Accedeix a la versió amb audiodescripció
Malenconia
Accedeix a la versió amb audiodescripcióPer Vincent van Gogh, la melancolia que li afligia la ment i l'ànima era la força incansable de la seva creativitat. Viatgem a Auvers-sur-Oise i recorrem el mateix camí que va fer el gran pintor holandès abans de morir.
Veiem els mateixos paisatges, trepitgem els mateixos carrers i ens allotgem al mateix lloc on ho va fer l'artista. Mirem d'entendre la seva profunda tristesa i si és cert que la melancolia ens fa més creatius.
El nostre camí també ens porta fins a la melancolia de John Constable, un pintor romàntic que, igual que Vincent van Gogh, també projectava el seu estat d'ànim en el paisatge.
Però la melancolia no té per què anar vinculada a l'etapa vital d'un artista o a la seva personalitat. Ha estat un motiu pictòric en si mateixa, un tema recurrent en el món de l'art. Veiem de quina manera l'han representat, entre altres, Georges de La Tour, Domenico Fetti o Albrecht Dürer, Man Ray, Andrea Mantegna o l'omnipresent Picasso.
També descobrim com sona la melancolia. Què ha de tenir una cançó perquè sigui melancòlica? I mentre que la psicoterapeuta britànica Phillippa Perry ens ajuda a veure el costat positiu d'aquesta emoció, gràcies a Shakespeare en descobrim la cara més cruel, quan la mort es converteix en l'únic camí per calmar l'ànima.