TOTS ELS PROGRAMES

  • Joves lluitadors
    Veure vídeo

    Joves lluitadors

    El Felipe Ncogo, la Mariam Daoudah, l'Issam Amabu i l'Umair Shabbir són part del grup musical Young Fighters. La banda, que està composada per nois i noies de diferents orígens, s'ha format al taller de rap del Casal dels Infants de Santa Coloma de Gramenet, on es troben cada setmana per preparar les cançons: n'escriuen la lletra i preparen les bases. Però més que música, Marta Vallespín, l'educadora del grup de joves, considera que el Casal s'ha convertit en un espai on tots poden crear i generar noves formes d'oci.

  • El poble salva el poble
    Veure vídeo

    El poble salva el poble

    El Joel Da Silva treballava com auxiliar d'infermeria a l'Uruguai, però des que va arribar a Catalunya, ja fa deu anys, ha fet feines en altres sectors com ara la construcció. Des de 2011 treballa a l'empresa de serveis aquàtics Proactiva fent de socorrista a la platja de Lloret de Mar. Aquesta professió, que l'ha enamorat, li ha permès ser voluntari de l'ONG Proactiva Open Arms. El novembre i el desembre passats, el Joel va ser una de les persones que va participar en el rescat de refugiats a l'illa de Lesbos, una experiència que l'ha marcat de per vida i de la qual treu una lliçó positiva, la solidaritat entre les persones.

  • No és país per a negres
    Veure vídeo

    No és país per a negres

    L'embaràs va fer que la Sílvia Albert, nascuda al País Basc, es plantegés quins serien els referents de la seva filla. Així va néixer la idea de "No es país para negras", una obra de teatre dirigida per Carolina Torres, que parla de diferents situacions, algunes de reals, viscudes per persones afrodescendents. La Sílvia Albert, que és coautora i protagonista de l'obra, havia treballat durant tres anys com a regidora al Teatre Lliure, però va decidir que era el moment de pujar a l'escenari i intentar sortir-se'n amb allò que sempre havia desitjat: ser actriu.

  • Ataya
    Veure vídeo

    Ataya

    "Ataya" és el nom que rep el te al Senegal. Però en realitat és més que això: és una cerimònia, un gest cultural d'hospitalitat. Va ser aquest record, el que va motivar la Maguette Dieng, de pare senegalès i mare de Zamora, a escollir "Ataya" com a nom per a la marca de roba que ha impulsat. El projecte, que va posar en marxa fa un parell de mesos, comença ara a agafar forma. Les peces de roba barregen teixits fets a Catalunya amb teles africanes, una fusió que té l'objectiu de crear un vincle entre Barcelona i Dakar, els dos mons entre els quals viu la Maguette.

  • Escrivint mons de por
    Veure vídeo

    Escrivint mons de por

    Periodisme, guions, telenovel·les... escriure ha estat sempre el principal interès de Santiago Roncagliolo, fins que n'ha fet la seva professió, tot i que mai s'havia imaginat que finalment es dedicaria a escriure novel·les de ficció. Fa deu anys va deixar Madrid, on s'havia traslladat des del Perú, per instal·lar-se a Barcelona. Les seves novel·les se situen principalment a Llatinoamèrica i tenen un tema recurrent: la por. Però no una por paranormal de monstres i fantasmes, són una por real que tothom pot tenir al cap. La seva última novel·la, "La noche de los alfileres", explica la història de quatre adolescents peruans que acaben perdent el control; segons l'autor, és un tràiler sobre l'amistat.

  • A la frontera
    Veure vídeo

    A la frontera

    L'Arash Arjomandi és professor i editor, però, per damunt de tot, és un pensador. La seva visió del món està molt influïda per la filosofia de l'Eugenio Trias, professor seu i amb qui va tenir una estreta relació fins a la seva mort. Però els seus principis, amb els quals educa els seus dos fills, provenen del bahaisme, la creença per la qual la seva família i la de la seva dona no han pogut tornar mai a l'Iran, el país d'on van haver de marxar en esclatar la revolució islàmica.

  • Alliberament musical
    Veure vídeo

    Alliberament musical

    El somni de la Nakany Kanté des de petita era dedicar-se a la música, però, en el seu cas, aconseguir-ho a Guinea Conakry era molt difícil. Com ella explica, "la familia a l'Àfrica és molt gran i tothom opina sobre la teva vida", i per ella van decidir que havia de treballar a la paradeta de menjar familiar. Allà va ser on va conèixer la seva parella, el percussionista Daniel Aguilar, amb qui es va traslladar a Sabadell fa vuit anys. Des de Catalunya ha pogut començar la carrera artística com a cantant i compositora que sempre havia desitjat. Ara, des dels escenaris, comparteix temes, que ella defineix d'estil afro pop malenke i lletres de denúncia que volen acabar amb la desigualtat entre homes i dones.

  • Raval Project
    Veure vídeo

    Raval Project

    La Maryam Batool va ser una de les participants a Raval Project, una investigació del CIDOB amb l'objectiu de donar veu a les persones que no tenen dret a vot. Ara continua defensant que votar canviaria la vida de les persones immigrades que, com ella, no se senten representades a les institucions. Fa cinc mesos que la Maryam és mare, i espera que la seva filla pugui gaudir de més oportunitats que ella. Tot i les dificultats amb què es troba a Barcelona, com ara la manca de feina, explica que, deu anys després d'haver arribat a Catalunya des del Pakistan, no vol començar de zero en una nova ciutat.

  • 30.000 paraules
    Veure vídeo

    30.000 paraules

    A la capsa d'un rellotge de l'escola, va ser on el Hamza Alí va començar a acumular les fitxes amb les paraules que aprenia en català i, al costat, la traducció en urdú, la seva llengua materna. Ara fa tretze anys va començar l'aventura de fer el primer gran diccionari urdú-català, català-urdú, una idea de la seva professora, la Carmen Barres, i que han dut a terme tots dos. El Hamza considera que l'elaboració del diccionari pot ajudar la població pakistanesa que viu a Catalunya: "Pot servir d'inspiració per poder mirar al futur i anar a la universitat", explica. Amb uns 30.000 mots recollits, el projecte no acabarà fins que trobin qui els el publiqui.

  • Ibra "tomba-tomba"
    Veure vídeo

    Ibra "tomba-tomba"

    El somni de l'Ibrahima Sane des de petit ha estat ser músic. Tal com va fer fa deu anys, quan va pujar a un "cayuco" i va marxar del Senegal, un impuls el va fer deixar la feina com a agricultor ecològic a Balaguer per traslladar-se a Barcelona a la recerca de noves oportunitats com a cantant. Tot i aquesta idea inicial, ha comprovat que no és fàcil i l'única sortida ha estat cantar al metro per guanyar-se la vida. Amb el seu nom artístic, Ibra "tomba-tomba", ofereix versions de cançons conegudes com "L'estaca" i "Ara que tinc vint anys" a ritme de reggae.

  • De professió: contista
    Veure vídeo

    De professió: contista

    Inongo Vi Makomé és escriptor i dramaturg, i li agrada definir-se com a contista. Va venir a Barcelona des del Camerun per estudiar medicina i ser pediatra, però aquest objectiu va perdre força davant d'allò que més li agrada: explicar històries. A les seves obres dibuixa una connexió entre les cultures d'Europa i d'Àfrica, un mestissatge que explica que els seus textos tinguin ressò tant aquí com allà. Ara al Camerun s'està fent l'adaptació d'un dels seus contes, basat en la història del Floquet de Neu, per a una sèrie de televisió, i aquí s'està treballant per representar una de les seves obres al teatre.

  • TTV (Tarragonina de Tota la Vida)
    Veure vídeo

    TTV (Tarragonina de Tota la Vida)

    La Helle Kettner es considera una TTV, una Tarragonina de Tota la Vida. Un segell que va obtenir en ser escollida entre els quinze Tarragonins de Tota la Vida que van tenir l'honor de remullar-se a la "Watermelon Pool" a les festes de Sant Magí. L'any 2004 va arribar des de Dinamarca per aprendre castellà, i aquí va descobrir la necessitat de parlar també el català. Des d'aleshores participa activament en la societat tarragonina, per exemple, amb el programa Trójkat, a Ràdio Ciutat de Tarragona. Actualment treballa en la tesi doctoral en què estudia la relació entre els mitjans i una de les seves grans passions, el ciclisme.

  • Un esperit lliure
    Veure vídeo

    Un esperit lliure

    Nascuda als campaments de refugiats de Tindouf, la Mariam Bachir va venir per primera vegada a Catalunya amb les colònies d'estiu que organitzen entitats solidàries per a nens i nenes saharauis. Després de viure amb diferents famílies a Catalunya, a Espanya i als EUA, va prendre la decisió d'independitzar-se quan va fer divuit anys. Actualment estudia Filologia Àrab, però es va fer coneguda per protagonitzar la pel·lícula "El Niño", de Daniel Monzón. La seva professió i la seva manera de viure l'han allunyat de la seva família, que viu als campaments d'Algèria, però no ha oblidat mai el Sàhara on va néixer ni la seva lluita.

  • Temps d'aprenentatge
    Veure vídeo

    Temps d'aprenentatge

    D'una gran ciutat com Barcelona a un petit poble com Castellterçol. Per la Mariana Olisa, aquest canvi ha suposat rebre certes mirades, sentir-se qüestionada i etiquetada. La Mariana va venir del Brasil per aprendre castellà i aquí va continuar els seus estudis de comunicació amb un màster en creativitat i estratègia interactiva. És una de les col·laboradores de la revista "Afroféminas" i ara està treballant en un documental, inspirat en la seva pròpia experiència, en què explica la història de dones que estan deixant d'allisar-se el cabell "afro" com a part del procés d'acceptació de la seva identitat.

  • La Manelic
    Veure vídeo

    La Manelic

    La Mane Ferret es diu, en realitat, Manelic, un nom que va decidir posar-li el seu pare després de veure a Santiago de Cuba la representació de "Terra Baixa". Amb besavi català emigrat a Cuba, aquesta filòloga, poeta i cantant va arribar a Barcelona a la dècada dels noranta. Aquí va descobrir que podia viure fent allò que més li agrada, la música. Tot i que ha publicat diversos llibres de poemes a Cuba i a Catalunya reconeix que és la música la faceta que més l'omple.