llibre.
    Es tracta de seguir les passes d'un llibre des que és un original que arriba a una editorial, fins que és un producte que es pot adquirir en una llibreria o en una parada de llibres el dia de Sant Jordi.
    Màrius Serra conversa amb Esther Pujol, editora de Columna; Carles Geli, director del suplement "Llibres" d'"El Periódico", i Neus Chordà, responsable de comunicació d'Empúries / Grup 62, que expliquen com i quan fan la seva feina.
    La reportera del programa, Txell Bonet, completa aquesta edició amb tres reportatges. Primer conversa amb tres membres del jurat del Premi Sant Jordi per saber quins mètodes fan servir per triar el guanyador, com deliberen i intercanvien opinions; a continuació assisteix a una festa de promoció d'un llibre i finalment conversa amb tres llibreteres de la llibreria Atzavara, del carrer Escorial de Barcelona.
    Tots els participants i els seus col·laboradors recomanen un llibre pel dia de Sant Jordi.

    Alexandria s'acomiada de la programació del Canal 33 amb un programa especial. Aquesta és l'ultima edició d'"Alexandria" que va començar a emetre's el juny de 2003. I aquesta vegada, no hi ha cap autor. El protagonista serà el llibre. Es tracta de seguir les passes d'un llibre des que és un original que arriba a una editorial, fins que és un producte que es pot adquirir en una llibreria o en una parada de llibres el dia de Sant Jordi. Màrius Serra conversa amb Esther Pujol, editora de Columna; Carles Geli, director del suplement "Llibres" d'"El Periódico", i Neus Chordà, responsable de comunicació d'Empúries / Grup 62, que expliquen com i quan fan la seva feina. La reportera del programa, Txell Bonet, completa aquesta edició amb tres reportatges. Primer conversa amb tres membres del jurat del Premi Sant Jordi per saber quins mètodes fan servir per triar el guanyador, com deliberen i intercanvien opinions; a continuació assisteix a una festa de promoció d'un llibre i finalment conversa amb tres llibreteres de la llibreria Atzavara, del carrer Escorial de Barcelona. Tots els participants i els seus col·laboradors recomanen un llibre pel dia de Sant Jordi.

  • Albert Hauf
    Veure vídeo

    Albert Hauf

    Albert Hauf a "Alexandria": "No hi ha Cervantes sense Tirant".

    El catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València Albert H
    auf visita "Alexandria" amb motiu de la publicació d'una nova edició de "Tirant lo Blanc", de Joanot Martorell.
    L'expert en clàssic medieval ha treballat durant molts anys per aconseguir aquesta edició anotada que consta de dos volums - un amb l'obra de Martorell i l'altre amb la versió de 1511 traduïda al castellà que va llegir Cervantes-, i un CD-ROM interactiu que conté tota la novel·la i totes les concordances lèxiques del Tirant. Hauf diu que creu que havia arribat l'hora de tenir un volum en què una persona interessada trobi tota la informació sense haver de tenir una biblioteca a l'abast. Va llegir el Tirant per primera vegada impulsat per Martí de Riquer i confessa que li va costar, però que ara li veu matisos que abans no va trobar. Ha descobert que es podria assimilar a una òpera bufa, que és una obra divertida.
    A l'hora de valorar la importància d'aquest clàssic cal observar que Cervantes va ser el primer a fer-ne bona premsa i fa dir-li al Quixot que el Tirant és "... el mejor libro del mundo: llevalde a casa i leelde".
    Hauf conclou que en el Tirant es veu perfectament que "la literatura és intertextual, que els llibres es fan de llibres" perquè pot demostrar tot el que Joanot Martorell va copiar, com i per què.
    Aquesta edició de Hauf sobre el Tirant té el mèrit d'haver estat recopilada per ell sol a diferència de les obres que aquest any, amb motiu del quart centenari del Quixot, han publicat altres estudiosos de l'obra de Cervantes. L'autor afegeix que és una edició crítica en el sentit que vol que sigui criticable i sobretot, ampliable. Admet que s'hi poden fer aportacions noves que agrairà perquè ja "hi ha massa gent que pontifica".
    Completa aquesta edició d'"Alexandria", una visita al Museu d'Història de la Ciutat on Josep M. Micó comenta amb Txell Bonet, els diferents llocs de Barcelona que se citen en el

    Albert Hauf a "Alexandria": "No hi ha Cervantes sense Tirant". El catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València Albert Hauf visita "Alexandria" amb motiu de la publicació d'una nova edició de "Tirant lo Blanc", de Joanot Martorell. L'expert en clàssic medieval ha treballat durant molts anys per aconseguir aquesta edició anotada que consta de dos volums - un amb l'obra de Martorell i l'altre amb la versió de 1511 traduïda al castellà que va llegir Cervantes-, i un CD-ROM interactiu que conté tota la novel·la i totes les concordances lèxiques del Tirant. Hauf diu que creu que havia arribat l'hora de tenir un volum en què una persona interessada trobi tota la informació sense haver de tenir una biblioteca a l'abast. Va llegir el Tirant per primera vegada impulsat per Martí de Riquer i confessa que li va costar, però que ara li veu matisos que abans no va trobar. Ha descobert que es podria assimilar a una òpera bufa, que és una obra divertida. A l'hora de valorar la importància d'aquest clàssic cal observar que Cervantes va ser el primer a fer-ne bona premsa i fa dir-li al Quixot que el Tirant és "... el mejor libro del mundo: llevalde a casa i leelde". Hauf conclou que en el Tirant es veu perfectament que "la literatura és intertextual, que els llibres es fan de llibres" perquè pot demostrar tot el que Joanot Martorell va copiar, com i per què. Aquesta edició de Hauf sobre el Tirant té el mèrit d'haver estat recopilada per ell sol a diferència de les obres que aquest any, amb motiu del quart centenari del Quixot, han publicat altres estudiosos de l'obra de Cervantes. L'autor afegeix que és una edició crítica en el sentit que vol que sigui criticable i sobretot, ampliable. Admet que s'hi poden fer aportacions noves que agrairà perquè ja "hi ha massa gent que pontifica". Completa aquesta edició d'"Alexandria", una visita al Museu d'Història de la Ciutat on Josep M. Micó comenta amb Txell Bonet, els diferents llocs de Barcelona que se citen en el

  • Javier Cercas
    Veure vídeo

    Javier Cercas

    IBM.Data.Informix.IfxClob

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Maria Mercè Roca
    Veure vídeo

    Maria Mercè Roca

    IBM.Data.Informix.IfxClob

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Ignacio Martínez de Pisón
    Veure vídeo

    Ignacio Martínez de Pisón

    Ignacio Martínez de Pisón a "Alexandria": "Penso que ha arribat el moment de tancar les ferides de la guerra civil i que les cicatrius es tanquin definitivament."

    "Enterrar a los muertos", l'última obra d'Ignacio Martínez de Pisón, és un relat que es llegeix com una novel·la basada en fets reals.
    El protagonista és José Robles -traductor a l'espanyol i amic de John Dos Passos-, un republicà que va ser assassinat pels serveis secrets de Stalin l'any 1937 i del qual no s'han trobat les restes. Això va fer que Dos Passos iniciés una investigació que no va poder concloure, però que va determinar la seva evolució ideològica cap al conservadorisme i que va provocar el trencament de l'amistat amb Ernest Hemingway.
    Un dia Martínez de Pisón va saber que la filla de Robles, Miggie, vivia a Sevilla. No va dubtar a posar-s'hi en contacte per poder recopilar informació i ha treballat durant dos anys per aconseguir aquest relat de gran rigor documental. Durant el programa, ell mateix explica que li ha estat molt útil l'ús d'Internet, ja que li ha permès accedir a documents importants que hi ha en biblioteques nord-americanes. Fins i tot ha pogut treballar amb fotocòpies de les cartes que s'escrivia John Dos Passos amb Robles o amb Hemingway.
    Una altra curiositat d'aquest llibre, que no és una novel·la com les altres, són les fotos que hi apareixen, publicades sense peu per no distreure l'atenció del lector. També hi ha un apartat de notes on l'autor dóna una àmplia informació al marge per poder entendre millor els fets que es relaten.
    Completen aquesta edició: Lluís-Anton Baulenas, guanyador del Premi Ramon Llull 2005, amb la novel·la "Per un sac d'ossos", que explica la història d'una promesa feta a un home abans que l'afusellin l'any 1949. I la reportera Txell Bonet conversa amb Agustí Pons, Lluís Permanyer i Patricia Gabancho arran de la publicació de "La postguerra cultural a Barcelona 1939-1959", de la qual és autora.

    Ignacio Martínez de Pisón a "Alexandria": "Penso que ha arribat el moment de tancar les ferides de la guerra civil i que les cicatrius es tanquin definitivament." "Enterrar a los muertos", l'última obra d'Ignacio Martínez de Pisón, és un relat que es llegeix com una novel·la basada en fets reals. El protagonista és José Robles -traductor a l'espanyol i amic de John Dos Passos-, un republicà que va ser assassinat pels serveis secrets de Stalin l'any 1937 i del qual no s'han trobat les restes. Això va fer que Dos Passos iniciés una investigació que no va poder concloure, però que va determinar la seva evolució ideològica cap al conservadorisme i que va provocar el trencament de l'amistat amb Ernest Hemingway. Un dia Martínez de Pisón va saber que la filla de Robles, Miggie, vivia a Sevilla. No va dubtar a posar-s'hi en contacte per poder recopilar informació i ha treballat durant dos anys per aconseguir aquest relat de gran rigor documental. Durant el programa, ell mateix explica que li ha estat molt útil l'ús d'Internet, ja que li ha permès accedir a documents importants que hi ha en biblioteques nord-americanes. Fins i tot ha pogut treballar amb fotocòpies de les cartes que s'escrivia John Dos Passos amb Robles o amb Hemingway. Una altra curiositat d'aquest llibre, que no és una novel·la com les altres, són les fotos que hi apareixen, publicades sense peu per no distreure l'atenció del lector. També hi ha un apartat de notes on l'autor dóna una àmplia informació al marge per poder entendre millor els fets que es relaten. Completen aquesta edició: Lluís-Anton Baulenas, guanyador del Premi Ramon Llull 2005, amb la novel·la "Per un sac d'ossos", que explica la història d'una promesa feta a un home abans que l'afusellin l'any 1949. I la reportera Txell Bonet conversa amb Agustí Pons, Lluís Permanyer i Patricia Gabancho arran de la publicació de "La postguerra cultural a Barcelona 1939-1959", de la qual és autora.

  • Alexandria - Maria Barbal
    Veure vídeo

    Alexandria - Maria Barbal

    Maria Barbal a "Alexandria": "El que més m'interessa de les meves obres són els personatges".

    Maria Barbal visita "Alexandria" amb motiu
    del 20è aniversari de la publicació de la seva primera novel·la "Pedra de tartera", de la qual s'han fet 50 edicions, i La Magrana ho celebra amb una edició especial.
    L'autora manifesta tenir una relació especial amb aquesta obra, que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra el 1984 i el Joan Crexells el 1985. És la història de Conxa, una jove del Pallars Jussà que explica la seva vida abans, durant i després de la guerra civil i com s'ha adaptat als canvis que les circumstàncies li han exigit.
    És una novel·la plenament local que aconsegueix ser global. Barbal comenta a Màrius Serra que va triar un argument molt sabut per molt viscut. També admet que "Pedra de tartera" la va obligar a preguntar-se si era escriptora o no, perquè quan la va escriure no tenia consciència de ser-ho. Afortunadament l'impuls narratiu de Barbal no va quedar en una sola obra, tot i que encara avui, és la més ben acollida pel públic. Des del punt de vista lingüístic Barbal també comenta que sabia que la protagonista havia de parlar pallarès, però d'una manera que l'entenguessin els lectors d'arreu dels Països Catalans. Valora la feina de Fabra, però considera que potser va recollir pocs elements lingüístics de ponent i del Pirineu.
    Joaquim Vilà i Folch va fer una versió teatral d'aquesta novel·la, un dels grans bests sellers de la literatura catalana, que es va representar. No va passar el mateix amb els intents de fer una adaptació d'altres obres com "Càmfora", "Mel i metzina" i "Carrer Bolívia".
    També participa en aquesta edició del programa Emili Rosales per explicar "La ciutat invisible" guanyadora del Premi Sant Jordi 2004 i Txell Bonet, que se'n va a Vilafranca del Penedès per parlar amb Quim Jubert del Premi "El lector de l'Odissea", que cada any convoca la llibreria l'Odissea.

    Maria Barbal a "Alexandria": "El que més m'interessa de les meves obres són els personatges". Maria Barbal visita "Alexandria" amb motiu del 20è aniversari de la publicació de la seva primera novel·la "Pedra de tartera", de la qual s'han fet 50 edicions, i La Magrana ho celebra amb una edició especial. L'autora manifesta tenir una relació especial amb aquesta obra, que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra el 1984 i el Joan Crexells el 1985. És la història de Conxa, una jove del Pallars Jussà que explica la seva vida abans, durant i després de la guerra civil i com s'ha adaptat als canvis que les circumstàncies li han exigit. És una novel·la plenament local que aconsegueix ser global. Barbal comenta a Màrius Serra que va triar un argument molt sabut per molt viscut. També admet que "Pedra de tartera" la va obligar a preguntar-se si era escriptora o no, perquè quan la va escriure no tenia consciència de ser-ho. Afortunadament l'impuls narratiu de Barbal no va quedar en una sola obra, tot i que encara avui, és la més ben acollida pel públic. Des del punt de vista lingüístic Barbal també comenta que sabia que la protagonista havia de parlar pallarès, però d'una manera que l'entenguessin els lectors d'arreu dels Països Catalans. Valora la feina de Fabra, però considera que potser va recollir pocs elements lingüístics de ponent i del Pirineu. Joaquim Vilà i Folch va fer una versió teatral d'aquesta novel·la, un dels grans bests sellers de la literatura catalana, que es va representar. No va passar el mateix amb els intents de fer una adaptació d'altres obres com "Càmfora", "Mel i metzina" i "Carrer Bolívia". També participa en aquesta edició del programa Emili Rosales per explicar "La ciutat invisible" guanyadora del Premi Sant Jordi 2004 i Txell Bonet, que se'n va a Vilafranca del Penedès per parlar amb Quim Jubert del Premi "El lector de l'Odissea", que cada any convoca la llibreria l'Odissea.

  • Elvira Lindo
    Veure vídeo

    Elvira Lindo

    IBM.Data.Informix.IfxClob

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Isidre Grau
    Veure vídeo

    Isidre Grau

    Isidre Grau a Alexandria: "Els meus personatges mostren el rebuig a la dimensió corrent. Volen anar més enllà del que està manat".

    "Groc d'Índia" és la cinquena novel·la de la nissaga dels Benavent, que Isidre Grau va començar fa vint anys amb "Els colors de l'aigua" , Premi Sant Jordi 1985.
    "Groc d'Índia" tracta de les inquietuds posthippies de la Marina Benavent i el seu company Guillem. L'autor s'ha inspirat en l'experiència viscuda per una parella d'amics que van fer un viatge a l'Índia i amb els quals mantenia una intensa correspondència. Hi van anar per trobar l'espai interior i en van tornar havent descobert el que ja sabien. Al llarg de la novel·la, hi apareixen els noms i les experiències habituals d'aquella època: els llibres de Hermann Hesse, Krishnamurti i actitudcom ara renegar de la pàtria. En definitiva, Grau retrata aquella generació com una generació que va fer passar el que volia pensar al davant dels sentiments. I reconeix, com ells, que la infància no ho és tot, però reivindica que és molt.
    Grau va pertànyer al col·lectiu Ofèlia Dracs i, després d'admetre la diferència de la seva obra i la seva trajectòria amb les d'altres components del col·lectiu, afegeix que està demostrat que el fet de pertànyer a una generació no significa res.
    En aquesta edició d'"Alexandria" també hi participen Rafael Vallbona, que presenta el seu nou llibre "Els nens (i les nenes) del rock. Crònica sentimental dels anys del pop" i la reportera Txell Bonet, que visita l'exposició "Univers Terenci Moix" i conversa amb Anna Maria Moix, Marta Pessarodona i Inés González.

    Isidre Grau a Alexandria: "Els meus personatges mostren el rebuig a la dimensió corrent. Volen anar més enllà del que està manat". "Groc d'Índia" és la cinquena novel·la de la nissaga dels Benavent, que Isidre Grau va començar fa vint anys amb "Els colors de l'aigua" , Premi Sant Jordi 1985. "Groc d'Índia" tracta de les inquietuds posthippies de la Marina Benavent i el seu company Guillem. L'autor s'ha inspirat en l'experiència viscuda per una parella d'amics que van fer un viatge a l'Índia i amb els quals mantenia una intensa correspondència. Hi van anar per trobar l'espai interior i en van tornar havent descobert el que ja sabien. Al llarg de la novel·la, hi apareixen els noms i les experiències habituals d'aquella època: els llibres de Hermann Hesse, Krishnamurti i actitudcom ara renegar de la pàtria. En definitiva, Grau retrata aquella generació com una generació que va fer passar el que volia pensar al davant dels sentiments. I reconeix, com ells, que la infància no ho és tot, però reivindica que és molt. Grau va pertànyer al col·lectiu Ofèlia Dracs i, després d'admetre la diferència de la seva obra i la seva trajectòria amb les d'altres components del col·lectiu, afegeix que està demostrat que el fet de pertànyer a una generació no significa res. En aquesta edició d'"Alexandria" també hi participen Rafael Vallbona, que presenta el seu nou llibre "Els nens (i les nenes) del rock. Crònica sentimental dels anys del pop" i la reportera Txell Bonet, que visita l'exposició "Univers Terenci Moix" i conversa amb Anna Maria Moix, Marta Pessarodona i Inés González.

  • Alexandria - capítol 70
    Veure vídeo

    Alexandria - capítol 70

    IBM.Data.Informix.IfxClob

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Joan Agut, escriptor
    Veure vídeo

    Joan Agut, escriptor

    Joan Agut a Alexandria: "Sóc un jove escriptor de més de 60 anys."

    Joan Agut ha viscut sempre relacionat amb la literatura, primer com a
    lector voraç, després com a director editorial i a partir dels 63 anys com a escriptor. El seu primer llibre, publicat el 1995, va ser un recull de contes titulat "El dia que es va cremar el Liceu" i el 2000 va quedar finalista del Premi Sant Jordi amb "Gombó i Míster Belvedere".
    "Rosa de foc" és l'ultima novel·la que ha publicat i la que l'ha dut a "Alexandria". Es tracta d'una història situada a Barcelona, on un jove de família benestant va descobrint la història de la seva família i l'origen del seu problema mental a causa de la mort del seus pares i les seves germanes en l'enfonsament del "Titanic". Així mateix relata un temps convuls --el de la Barcelona dels anys 20-, durant el qual el seu avi i un germanastre militen en bàndols contraris.
    En aquesta novel·la és fàcil comprovar perquè Agut diu que "quan em plantejo un personatge, m'agrada saber qui era el seu avi", de la mateixa manera que durant la conversa amb Màrius Serra explica com es documenta per donar versemblança a les històries. Agut també explica la seva gran passió per la lectura des de sempre i què el va impulsar a marxar a París quan tenia 25 anys.
    Completen aquesta edició del programa l'escriptor xilè Jorge Edwards, que acaba de publicar "El inútil de la família", una novel·la en què explica la història del seu peculiar oncle Joaquín, també escriptor, i Xavier Montanyà, periodista guanyador del Premi Octavi Pellissa 2002 amb el llibre "Pirates de la llibertat". Es tracta de la història del segrest del transatlàntic portuguès "Santa Maria", que l'any 1961 va dur a terme el DRIL, amb la intenció de recordar al món l'existència de les dues últimes dictadures feixistes d'Europa: la de Salazar i la de Franco.

    Joan Agut a Alexandria: "Sóc un jove escriptor de més de 60 anys." Joan Agut ha viscut sempre relacionat amb la literatura, primer com a lector voraç, després com a director editorial i a partir dels 63 anys com a escriptor. El seu primer llibre, publicat el 1995, va ser un recull de contes titulat "El dia que es va cremar el Liceu" i el 2000 va quedar finalista del Premi Sant Jordi amb "Gombó i Míster Belvedere". "Rosa de foc" és l'ultima novel·la que ha publicat i la que l'ha dut a "Alexandria". Es tracta d'una història situada a Barcelona, on un jove de família benestant va descobrint la història de la seva família i l'origen del seu problema mental a causa de la mort del seus pares i les seves germanes en l'enfonsament del "Titanic". Així mateix relata un temps convuls --el de la Barcelona dels anys 20-, durant el qual el seu avi i un germanastre militen en bàndols contraris. En aquesta novel·la és fàcil comprovar perquè Agut diu que "quan em plantejo un personatge, m'agrada saber qui era el seu avi", de la mateixa manera que durant la conversa amb Màrius Serra explica com es documenta per donar versemblança a les històries. Agut també explica la seva gran passió per la lectura des de sempre i què el va impulsar a marxar a París quan tenia 25 anys. Completen aquesta edició del programa l'escriptor xilè Jorge Edwards, que acaba de publicar "El inútil de la família", una novel·la en què explica la història del seu peculiar oncle Joaquín, també escriptor, i Xavier Montanyà, periodista guanyador del Premi Octavi Pellissa 2002 amb el llibre "Pirates de la llibertat". Es tracta de la història del segrest del transatlàntic portuguès "Santa Maria", que l'any 1961 va dur a terme el DRIL, amb la intenció de recordar al món l'existència de les dues últimes dictadures feixistes d'Europa: la de Salazar i la de Franco.

  • Alexandria - capítol 54
    Veure vídeo

    Alexandria - capítol 54

    JORDI COCA, A "ALEXANDRIA"

    L'escriptor explica al programa del 33 la seva última novel·la "Cara d'àngel"

    Jordi Coca serà dem
    à el convidat a "Alexandria", el programa literari del 33. L'escriptor, premi Joanot Martorell 2004, explicarà -conversant amb Màrius Serra, el presentador del programa,- el contingut de "Cara d'àngel", la seva última novel·la.

    Coca diu que amb "Cara d'àngel" ha volgut fer l'exercici de narrar la recerca de la bellesa i de l'absurditat d'aquesta recerca. Un home que passa de la cinquantena visita un peepshow, s'enamora platònicament d'una noia i inicia una vida plena de sordidesa no buscada. La noia es convertirà en la seva obsessió.

    Al llarg de l'entrevista Jordi Coca també explica que, després de l'anterior llibre, "Sota la pols", es va proposar no escriure res que no fos veritat al 100%, que ha perdut l'interès per escriure coses per acumular i que tot el que escriu ha de respondre a unes necessitats reals. També admet un cert cansament: no vol escriure per escriure sinó per reflectir sentiments.

    El programa comptarà també amb Enric Borràs, editor de Manuel de Pedrolo, que aclarirà si l'escriptor va ser l'autor de l'obra "Els quaderns d'en Marc".

    JORDI COCA, A "ALEXANDRIA" L'escriptor explica al programa del 33 la seva última novel·la "Cara d'àngel" Jordi Coca serà demà el convidat a "Alexandria", el programa literari del 33. L'escriptor, premi Joanot Martorell 2004, explicarà -conversant amb Màrius Serra, el presentador del programa,- el contingut de "Cara d'àngel", la seva última novel·la. Coca diu que amb "Cara d'àngel" ha volgut fer l'exercici de narrar la recerca de la bellesa i de l'absurditat d'aquesta recerca. Un home que passa de la cinquantena visita un peepshow, s'enamora platònicament d'una noia i inicia una vida plena de sordidesa no buscada. La noia es convertirà en la seva obsessió. Al llarg de l'entrevista Jordi Coca també explica que, després de l'anterior llibre, "Sota la pols", es va proposar no escriure res que no fos veritat al 100%, que ha perdut l'interès per escriure coses per acumular i que tot el que escriu ha de respondre a unes necessitats reals. També admet un cert cansament: no vol escriure per escriure sinó per reflectir sentiments. El programa comptarà també amb Enric Borràs, editor de Manuel de Pedrolo, que aclarirà si l'escriptor va ser l'autor de l'obra "Els quaderns d'en Marc".

  • Alexandria
    Veure vídeo

    Alexandria

    PEP COLL A ALEXANDRIA: "Als seixanta ningú volia ser de poble. Avui tothom ho vol ser."

    L'escriptor del Pallars Jussà Pep Coll visita A
    lexandria i presenta la seva última novel·la, "Els arbres amics".
    El MNAC és el marc des d'on Coll explica l'extraordinària llegenda d'en Florenci, el protagonista de la novel·la, que viu uns episodis sorprenents que l'involucren en feines insospitades i que li fan voltar el món per buscar l'arbre que li falta en el seu paradís particular.
    L'autor de "Muntanyes maleïdes" i de "L'abominable crim de l'Alsina Graells" aprofita l'ocasió per reivindicar noves veus i noves localitzacions geogràfiques per a la literatura catalana, durant molt temps ubicada sobretot a Barcelona i a l'Empordà.
    Es dóna la circumstància que la història d'un fadrí que Pep Coll explicava en el conte "L'home que corria més que el sol", publicat a "L'edat de les pedres", ha estat duta a la vida real. I així, l'estiu passat el Centre Excursionista de Lleida va organitzar una cursa popular a Àreu, inspirada en el seu relat: uns joves pugen corrent al cim d'una muntanya quan el sol es pon i, una vegada a dalt, el fan arribar al poble amb un mirall. El conte ha passat de ser una invenció a ser una realitat.
    En aquesta edició d'Alexandria, Jordi Creus també presenta el seu últim llibre, que recull històries reals de persones que viuen al Pirineu, titulat "Memòria dels Pirineus" i David Vilaseca presenta el seu primer llibre: "Emili Juncadella. Aventures d'un burgès als Pirineus".

    PEP COLL A ALEXANDRIA: "Als seixanta ningú volia ser de poble. Avui tothom ho vol ser." L'escriptor del Pallars Jussà Pep Coll visita Alexandria i presenta la seva última novel·la, "Els arbres amics". El MNAC és el marc des d'on Coll explica l'extraordinària llegenda d'en Florenci, el protagonista de la novel·la, que viu uns episodis sorprenents que l'involucren en feines insospitades i que li fan voltar el món per buscar l'arbre que li falta en el seu paradís particular. L'autor de "Muntanyes maleïdes" i de "L'abominable crim de l'Alsina Graells" aprofita l'ocasió per reivindicar noves veus i noves localitzacions geogràfiques per a la literatura catalana, durant molt temps ubicada sobretot a Barcelona i a l'Empordà. Es dóna la circumstància que la història d'un fadrí que Pep Coll explicava en el conte "L'home que corria més que el sol", publicat a "L'edat de les pedres", ha estat duta a la vida real. I així, l'estiu passat el Centre Excursionista de Lleida va organitzar una cursa popular a Àreu, inspirada en el seu relat: uns joves pugen corrent al cim d'una muntanya quan el sol es pon i, una vegada a dalt, el fan arribar al poble amb un mirall. El conte ha passat de ser una invenció a ser una realitat. En aquesta edició d'Alexandria, Jordi Creus també presenta el seu últim llibre, que recull històries reals de persones que viuen al Pirineu, titulat "Memòria dels Pirineus" i David Vilaseca presenta el seu primer llibre: "Emili Juncadella. Aventures d'un burgès als Pirineus".

  • Alexandria
    Veure vídeo

    Alexandria

    ROBERT COOVER A ALEXANDRIA

    L'escriptor nord-americà Robert Coover visita "Alexandria" i presenta la seva última obra, "Stepmother".
    Aquesta obra és un estrany conte de fades que trenca totes les convencions del gènere: barreja màgia, prínceps i doloroses castracions amb una apassionada història d'amor. De moment, només es va publicar en anglès el mes de maig.
    Al llarg del programa, Màrius Serra i Robert Coover, conversen sobre l'obra de l'autor d'"El hurgón màgico" i "La fiesta de Gerald". Coover és molt detallista a l'hora d'explicar les motivacions i inspiracions de les seves obres.
    Naturalment, l'hipertext també és present en la conversa. L'escriptura i la combinatòria i el trencament de la linealitat de l'escriptura tenen en Coover un bon exponent. Va ser el primer autor important que va escriure un article sobre l'hipertext en un diari novaiorquès i fa molts anys que hi treballa. A més, explica l'ús que fa del llenguatge i de l'especial interpretació de mites i
    d'històries molt conegudes.
    Per completar aquesta edició d'"Alexandria" al voltant d'aquest original autor, hi intervenen dos autors catalans que mantenen una estreta relació amb Robert Coover. L'artista polifacètic Benet Rossell recorda quan es van conèixer, explica que la seva obra literària s'inspira en la seva obra gràfica partint de "micrografies" i presenta la seva última publicació "Encara no hi som tots". Igualment, el poeta Carles Hac Mor ironitza sobre l'hipertext i també presenta el seu últim llibre "M'he menjat una cama", que va ser Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2003.

    ROBERT COOVER A ALEXANDRIA L'escriptor nord-americà Robert Coover visita "Alexandria" i presenta la seva última obra, "Stepmother". Aquesta obra és un estrany conte de fades que trenca totes les convencions del gènere: barreja màgia, prínceps i doloroses castracions amb una apassionada història d'amor. De moment, només es va publicar en anglès el mes de maig. Al llarg del programa, Màrius Serra i Robert Coover, conversen sobre l'obra de l'autor d'"El hurgón màgico" i "La fiesta de Gerald". Coover és molt detallista a l'hora d'explicar les motivacions i inspiracions de les seves obres. Naturalment, l'hipertext també és present en la conversa. L'escriptura i la combinatòria i el trencament de la linealitat de l'escriptura tenen en Coover un bon exponent. Va ser el primer autor important que va escriure un article sobre l'hipertext en un diari novaiorquès i fa molts anys que hi treballa. A més, explica l'ús que fa del llenguatge i de l'especial interpretació de mites i d'històries molt conegudes. Per completar aquesta edició d'"Alexandria" al voltant d'aquest original autor, hi intervenen dos autors catalans que mantenen una estreta relació amb Robert Coover. L'artista polifacètic Benet Rossell recorda quan es van conèixer, explica que la seva obra literària s'inspira en la seva obra gràfica partint de "micrografies" i presenta la seva última publicació "Encara no hi som tots". Igualment, el poeta Carles Hac Mor ironitza sobre l'hipertext i també presenta el seu últim llibre "M'he menjat una cama", que va ser Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2003.

  • Alexandria
    Veure vídeo

    Alexandria

    IBM.Data.Informix.IfxClob

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Alexandria
    Veure vídeo

    Alexandria

    Joan Francesc Mira a "Alexandria"

    L'escriptor, traductor, antropòleg, sociòleg i catedràtic de grec de la Universitat de València, Joan F
    rancesc Mira, obre la tercera temporada d'Alexandria. La presentació és de Màrius Serra i que aquest any la direcció va càrrec d'Esther Garriga.


    El Premi d'Honor de les Lletres catalanes i Premi Nacional de Traducció, Joan Francesc Mira, demostra una vegada més la seva erudició i explica el per què i el com de la seves obres. Estan a punt de posar-se a la venda els dos últims llibres que ha escrit: "Evangelis" i "La prodigiosa vida de Vicent Blasco Ibáñez".

    El traductor al català de "La divina comèdia" considera que no es fa crítica literaria en el sentit estricte de la paraula i no amaga la preocupació que sent per la poca presència de la literatura catalana a les llibreries del País Valencià.

    A més a més, també intervenen a Alexandria Carles Solà, conseller d'Universitats, Investigació i Societat de la Informació que opina sobre la relació cultura i poder i sobre l'obra de l'autor de "Borja Papa", i Enric Sòria, flamant premi Carles Rahola d'assaig.

    Joan Francesc Mira a "Alexandria" L'escriptor, traductor, antropòleg, sociòleg i catedràtic de grec de la Universitat de València, Joan Francesc Mira, obre la tercera temporada d'Alexandria. La presentació és de Màrius Serra i que aquest any la direcció va càrrec d'Esther Garriga. El Premi d'Honor de les Lletres catalanes i Premi Nacional de Traducció, Joan Francesc Mira, demostra una vegada més la seva erudició i explica el per què i el com de la seves obres. Estan a punt de posar-se a la venda els dos últims llibres que ha escrit: "Evangelis" i "La prodigiosa vida de Vicent Blasco Ibáñez". El traductor al català de "La divina comèdia" considera que no es fa crítica literaria en el sentit estricte de la paraula i no amaga la preocupació que sent per la poca presència de la literatura catalana a les llibreries del País Valencià. A més a més, també intervenen a Alexandria Carles Solà, conseller d'Universitats, Investigació i Societat de la Informació que opina sobre la relació cultura i poder i sobre l'obra de l'autor de "Borja Papa", i Enric Sòria, flamant premi Carles Rahola d'assaig.

Anar al contingut