TOTS ELS PROGRAMES

  • Jocs a escena
    Veure vídeo

    Jocs a escena

    Alejandro Muñoz, més conegut amb el nom artístic d'Ale Risorio, es va instal·lar a Barcelona de manera estable fa deu anys per desenvolupar la carrera de `clown' i continuar la seva formació. Té espectacles en solitari amb els que ha actuat en diferents ciutats europees des de 2003 i també forma part d'un grup d'improvisació, The Junguis. A més, és docent i ara acaba d'inaugurar l'Espai Piluso, una sala a Poble-Sec on, entre d'altres, fa classes de `clown', teatre físic i improvisació. Ale Risorio creu que l'auge dels `clowns' es deu, en part, a la necessitat de tornar a gaudir amb coses simples.

  • Els suplicants
    Veure vídeo

    Els suplicants

    Christina Schmutz va arribar des d'Alemanya amb una beca d'un any i ja en fa setze que viu a Catalunya. Aquí treballa com a traductora, docent i directora de teatre. Aquesta última faceta l'ha dut a escriure "Els suplicants, conviure a Barcelona", juntament amb Frittwin Wagner-Lippok, un company seu que viu a Berlín. "Els suplicants" vol ser una reflexió des d'un vessant crític sobre els refugiats que arriben a Europa i la reacció de la societat, i per això, com explica el títol, també parla de la convivència. L'obra representa les diverses formes de conviure amb la por a les persones que ens són desconegudes i també de com fugim de les realitats que no ens agraden.

  • Dret a l'habitatge
    Veure vídeo

    Dret a l'habitatge

    Wilder Palacio és regidor de l'Ajuntament de Salt des de les eleccions municipals passades, quan va encapçalar la llista de Canviem Salt. La seva candidatura va trencar esquemes perquè era jove, però, sobretot, per l'origen colombià. Vinculat a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i militant del Bloc Salt, un edifici ocupat que es va convertir en un símbol de l'habitatge digne, va veure clar que, si volia lluitar per aquest dret, ho havia de fer vinculant-se activament en política. Té molt clar que, tot i que és regidor, ha de continuar atent als moviments socials. "Seria un engany a mi mateix dir que només des del despatx de l'Ajuntament faré tot."

  • Darrere la manta
    Veure vídeo

    Darrere la manta

    Aziz Faye és un dels portaveus del Sindicat de Venedors Ambulants que, des de fa quatre mesos, agrupa els venedors ambulants amb l'objectiu de donar a conèixer la seva situació i poder negociar unes condicions per poder vendre. L'Aziz considera que el sindicat els ajuda a portar la seva veu on abans no arribava. Va marxar fa sis anys del Senegal, i no va ser fins al tercer intent, després de dues deportacions, que va aconseguir quedar-se i poder venir a Barcelona. Tot i que no era el somni que perseguia, dedicar-se a la venda ambulant va ser l'única sortida per tirar endavant.

  • Som energia
    Veure vídeo

    Som energia

    Gijsbert Huijink és holandès, ha viscut durant deu anys a Romania i des del 2005 és a Catalunya. És el fundador de Som Energia, la primera cooperativa de producció i consum d'energies renovables. L'interès per aquesta matèria va sorgir quan, amb la seva parella, Trudy Boss, va traslladar-se a Vilademuls i va valorar l'alternativa de fer servir plaques i bateries en comptes de connectar-se a la xarxa. Això, juntament amb el record de les primeres cooperatives que es van crear a Holanda durant els anys 70, el van portar a fundar Som Energia. Quan es va crear Som Energia, fa sis anys, estava formada per 300 socis, i ara ja són 24.000 a tot l'estat espanyol.

  • Les mil cares d'en Babou
    Veure vídeo

    Les mil cares d'en Babou

    Babou Cham interpreta la part animal del brot psicòtic que té el protagonista de "Tu no surts a la foto", l'obra d'Enric Nolla dirigida per Antonio Simon que s'acaba d'estrenar. En Babou va arribar al teatre per casualitat mentre es dedicava a fer tasques en l'àmbit social, com a mediador o dinamitzador multicultural. La professió el va captivar i des d'aleshores compagina papers en sèries i programes de televisió, cinema i doblatge amb el teatre. L'actor confessa que aquest últim és el terreny on més li agrada treballar i el que li ofereix un ventall més ampli d'interpretacions, però lamenta que, sobretot en televisió, els personatges que fa normalment corresponen a un mateix estereotip de persona immigrada, pobra, sense papers i que ha arribat amb patera.

  • Ànima Afro
    Veure vídeo

    Ànima Afro

    Aaron Feder es va instal·lar a Barcelona fa deu anys a la recerca de nous sons per a Alma Afrobeat Ensemble, el grup de música que va fundar a Chicago. Aquí va trobar músics de tot el món que compartien el seu interès per l'afrobeat, un estil de música africana que, com la seva banda, neix i creix a partir del mestissatge. Amb l'objectiu d'evolucionar i avançar en la carrera musical, l'Aaron i altres components d'Alma Afrobeat Ensemble van crear un segell discogràfic, Slow Walk Music, que treballa específicament música africana feta a Barcelona. A més de la seva part musical, l'Aaron és professor d'anglès a la Universitat de Barcelona i té un màster en lingüística espanyola.

  • Gani Mirzo
    Veure vídeo

    Gani Mirzo

    L'any 1994, en Gani Mirzo va marxar del Kurdistan de Síria cansat de la repressió que vivien els kurds i buscant nous sons musicals. El seu interès pel flamenc el va portar a Barcelona, on va començar a fer World Music, fusionant els sons d'Orient i Occident. Ara, veient el patiment dels kurds i de Síria en general, demana que la gent sigui solidària. I ell, des de lluny, també col·labora donant els beneficis del seu últim disc al camp de refugiats de Domiz del Kurdistan iraquià, on també té un projecte perquè a través de la música els nens oblidin per uns moments el seu patiment.

  • De tres barres a quatre
    Veure vídeo

    De tres barres a quatre

    La Diem-Huong Tran va venir del Vietnam fa 27 anys i va anar a viure a Sant Feliu de Guíxols, on ja vivia un germà seu. La Diem és professora de música, sobretot de piano, un instrument que l'ha acompanyat tota la vida. Aquí es va casar amb el músic Jaume Oliver, amb qui ha tingut dos fills i qui li va encomanar la passió per la música de cobla. Aquesta afició la va dur a compondre la sardana "De tres barres a quatre", que relaciona les banderes del Vietnam i Catalunya. Però a més a més d'ensenyar i compondre, la Diem canta i dirigeix la Coral de Castell d'Aro.

  • Estudiar? Sí!
    Veure vídeo

    Estudiar? Sí!

    L'Associació d'Estudiants Marroquins de Barcelona treballa, actualment, per traslladar la importància d'estudiar als joves d'origen marroquí. Mohcine Al Maimouni i Dunia El Idrissi són el president i la vicepresidenta de l'entitat, i representen els dos perfils d'estudiants que agrupa. En Mohcine va arribar per estudiar la carrera d'Enginyeria Informàtica i la Dunia per reagrupament familiar quan tenia 9 anys. Uns i altres, estudiants que han arribat ja de grans, com els que van venir de petits, s'han agrupat per ajudar-se a resoldre els reptes que tenen com a universitaris, però també per donar a conèixer la seva realitat, estudiants d'origen marroquí que estan a la universitat.

  • El preu de ser espanyol
    Veure vídeo

    El preu de ser espanyol

    Hasnat Hasmi ha acabat la carrera de Dret i ha obert una assessoria jurídica i fiscal a Barcelona per acompanyar les persones estrangeres en el laberint dels drets i els deures. Especialment assessora en els tràmits per accedir a la nacionalitat espanyola, que són cada vegada més difícils. La reforma de la legislació ha complicat el procés, més car i complex a causa de les taxes i els requisits exigits. En Hasnat va arribar fa 16 anys des de Pakistan i considera que ajudar la població migrada és una manera de retornar el que ha rebut de la societat catalana.

  • Papers mullats
    Veure vídeo

    Papers mullats

    Mónica Caldas és peruana, jurista, i fa 12 anys que treballa a Càritas de Girona, on és cap del programa d'immigració. Amb l'arribada de la crisi, el procés per renovar els permisos de residència i treball a Espanya s'ha complicat i encarit i, per tant, la Mónica i el seu equip es troben amb molts casos del que es coneix com "irregularitat sobrevinguda", és a dir, persones totalment integrades, amb fills nascut aquí, que, de sobte, esdevenen irregulars i queden exposades a una situació de gran vulnerabilitat, no només administrativa, sinó també emocional.

  • Llibres amb ritme
    Veure vídeo

    Llibres amb ritme

    Karim Kemmat és llibreter, des de fa 7 anys porta la llibreria Pau Bosch, fundada pels seus sogres. Però va ser la música i el teatre el que el van portar de París a Barcelona, fa més de 20 anys. La seva família, d'origen amazig, havia deixat anys enrere Algèria per viure a França, i ell tenia clar, que algun dia marxaria de París amb el repte d'adaptar-se a un altre lloc, i Catalunya va ser el destí escollit. Tot i dedicar-se professionalment als llibres, no ha deixat la seva vocació musical, i, entre altres coses, és percussionista del grup Món Casino Casamor.

  • Els fills del vent
    Veure vídeo

    Els fills del vent

    Els fills del vent són, segons Mohamed Houri, aquells joves que, per motius diversos, no s'identifiquen amb la seva societat ni amb la del país dels seus pares, i se'n senten exclosos. En ells se centra Orígens, una associació que el Mohamed va ajudar a crear i que fa del futbol una eina de suport i d'integració per a aquests joves. El Mohamed també ens parla de l'islam a Catalunya, que té amb la Mesquita de Salt la segona més gran del país, tot un emblema. Tot i que en critica la ubicació --en un polígon industrial--, considera que és un reconeixement als musulmans catalans, i diu que és oberta a tothom perquè la mesquita "no és dels musulmans, és de Catalunya i dels catalans".

  • Sóc Txitràngada
    Veure vídeo

    Sóc Txitràngada

    Shreya Nag creu que el ball, a més de la seva dimensió estètica, té una gran capacitat per transmetre missatges. La seva passió és el kathak, una dansa tradicional del nord de l'Índia. L'any 2012 va impulsar l'Espai Núpura, una cooperativa on els aficionats a aquesta dansa podien fer classes. Ara ha adaptat "Sóc Txitràngada" de Rabindranath Tagore, traduïda per primer cop al català, una obra que reflexiona sobre els conceptes de masculinitat i feminitat. Amb projectes com aquest, la Shreya creu que Barcelona pot guanyar una visió més profunda de la realitat índia.