Durant un any, un equip de TV3 ha tingut accés a tots els centres penitenciaris catalans. I ha pogut recollir un material inèdit de la vida a la presó que mai s'ha vist fins ara.

El resultat es "A la presó", una serie documental de set capitols que preten acostar històries humanes molt diverses que tenen la presó com a denominador comú.

Catalunya te un dels indexs de població penitenciaria més alts d'Europa. Actualment, hi ha 10.400 persones a la presó, i casi la meitat (43%) son estrangers. Les dones (7%) i els joves (4'5%) son una minoria. El principal delicte pel que s'arriba a la presó son els robatoris (53%) i el temps mitjà de condemna es de 8 anys. A l'altre banda d'aquesta realitat hi ha els funcionaris. Son 4.000 persones encarregades de vigilar i treballar per la reinserció dels interns.

Totes aquestes dades ilustren una complexa realitat a la que ens hem acostat a través d'un treball sistemàtic i rigurós de recerca i de filmació a tots els 11 centres penitenciaris catalans, per tal de donar resposta a aquestes preguntes:

- Quin és el funcionament d'un presó, el dia a dia d'una institució tan complexa i especial?

- Com sent una persona que hi entra per primera vegada? I com ha arribat a aquesta situació?

- Quina és la seva relació amb el món exterior? I com ho viuen les families?

- Com es viuen els diferents graus de régim penitenciari?

- Quins són els sistemes de reinserció que existeixen?. I són eficaços?

L'aposta d'aquesta serie documental per contextualitzar les circunstancies que envolten als protagonistes no ha fet perdre de vista el fet que darrere cada delicte, darrere cada crim hi ha unes víctimes que l'han patit.

A més, "A la presó" ha tingut cura d'allunyar-se d'el tractament morbós de la realitat que podría afavorir la temàtica carcelaria.

Gènere i estil de filmació i criteri de realització:

"A la presó" es una serie documental en la línia de "Bellvitge Hospital" i "Jutjats", però en aquest cas s'ha apostat per capítols temàticament autoconcluents. El resultat son 7 capitols, de 50 minuts. Una durada més llarga del que es habitual en el gènere per poder aprofundir més en la personalitat dels protagonistes i en la realitat que estan vivint.

L'estil de filmació ha estat poc intervencionista per poder captar la realitat de la manera més espontània possible. I amb la realització s'ha potenciat l'autenticitat de les històries i dels personatges, fugint de l'efectisme. És un clar intent de renovació del gènere.