Els episodis (5-7)

Capítol 5: "Cel·les de càstig i droga"

Departament Especial de Règim Tancat (DERT)

Si la presó és el lloc de càstig per als que es porten malament fora, què passa quan algú es porta malament dins de la presó? És enviat a l'Especial, un departament de màxima seguretat on hi ha tancats els interns més perillosos i inadaptats. És la presó dins de la presó.

Tècnicament es coneix com el DERT, el Departament Especial de Règim Tancat, i en argot es coneix com el "chupano". Aquí, els interns estan tancats quasi tot el dia a la cel·la, només en surten una estona per anar a un pati amb sostre enreixat i sota vigilància. 

En aquest espai, l'únic pres amb privilegis és el Joan Carles. Fa d'ordenança i serveix els dinars als interns tancats en aquest Departament Especial i, a canvi, pot tenir ordinador a la cel·la i accés lliure a la nevera. Ara compleix una condemna llarga, perquè durant anys es va dedicar a entrar a les oficines obertes al públic, vestit com un executiu més, i robar ordinadors portàtils i carteres amb total impunitat.

Departament d'Atenció Especialitzada (DAE)

Les analítiques han demostrat que l'Enrique fa temps que no consumeix droga a la presó. I, per això, li han permès anar al DAE, un departament que funciona com una comunitat terapèutica i on la disciplina és molt més suau. Però el compromís rau en no tornar a consumir. El repte no és fàcil, perquè fa uns quants anys van detenir la seva dona mentre intentava passar-li droga en un vis-a-vis. 

"Entrar droga a la presó no és difícil, però es penós, perquè l'única manera de fer-ho és portar-la amagada al cos", reconeix el Santi, el cap de Serveis de Quatre Camins. I alguns dels mètodes per detectar-la, com s'explica al capítol, també tenen història. 

El Sergio té 36 anys i n'ha passat 13 a la presó, també per culpa de la droga. Està a punt d'acabar el tractament de desintoxicació a la presó i sortir al carrer. S'haurà d'enfrontar al món de fora de la presó i a la por d'una possible recaiguda.


Capítol 6. "L'amor a la presó"

Només hi ha dues presons mixtes a Catalunya: Brians 1 i Ponent, a Lleida. I, en tos dos casos, homes i dones estan separats en mòduls diferents. Però malgrat aquesta separació física, hi ha un autèntic tràfic de relacions, afavorit pel que s'anomena "passar un peta". Això vol dir facilitar el nom d'amics o de companys de cel·la de cara a començar una relació per carta. Són amors que comencen a cegues, que es fan i es desfan, que de vegades són per interès, però que també n'hi ha que prosperen i que acaben en matrimoni i fills.

La Josefa ha començat a escriure's amb un pres i assegura que és l'home de la seva vida. Però entre carta i carta, apareix la Chantal. 

I què passa quan un dels dos és a la presó i l'altre a fora? Com es manté una relació amb cinc trucades a la setmana i dos vis-a-vis al mes d'una hora i mitja? Aquesta és la història de la Begoña i l'Alberto. "Al final hasta me da morbo casar-me en la prisión", acaba dient ella, després de vèncer totes les burocràcies.

I què suposa tirar endavant un embaràs a la presó? És un incentiu o encara deprimeix més? La Sonia passa els nou mesos d'embaràs entre reixes. I la seva obsessió és que la nena no hagi de créixer a la presó. 

A la Teresa, li donen el seu primer permís la nit de Nadal. Feia tres anys que no passava aquestes dates amb els seus fills. I aprofitarà les 48 hores de sortida per retrobar-se també amb el seu marit, que també està tancat a la presó.

Són quatre histories diferents i molt intenses que parlen de la soledat que es viu a la presó i de la necessitat de crear-se il·lusions i de planejar un futur. 


Capítol 7. "Tornar a la llibertat"

Entrar a la presó és traumàtic, però, de vegades, també ho és sortir-ne. Com encaren la llibertat tres interns amb trajectòries tan diferents com el José Antonio Contreras, el Joan Fajardo i el José Luis Augusto?

El Contreras va començar a atracar bancs als 15 anys i, als 19, ja queia pres. Fa 25 anys que és un reclús. A la presó va començar a drogar-se, a la presó va perdre mitja orella d'una mossegada i a la presó va tenir el seu fill. El nen, Cristian, que ara té 15 anys, ha crescut orfe en un centre d'Atenció a la Infància i, els caps de setmana, amb els seus avis materns. Fa tres anys, es va fer la il·lusió que tornava a recuperar el seu pare, quan el Contreras va quedar en llibertat després de complir una llarga condemna. Però la màgia es va trencar al cap d'un mes i mig, quan el seu pare va tornar a reincidir.

Ara, el Contreras, o "el Solitario", tal com el coneixien en el món dels atracadors, tornarà a sortir en llibertat. Però el fill tem que el seu pare el torni a defraudar. El Contreras no té res a favor: no pot treballar, perquè no té ofici; els únics amics, els té a la presó, i la seva única família és el Cristian, que no el pot acollir a casa, perquè està en un centre. Tot ho té en contra, excepte el repte de no tornar a fallar al fill.

El Fajardo està empresonat al Centre Penitenciari de Figueres. Va entrar a la presó per primera vegada als 46 anys. El van detenir per atemptat contra l'autoritat, perquè es va barallar amb els Mossos mentre anava begut. Era alcohòlic i també consumia cocaïna. L'experiència de la presó ha estat molt dura per a ell i espera que li hagi servit d'escarment. Ara està disposat a refer la seva vida i treballar de qualsevol cosa. A la presó participa en un programa de rehabilitació del castell de Sant Ferran. 

Fora la presó l'espera una mare, de 80 anys, que té un altre fill empresonat. El temor d'aquesta dona és no poder arribar a veure els seus fills en llibertat. El Fajardo segueix un curs de toxicomania i ja ha començat a sortir de permís. En un d'aquests permisos s'ha de retrobar amb el seu fill, a qui no veu des de fa 2 anys, perquè també és a la presó. 

El José Luis és de Sant Sebastià i té 50 anys. Mai no havia vist com un problema sortir amb els amics a prendre unes copes i tornar a casa amb cotxe. Es considera un conductor prudent. Però després de donar dues vegades positiu en controls d'alcoholèmia, el José Luis ha acabat tancat a la presó Model, complint una condemna de 4 mesos i 16 dies per un delicte de trànsit. Troba desmesurat que hagi de passar per la presó i estar tancat amb delinqüents. Aquest càstig, a més, pot posar en perill la seva feina. A la presó haurà de seguir un programa de conducció temerària en què s'insisteix en el risc de conduir sota els efectes de l'alcohol.