A la conversa, dos escriptors parlen dels "altres". Per Llucia Ramis, els altres són la seva pròpia família. A "Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes", desgrana records i històries des de la ficció, però partint de la seva vivència real. Pablo Martín Sánchez, en canvi, parla d'un "altre" que no va conèixer, però que tenia el mateix nom que ell. El va descobrir navegant per internet, i a partir d'aquí es va documentar per escriure "El anarquista que se llamaba como yo".