TOTS ELS CLIPS

  • La vida del refugiat
    Veure vídeo

    La vida del refugiat

    Conversa entre tres refugiats que recorden el moment en què van marxar, què van trobar a França i la sensació que tenen ara

  • Un refugi antiaeri amagat dins un taller de Barcelona
    Veure vídeo

    Un refugi antiaeri amagat dins un taller de Barcelona

    El César i el Xavi de la Cruz ens reben al seu local del barri de Sant Andreu de Barcelona i ens ensenyen el refugi antiaeri que s'hi amaga. En aquest capítol de "Trinxeres" parlem de la Guerra Civil a Barcelona. El 19 de juliol del 1939, un dia més tard que a la resta de l'Estat, el cop militar contra la República arriba a Barcelona. Les forces lleials a la Generalitat i les milícies populars aturen els colpistes després de dos dies de combats al carrer, però comencen tres anys de guerra en una ciutat que viu la violència revolucionària, els bombardejos indiscriminats de l'aviació feixista sobre la població civil, la misèria i, amb l'ocupació franquista el gener de 1939, la repressió del nou règim. En el recorregut per la ciutat, l'equip de "Trinxeres" coneix Antoni Cánovas, de 96 anys –que explica que, quan en tenia 16, va agafar el fusell per impedir l'aixecament militar franquista a Barcelona–, Harmonia Sales –que d'adolescent va viure els bombardejos– i Rosa Dryja –filla d'un brigadista eslovac que mai va arribar a conèixer.

  • "Trinxeres" arriba a Barcelona
    Veure vídeo

    "Trinxeres" arriba a Barcelona

    El 19 de juliol de 1939, un dia més tard que a la resta de l'estat, el cop militar contra la República arriba a Barcelona. Les forces lleials a la Generalitat i les milícies populars aturen els colpistes després de dos dies de combats al carrer, però comencen tres anys de guerra a una ciutat que pateix la violència revolucionària, els bombardejos indiscriminats de l'aviació feixista sobre la població civil, la misèria i, amb l'ocupació franquista el gener de 1939, la repressió del nou règim. En el recorregut per la ciutat, l'equip de "Trinxeres" coneix Antoni Cánovas, de 96 anys, que, quan en tenia 16, va agafar el fusell per impedir l'aixecament militar franquista a Barcelona; Harmonia Sales, que d'adolescent va viure els bombardejos, i Rosa Dryja, filla d'un brigadista eslovac que no va arribar a conèixer mai.

  • Ens llevem a Tortosa, l'última etapa pel front de la Guerra Civil a Catalunya
    Veure vídeo

    Ens llevem a Tortosa, l'última etapa pel front de la Guerra Civil a Catalunya

    És l'últim capítol que recorre l'últim front de la Guerra Civil a Catalunya, però no l'últim de la sèrie. Comença a Tortosa, una ciutat on van caure més bombes que a Guernica. Uns fets que va narrar Ernest Hemingway com a corresponsal de guerra. De Tortosa, el recorregut avança cap a la Sénia, on hi havia un aeròdrom republicà que va passar a mans franquistes; les Cases d'Alcanar, Amposta i Deltebre. A la Sénia, Antonio Zaragoza relata com els soldats alemanys aliats de Franco van transformar la vida al poble. I a Deltebre, Francesc Pons, en Cisco, explica la mort de la seva mare en un bombardeig. Ell tenia onze mesos, la mare el duia a coll i es va poder salvar.

  • Gran  remei contra la calor
    Veure vídeo

    Gran remei contra la calor

    És l'últim capítol que recorre l'últim front de la Guerra Civil a Catalunya, però no l'últim de la sèrie. Comença a Tortosa, una ciutat on van caure més bombes que a Guernica. Uns fets que va narrar Ernest Hemingway com a corresponsal de guerra. De Tortosa, el recorregut avança cap a la Sénia, on hi havia un aeròdrom republicà que va passar a mans franquistes; les Cases d'Alcanar, Amposta i Deltebre. A la Sénia, Antonio Zaragoza relata com els soldats alemanys aliats de Franco van transformar la vida al poble. I a Deltebre, Francesc Pons, en Cisco, explica la mort de la seva mare en un bombardeig. Ell tenia onze mesos, la mare el duia a coll i es va poder salvar.

  • "Ma mare no es va morir, la van matar", Francesc Pons
    Veure vídeo

    "Ma mare no es va morir, la van matar", Francesc Pons

    A Deltebre, Francesc Pons, en Cisco, explica la mort de la seva mare en un bombardeig. Ell tenia 11 mesos, la mare el duia a coll i es va poder salvar

  • El "mosca", el caça de la República
    Veure vídeo

    El "mosca", el caça de la República

    El sisè capítol és l'últim que recorre l'últim front de la Guerra Civil a Catalunya, però no l'últim de la sèrie. Comença a Tortosa, una ciutat on van caure més bombes que a Gernika. Uns fets que va narrar Ernest Hemingway com a corresponsal de guerra. De Tortosa, el recorregut avança cap a la Sénia, on hi havia un aeròdrom republicà que va passar a mans franquistes; les Cases d'Alcanar, Amposta i Deltebre. A la Sénia, Antonio Zaragoza relata com els soldats alemanys aliats de Franco van transformar la vida al poble. I a Deltebre, Francesc Pons, en Cisco, explica la mort de la seva mare en un bombardeig. Ell tenia 11 mesos, la mare el duia a coll i es va poder salvar.

  • Pere Godall, supervivent de la Lleva del Biberó
    Veure vídeo

    Pere Godall, supervivent de la Lleva del Biberó

    Els brigadistes internacionals i els soldats de la Lleva del Biberó són els qui més van patir a Pàndols. Pere Godall tenia 17 anys quan la Guerra Civil li va posar la mort al davant.

  • Vista excepcional de l'eix de la batalla de l'Ebre
    Veure vídeo

    Vista excepcional de l'eix de la batalla de l'Ebre

    Aquest capítol comença a Móra d'Ebre i continua pels grans escenaris de la batalla de l'Ebre: les Camposines, Corbera d'Ebre, Gandesa, la serra de Pàndols i, finalment, Miravet.

  • Un sopar deliciós
    Veure vídeo

    Un sopar deliciós

    Aquest capítol comença a Móra d'Ebre i continua pels grans escenaris de la batalla de l'Ebre: les Camposines, Corbera d'Ebre, Gandesa, la serra de Pàndols i, finalment, Miravet

  • "Van matar la joventut de Catalunya", Pere Torrents, membre de la Lleva del Biberó
    Veure vídeo

    "Van matar la joventut de Catalunya", Pere Torrents, membre de la Lleva del Biberó

    El cinquè capítol comença a Móra d'Ebre i continua pels grans escenaris de la batalla de l'Ebre: les Camposines, Corbera d'Ebre, Gandesa, la Serra de Pàndols i Miravet. A les Camposines, el programa visita el monument dedicat a tots els soldats morts a la batalla. A Corbera d'Ebre, els efectes dels bombardejos franquistes; a Gandesa, la lluita de l'exèrcit republicà per conquerir el poble, i a la Serra de Pàndols, la massacre de la Lleva del Biberó. En aquest programa, Salvador Aleman explica la dura recerca i la necessitat personal de trobar el seu pare, desaparegut a l'Ebre, com milers de soldats. A Corbera, Jaume Antonio parla dels bombardejos que va viure de petit, i a la Serra de Pàndols, supervivents de la Lleva del Biberó recorden el drama que hi van viure quan tenien només 17 i 18 anys.

  • El diari de Magí Parera retrata un moment de pau enmig de la guerra
    Veure vídeo

    El diari de Magí Parera retrata un moment de pau enmig de la guerra

    El cinquè capítol comença a Móra d'Ebre i continua pels grans escenaris de la batalla de l'Ebre: les Camposines, Corbera d'Ebre, Gandesa, la Serra de Pàndols i Miravet. A les Camposines, el programa visita el monument dedicat a tots els soldats morts a la batalla. A Corbera d'Ebre, els efectes dels bombardejos franquistes; a Gandesa, la lluita de l'exèrcit republicà per conquerir el poble, i a la Serra de Pàndols, la massacre de la Lleva del Biberó. En aquest programa, Salvador Aleman explica la dura recerca i la necessitat personal de trobar seu pare, desaparegut a l'Ebre com milers de soldats. A Corbera, Jaume Antonio parla dels bombardejos que va viure de petit, i a la Serra de Pàndols, supervivents de la Lleva del Biberó recorden el drama que hi van viure quan tenien només 17 i 18 anys.

  • Entrem dins d'un refugi ple d'aranyes
    Veure vídeo

    Entrem dins d'un refugi ple d'aranyes

    Aquest és el primer dels dos capítols dedicats a la Batalla de l'Ebre. El recorregut comença a Faió, un dels punts per on els republicans van travessar el riu. L'equip segueix cap a Vilalba dels Arcs, la Fatarella, i finalment arriba a Flix.

  • "A la guerra, vaig estar dues vegades a punt de disparar-me un tret", Germán, excombatent de la Batalla de l'Ebre
    Veure vídeo

    "A la guerra, vaig estar dues vegades a punt de disparar-me un tret", Germán, excombatent de la Batalla de l'Ebre

    Aquest és el primer dels dos capítols dedicats a la Batalla de l'Ebre, la més mortífera de la Guerra Civil Espanyola. El recorregut comença a Faió, un dels punts pels quals l'exèrcit republicà creua el riu la matinada del 25 de juliol de 1938, i avança per Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Flix. El poble de Vilalba dels Arcs va ser línia de front i a la Fatarella hi havia el gran contingent dels brigadistes internacionals i la línia de defensa republicana. A Flix, l'electroquímica va ser utilitzada per l'exèrcit republicà per fabricar explosius, per la qual cosa la població va ser permanentment bombardejada per l'aviació franquista. A Faió, enmig d'una recreació històrica de la Batalla de l'Ebre, el programa coneix Germán Visús, un home de 100 anys antibel·licista que va lluitar amb l'exèrcit franquista. També explica la seva història Dominga Clua, que, sent una nena, va patir intensament la repressió franquista a Vilalba dels Arcs.

  • Homenatge a Salaria Kea
    Veure vídeo

    Homenatge a Salaria Kea

    En el tercer capítol, "Trinxeres" reviu la guerra al tram baix del front del Segre. El recorregut comença a Vilanova de la Barca, una població que va quedar esborrada del mapa pels combats entre republicans i franquistes, i acaba a Seròs. En el seu pas per Lleida, una ciutat que l'abril del 1938, amb l'entrada de les tropes franquistes, va quedar partida en dues parts, el programa es fa ressò dels bombardejos contra la població civil i visita el turó de la Seu Vella. Un dels testimonis és Manel Sampedro. Tenia nou anys i era a classe quan va sobreviure al bombardeig de Lleida, que va matar una cinquantena de nens i professors al Liceu Escolar. D'altra banda, al pont de Seròs, la família Casares ressegueix emocionada, a través de cartes, els llocs on va lluitar el seu avi, un soldat republicà.

Anar al contingut