La família Dalmau es disposa a passar, un cop més, l'estiu a la torreta. Però aquest no serà com els altres estius. Francesc Dalmau, el patriarca, porta notícies que trasbalsaran la fins ara plàcida vida familiar. I la Isabel, la filla, té plans molt diferents dels que ha dissenyat la seva mare. L'amor veritable és incompatible amb la calma oficial que, fins ara, ha imposat sempre la Victòria...
En Francesc i el seu fill són morts. La Victòria ja té plans per a la fàbrica. Però l'esclat de la guerra esguerrarà els plans de tothom. Els joves se'n van al front. La Isabel i en Ramon han de decidir què fan amb el seu amor. Sembla que la Victòria no ho tenia tot previst...
Els nacionals han entrat a Barcelona. Els Dalmau viuen la mentida de la Victòria, i en Ramon és donat per mort. La Isabel ha de pensar en el futur... Però el present és dur: els especuladors fan l'agost mentre s'instal·la el nou ordre. En Llorenç ha de fugir, però ni això no és fàcil...
La guerra s'ha acabat. Ara cal mirar al futur. El destí de la Isabel sembla marcat per la Victòria: no s'ha de quedar sola. Però el passat no és pas enterrat del tot. Arriben notícies... però potser arriben massa tard. La divisió és un fet: en Joaquim torna victoriós, mentre en Llorenç ha de passar comptes pels darrers anys...
La vaga de tramvies del 52 posa a prova l'enginy de molta gent. Uns han de decidir entre el que mana el cor i el que aconsella el cap. Altres tenen les coses prou clares i, de vegades, pocs escrúpols dins, fins i tot, de les mateixes famílies... I els nens es van fent grans... Ha nascut la Núria, la filla de la Isabel.
Les radionovel·les disfressen la realitat quotidiana. La que tothom va vivint com pot mentre, d'alguna manera, progressa. Però de vegades, a algú la vida li dóna una segona oportunitat. I en Llorenç es retroba amb el món de l'arquitectura. El món que va abandonar per fer-se càrrec de la fàbrica. Altres, com en Joaquim, estan convençuts que les seves oportunitats s'han acabat. La Victòria descobrirà la raó del canvi d'actitud del seu fill.
Nous costums. Els anys de foscor donen per a molt. De vegades es recorre a l'ocultisme per posar-se en contacte amb els que ja no hi són. Però, sovint, els fantasmes són més a prop del que sembla. La Consol camina cap al seu final. Però abans ha d'explicar moltes coses: les que sap i les que s'imagina...