Per a Franz Schubert, la solitud va ser un camí pel qual transitar per tal de trobar-se amb si mateix. El nostre programa es converteix, també, en un passeig per la solitud amb artistes sublims i salvatges, en què l'home es troba sol davant de la natura. I Edward Hopper ens portarà a la solitud de les seves escenes urbanes, carregades de malenconia.

La solitud no sempre és negativa. I per això visitem, a una eremita del segle XXI, una dona que viu allunyada del món per alimentar el seu esperit. I la psicòloga Patricia Ramírez ens explicarà com la solitud és una gran aliada de l'art. Segons ens diu, per crear és millor allunyar-se del soroll.

El nostre camí ens portarà fins a les coves rupestres de Chauvet¿Pont d'Arc, on unes magnífiques pintures rupestres van estar, durant segles, lluny de les mirades dels homes. I prenent-ne exemple, anirem fins a un altre tipus de cova: les sales de reserva d'un gran museu. Buscarem una obra solitària i l'alliberarem, traient-la al carrer, mostrant-la al públic i deixant que se'n gaudeixi.

També ens endinsarem en la cara més cruel de la solitud. Parlarem amb Joaquín José Martínez, excondemnat a mort, que va viure aïllat de tots i abandonat per tots. Amb ell ens acostarem a Joan Miró, a la recerca d'un bàlsam per a la solitud.