La vergonya té moltes cares i es disfressa de moltes maneres. Per Cyrano de Bergerac, té forma de nas. En el programa d'avui descobrirem que la vergonya, amb la seva capacitat particular per anul·lar la resta d'emocions, ha estat el motor d'una llarga llista d'obres d'art.I ho farem a través de la història del mateix Cyrano. El cèlebre personatge de la literatura universal serà el nostre protagonista; valent amb l'espasa i brillant amb la ploma, però incapaç de declarar l'amor a Roxanne per la vergonya que li provoca el seu nas. Amb Ramon Gener comprovarem les contradiccions que és capaç de generar aquesta emoció en l'art. Per què ens fa vergonya la nuesa, però, en canvi, la veiem com una cosa natural a "Les senyoretes del carrer d'Avinyó", de Picasso?Al contrari que Cyrano, alguns van saber utilitzar el nas per fer riure i acabar amb la vergonya. Leo Bassi, reconegut bufó de fama internacional, ens explicarà com els pallassos han aconseguit transformar aquesta emoció en la millor arma contra les convencions socials. En realitat, deixar de banda la nostra timidesa (el nostre "nas"), de vegades, resulta més complicat del que sembla. Repassarem la llista d'artistes que es van avergonyir de les seves pròpies creacions, com ara Berlioz o Bacon, i descobrirem amb Ramon Gener com l'art contemporani ha aconseguit deixar enrere la vergonya a través d'artistes que juguen a exposar la seva intimitat, com Tracey Emin. I és que evitar tenir la mateixa sort que Cyrano, que no es va atrevir mai a parlar d'amor a Roxanne, passa per fer una cosa que el nostre protagonista no va ser mai capaç de dur a terme: deixar enrere el nostre nas i arrencar-se la vergonya per poder, per fi, ser lliures.