Centenars de persones van denunciar la "desaparició" del seu fill nounat als anys 60 i 70

Un documental que prova com el règim franquista va permetre l'apropiació de nens i les adopcions irregulars.

Nadons que "morien" en el part, mares adoptives que simulaven l'embaràs amb un coixí, nens "a la carta" per 200.000 ptes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que ara denuncien centenars d'afectats.

Al principi, el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política. Separar els fills dels seus pares "rojos" era una manera de depurar la "raça" i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caràcter moral. Entitats d'adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare, i sempre hi hauria una família cristiana i com cal per adoptar aquell nadó. Aviat va acabar sent un negoci on no es dubtava a enganyar uns pares dient-los que el nadó havia mort per vendre'l en les xarxes d'adopció. Tothom hi va acabar guanyant, menys mares i fills, que es van trobar amb uns destins robats per sempre més.

Equip
Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis
Fotografia: Carles de la Encarnación
Producció: Tona Julià i Jordi Campàs
Documentació: Maribel Serra
Muntatge: M. Josep Tubella
2011