Els episodis (1-4)

Capítol 1: "Laia i Eva"

"Quan et drogues només pots acabar al cementiri o a la presó". Son les paraules de la Laia, una okupa que des dels 15 anys que està enganxada a l'heroïna i la cocaïna. Fa set mesos que està tancada a la presó de dones de Wad Ras, a Barcelona, esperant judici. Per aconseguir diners per a una dosi, ella i el seu company van robar una ampolla d'oli i unes cremes en un supermercat, i la Laia va amenaçar un dels empleats amb una xeringa. L'acusen d'haver punxat un empleat pakistanès i per això li demanen una pena molt alta: set anys de presó.

L'Eva té un trastorn límit de la personalitat que de vegades desemboca en respostes violentes i incontrolades. Va ser una agressió a un pakistanès el que l'ha dut a Wad Ras a complir una condemna de tres anys i mig. "Jo puc ser la Verge Maria i el dimoni amb cua". Amb molta lucidesa, l'Eva explica la seva trajectòria vital, que comença en un convent i acaba a la presó. I autoexamina el seu comportament criminal quan s'imagina havent de demanar perdó a la víctima.

Laia i Eva. O "Neuras" i "Alma", els àlies que elles utilitzen quan intervenen a l'emissora de ràdio. Són dos perfils i dues realitats molt distants que conflueixen a Wad Ras per un delicte molt semblant. Els seus testimonis i les seves vivències transmeten de manera molt eloqüent el que significa estar privat de llibertat. La Laia té el seu company a la Model i només el pot veure tres hores al mes. L'Eva sap que volen desnonar la seva companya de pis i el seu fillol i se sent impotent perquè no els pot ajudar.


Capítol 2: Infermeria i geriàtric, l'altra presó

Què porta un historiador a acabar fent de funcionari de presons? El Josep Lluís està al capdavant de la infermeria de la presó de Ponent, a Lleida. Els interns que controla tenen uns perfils atípics, perquè la majoria arrosseguen malalties importants. I la manera que té el Josep Lluís de tractar-los tampoc no és l'habitual.

La infermeria del CP Ponent és un mòdul on ha acabat confluint gent tan heterogènia com l'anomenat "assassí de la destral"; un jove de 18 anys el primer dia que entra a la presó; un autista que parla sol pels passadissos, o un pagès que han fet fora de casa per problemes amb el veïnat. Quin paper ha de fer la presó en casos com aquests? N'hi ha prou d'apartar-los un temps de la societat? Hi ha marge per treballar en la seva rehabilitació? És el mateix Josep Lluís, un veterà de les presons, qui es planteja aquestes preguntes, conscient, com diu, que "no n'hi ha prou de cobrar el sou i mirar cap a una altra banda".

El repte professional del Josep Lluís es creua amb la historia del Juan José, a qui tothom coneix com a "Cantinflas". Ell fa gala de ser el "pres més antic de Catalunya" i d'haver conegut la majoria de presidiaris que han fet història: El Lute, El Vaquilla, Ruiz Mateos i, fins i tot, Jordi Pujol. La seva vida delictiva va començar als 14 anys i continua ara pres, amb 68, al geriàtric de la Model.

El Cantinflas té nom propi al Raval. Ha sobreviscut sense ofici ni benefici ficat en tripijocs de droga i robatoris a botigues, perquè com diu "demanant almoina no es treuen prou diners".


Capítol 3. Joves: de la Trinitat a la Roca

El Michael, el David i el Quique tenen en comú que són joves i estan en una presó aïllats dels adults per poder treballar millor en la seva reinserció. Són tres històries plenes de frescor i espontaneïtat, perquè els joves s'expressen sense tabús.

Amb ells viurem el repte de buidar la vella presó de la Trinitat i engegar el nou i modern centre de joves de la Roca del Vallès. "Aquest 'talego' és més 'talego'". Només d'arribar al nou centre, detecten que han guanyat en comoditat, però no en llibertat de moviments. I és que joventut i disciplina carcerària són paraules difícilment compatibles.

"Jo visc del robatori". El Michael confessa sense pudor que no suporta treballar, però sap que si vol sortir amb tercer grau i tenir permisos cal que aprengui un ofici i que compleixi laboralment.

El Quique està pendent de judici per haver clavat una ganivetada a un altre jove. Ell ho nega. I la jutge ordena que el Quique s'enfronti a la víctima en una roda de reconeixement.

I el David. És un dels molts interns que tutela el pare Manel, un voluntari que ha dedicat tota la vida a donar un cop de mà als presos, en especial als més joves. "La presó per si mateixa no reinsereix, si després la societat no respon."  


Capítol 4. "Òscar i Quico i la Model"

"A mi, un juez me ha condenado a morir en la cárcel". És l'Òscar, que fa 18 anys que està tancat a la presó i n'hi queden 17: "Una perpètua". Fa dos anys va sortir de permís i al cap de pocs dies va tornar a atracar quatre bancs a punta de pistola. Està tancat al mòdul 1 de Quatre Camins, on hi ha els presos amb condemnes més llargues i més conflictius, i que en l'argot es coneix com "el pou".

La llarga condemna li està passant també factura en l'aspecte personal: gairebé no rep trucades del fill, i la dona li ha demanat el divorci. Només li queda una cosa, a la vida: el seu germà Quico, que també fa deu anys que està a la presó.

El Quico i l'Òscar són inseparables. Parlen de dones i de sexe, de la seva lluita contra les drogues, de l'absència d'uns pares... El Quico, el germà petit, ha apuntat l'Òscar a fer teatre perquè és l'únic espai on es desinhibeix. Però ell prefereix entrenar-se i fer boxa al pati de Quatre Camins, i encara que al Quico només li falten dos anys per sortir, tampoc veu gens clar el futur.

I quin és el repte d'un funcionari de vigilància quan està en una presó dura, massificada i antiquada com la Model? A través del Jesús entrarem a la tercera galeria i coneixerem com conviuen 450 presos en un espai tan reduït, tancats en cel·les de fins a sis interns.

És el primer cop que una càmera de televisió ha pogut entrar a gravar com és el dia a dia en una galeria de la Model, una presó que té data de caducitat, però que haurà de resistir quatre anys més, com a mínim. Entre els presos amb un destí de confiança hi ha el Francesc, un economista acusat d'estafa que ha hagut d'adaptar-se a una realitat ben diferent de la que coneixia.