Anar a la navegació principalAnar al contingut
Jorge Font
reproduir

Jorge Font

Durada: 49 min

Jorge Font és una d'aquelles persones que, sense voler, escampen llum i vitalitat al seu voltant. Esportista d'elit, practicava l'esquí aquàtic des que tenia 7 anys i va arribar a representar el seu país, Mèxic, als campionats mundials del 1987. L'any 1988, mentre esquiava, va tenir un accident que el va deixar tetraplègic. Va haver de deixar de banda els estudis de medicina i la vida esportiva, però, en lloc de deixar-se vèncer, Jorge Font no només va saber reconvertir la seva vida, sinó que també ha fet de l'ajuda a persones amb discapacitats la feina que li permet retornar d'alguna manera tot el suport emocional que va rebre per part dels seus amics i familiars. És llicenciat en administració d'empreses i col·labora amb diverses organitzacions que promouen la integració de persones amb algun tipus de discapacitat. Amb sentit de l'humor, defuig el dramatisme i diu que des de l'accident la seva vida va "sobre rodes". Un any i mig després de l'accident, Jorge Font va tornar a practicar esquí aquàtic en la modalitat per a discapacitats i des de llavors ha estat vuit vegades campió del món. Creu que l'alegria i el fet de compartir les petites coses del dia a dia amb altres persones tenen un poder terapèutic. I cita una frase que diu que l'omple d'energia: "La vida no sempre es pot allargar, però sempre, sempre, es pot eixamplar". De la seva experiència n'ha extret conclusions valuoses, i una és que "tots som teixidors de xarxes" i avancem més si treballem plegats.

Santiago Niño Becerra: apunts de futur
reproduir

Santiago Niño Becerra: apunts de futur

Durada: 54 min

Santiago Niño Becerra és catedràtic d'Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià, a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i escriptor dels llibres "El crash del 2010" i "Más allá del crash". És conegut com "el profeta de la crisi". No és la primera vegada que Niño Becerra ens visita al "Singulars", però aquest cop volem que ens faci la seva previsió sobre què ens espera econòmicament i socialment en els pròxims anys, un cop assumit que la crisi que travessem no té un final a curt termini. Si mirem els titulars dels diaris de les últimes setmanes, el panorama que se'ns dibuixa deixa poc lloc per a l'optimisme: A Catalunya, l'economia va tancar el 2012 amb un descens de l'1,6% i una caiguda de la facturació d'un 9,7%. El tancament d'empreses es dispara i 2.886 companyies ja han estat liquidades. La indústria espanyola ha perdut el 30% de la producció des del 2007 i més de mig milió de llocs de treball en quatre anys. A més, Espanya, juntament amb Portugal, Bulgària i Letònia, és el país més desigual d'Europa. Els deutes que ha contret durant la crisi no són pocs: deu 43.700 milions al Banc Central Europeu. S'han superat per primer cop els 5 milions d'aturats i l'atur juvenil ja està per sobre del 55%. Santiago Niño Becerra ja va anticipar algunes qüestions sobre la crisi. Més tard va analitzar què estava passant, i ara ve a explicar-nos quines seran les conseqüències d'aquesta situació i cap a on va l'economia mundial.

Manuel Puerto Ducet: Oligarquia financera i poder polític
reproduir

Manuel Puerto Ducet: Oligarquia financera i poder polític

Durada: 51 min

Manuel Puerto Ducet és professor mercantil i economista per la Universitat de Barcelona. Membre numerari de l'Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions i exconseller de la Societat d'Inversions i Fons d'Inversió del Grup Central-Hispano. És fundador i exdirector regional a Catalunya i Balears de Banif, entitat de banca privada i gestió patrimonial que recentment ha estat absorbida pel Grup Santander. Va abandonar Banif per desacord amb les pràctiques financeres de l'entitat, perquè, segons ell, es va convertir "en la franquícia espanyola de Madoff i Lehman Brothers". La seva experiència professional de 37 anys en diferents entitats financeres i en diferents etapes polítiques li ha permès tenir una visió molt clara de com funciona l'engranatge de l'economia espanyola. Afirma que, durant els anys que ha treballat en aquest entorn professional, ha estat espectador de l'arbitrari comportament d'una "dissoluta elit financera". Segons ell, no ens podem fiar de cap banc si ens fixem en l'aspecte ètic i d'actuació. En el seu llibre "Oligarquía financiera y poder político en España" explica com les seqüeles de 40 anys de dictadura han contaminat no només les institucions polítiques i financeres espanyoles, sinó també les estructures mentals de tres generacions de ciutadans. No té pèls a la llengua a l'hora d'afirmar que Espanya encara està regida pels pactes de poder establerts pel franquisme i que el poder polític i econòmic se'l reparteixen l'Opus Dei i els Legionarios de Cristo. Segons ell, tots els presidents del govern de la democràcia, sense excepció, han estat i són ostatges i titelles dels poders fàctics, de l'oligarquia financera que controla el país.

Juan José López Burniol. L'estat propi: raons per pensar-s'ho bé.
reproduir

Juan José López Burniol. L'estat propi: raons per pensar-s'ho bé.

Durada: 51 min

Si en programes anteriors hem escoltat les propostes a favor de l'estat propi d'alguns entrevistats, el dimecres 13 de febrer escoltarem Juan José López Burniol, que ens donarà "Raons per pensar-s'ho bé". Aquest és el títol que vol donar a la seva exposició, on ens explicarà per què fins ara ha estat tan difícil trobar una solució al problema de l'encaix entre Catalunya i Espanya. Segons ell, els catalans tenen dret a decidir el futur de Catalunya, però haurien de ponderar rigorosament les conseqüències de les decisions que prenguin. Juan José López Burniol és llicenciat en Dret i notari. Ha estat degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consejo General del Notariado d'Espanya. Ha estat professor de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat llibres de temàtica jurídica i política i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. És vocal de l'entitat financera La Caixa. Segons López Burniol, el que es coneix com el "problema català" existeix perquè només Catalunya té un projecte alternatiu d'Espanya i reivindica respecte a la realitat plurinacional de l'estat. Aquest problema polític, nascut de la dificultat de conjugar els interessos particulars de Catalunya amb els interessos generals d'Espanya, s'ha radicalitzat amb la crisi. Les raons del difícil encaix entre Catalunya i Espanya cal buscar-les, ens diu, en la negació recíproca del respectiu fet nacional i en el fet que cap de les dues parts té plantejaments federalistes reals. López Burniol creu que la política és massa seriosa per deixar-la només ens mans dels polítics i creu que cal valorar tots els pros i contres de la proposta sobiranista perquè ni l'economia, ni el funcionament de l'administració milloraran automàticament amb la independència.