Moisès Sala, director de The Gospel Viu Choir, viatja pel món i ensenya als infants a cantar. A "Signes dels temps, ens ha explicat quins són els seus referents solidaris, amb un record especial de la seva tieta, missionera al Brasil, que li enviava cartes plenes de fe i solidaritat quan ell era petit.
El cas de l'adolescent de Sallent que es va suïcidar i que era víctima de bullying, destapa una realitat silenciada. Els infants i adolescents víctimes d'assetjament a l'escola o al barri viuen tancats en un infern. Com pots saber si el teu fill o filla és víctima d'assetjament? Quina formació tenen mestres i professors per detectar i erradicar aquesta xacra de les aules? Entrevista a Carmen Cabestany, docent, presidenta de l'associació NACE. Acaba de publicar "El bullying es cosa de todos". I sabrem com funciona el projecte educatiu de l'Associació ATIL i Mans Unides, contra la radicalització de joves a Tetuan.
Carmen Cabestany explica que, per detectar el bullying, hi ha tres "c" que són claus: "canvis" (en el caràcter, en les notes, en els amics...), fer "campana" i la postura del "cos", que s'encongeix. Carmen Cabestany és docent, presidenta de l'associació NACE i acaba de publicar "El bullying es cosa de todos" (Ed. Libros Cúpula).
El 2009, la infermera de Vic Núria Pagespetit va anar al Camerun, a Kribi, i de seguida es va adonar que hi feia falta una escola universitària d'infermeria. La Núria va crear l'escola, d'on han sortit sis promocions d'infermeres. "A Insolafrica, a més de formar professionals sanitaris, rehabilitem estructures, i fem ajudes puntuals, per exemple a orfenats", explica. De fet, van rehabilitar una antiga estructura, que han convertit en un hospital. Fa cinc anys que Mans Unides col·labora amb Insolafrica. "Ens complementem molt bé les dues ONG, perquè no és una colonització, és treballar junts", afirma Núria Pagespetit. "Ens han ajudat a fer la part nova de l'hospital i a tenir material com EPIS durant la pandèmia de la covid". I a través de Mans Unides es fa una campanya amb la Fundació Puigvert: "Els metges que vindran operaran gratuïtament, i no hi ha cap cost per als pacients."
El sociòleg Joan Gómez i Segalà acaba de publicar el llibre "Laïcitat, religions i prejudicis" (Fragmenta Editorial). Gómez diu que encara tenim una idea de la religió del segle XX, mentre que la realitat social ha canviat. "El desconeixement de la realitat actual provoca problemes de convivència. És fonamental que no només coneguem les nostres tradicions i creences, sinó que també coneguem les dels altres, perquè és l'única manera d'aconseguir un bon respecte", explica. Joan Gómez va treballar 15 anys com a tècnic a la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat i ha donat formació a mestres i professors de l'escola pública. Diu que s'ha trobat que hi ha "un gran desconeixement de la diversitat religiosa, i de tot el fenomen religiós, de què significa, què implica i com el concebem. I hi ha una mancança més gran, que és la llibertat religiosa. És a dir, com s'ha de respectar aquesta llibertat, com s'ha de treballar, quin paper té en la convivència". I el que és fonamental és que els alumnes i les seves famílies es puguin expressar amb llibertat. Joan Gómez diu que la religió no ha de quedar arraconada, aïllada, sinó que els creients l'han de poder manifestar a tot arreu. El dret a la llibertat religiosa s'ha de poder manifestar, també, a l'espai públic: "La religió no només són creences, també són pràctiques i costums que es noten en l'alimentació, en la indumentària, en les festes, en la moral, i, per tant, no podem dir: 'Tu creu el que vulguis, però no manifestis aquestes creences', sinó que justament el que els drets humans respecten és que tothom pot creure el que vol i alhora tothom pot manifestar les seves creences".
La tradició a l'Església fa que només els homes puguin ser sacerdots i diaques. A la diòcesi de Girona, ara, la celebració de la paraula la dirigeixen persones, dones i homes, sense discriminació per raó de sexe, amb una molt bona acceptació de la feligresia.
El papa Francesc demana una església en sortida. El rector de Sant Miquel de Fluvià explica que l'església ha d'anar on és la gent i que els cristians han de predicar amb l'exemple; els cristians han de ser persones alegres, esperançades, que veuen el bé al davant del mal i que no jutgen ni marginen.
Sortir d'un escenari de violència masclista i maltractament és difícil. Hi ha moltes víctimes silenciades. A més, calen més recursos per ajudar i protegir les dones. Rosa Maria Garriga té una llarga trajectòria d'ajuda a les dones víctimes de violència masclista. Antropòloga i sociòloga, dona de fe cristiana i compromís social, fa 29 anys que va crear la Fundació Assitència i Gestió Integral (AGI)
El doctor Carles Paytubí és metge internista i coordinador de la Unitat de Curta Estada de l'Hospital General del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, a Sant Boi de Llobregat. Un metge cristià que es va formar als Jesuïtes de Sarrià. Paytubí ha escrit la seva primera novel·la històrica, "El misterio del pergamino florentino" (Ed. Sar Alejandría), amb un rerefons humanista i cristià. La novel·la es basa en un pergamí trobat a la Florència del segle XIII que al XXI arriba al Vaticà i conté un missatge per al món contemporani. Entremig hi apareixen reconeguts personatges històrics. Destaca el treball de documentació històrica i la riquesa de personatges.
El Pedro i el Javier van viure 35 i 32 anys al carrer, respectivament. Fa dos anys que viuen en un pis d'acollida al barri del Born de Barcelona. Tenen l'acompanyament constant de la Comunitat de Sant Egidi, amb qui han fet vincles d'amistat. L'adaptació no ha estat fàcil. Quan el Pedro va començar a viure en un pis no sabia cuinar, ni netejar, ni posar una rentadora. Al carrer, a la nit, tenia por, però, si necessitava roba o menjar, anava al contenidor de la brossa. "La gent de la comunitat de Sant Egidi ens portaven entrepans, parlaven amb nosaltres, ningú més ens feia cas. Vaig trigar 6 o 7 anys a confiar-hi, i gràcies a ells estic vivint al pis amb el Javier", explica. El Javier està emocionat. Diu que el van trobar al carrer en condicions greus. "Em van donar allotjament i mai, mai m'han deixat. La gent de Sant Egidi són constants i permanents i m'hi trobo molt bé, al seu costat", diu. Cada dimecres, els visita Manel Alonso, membre de la comunitat. El Pedro cuina i dinen plegats. "Fem sortides culturals, per la natura, amb la idea de passar un cap de setmana familiar amb tots nosaltres, i com a signe també d'integració a la societat", afegeixen. Una amistat que pel Javier i el Pedro va més enllà de la família, i es converteix en una família amb vincles extensos.
Més de trenta sanitaris formen l'equip multidisciplinari de Salut sense Sostre. Els voluntaris vetllen per la salut de persones sense llar o que tenen dificultats per accedir als serveis sanitaris: miren la tensió, fan el seguiment de diabètics, fan cures, tracten alguns dolors... I fan abraçades, que són molt terapèutiques. Amb la unitat mòbil de l'organització, els professionals van a alguns llocs on es convida a menjar persones que ho necessiten per oferir assistència sanitària i també fan atenció mèdica a l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona