L'última cinta des de Bòsnia

L'última cinta des de Bòsnia

25 anys després del final de la guerra de Bòsnia, la Sifa torna al seu país i la seva ciutat, Srebrenica, amb el seu fill Anel. La seva família va ser víctima del genocidi executat per l'exèrcit serbobosnià comandat per Ratko Mladic el juliol del 1995. La Sifa encara en busca les restes

 

El 27 d'abril del 1992, la Sifa Suljic, nascuda a Srebrenica, agafava un autocar a Sarajevo amb la seva filla de tres mesos, l'Azra, fugint de la guerra que havia començat a Bòsnia 21 dies abans. Llavors no era conscient que la malaltia de la seva filla les va salvar de morir afusellades.

Gràcies a la mobilització solidària que es va produir a Catalunya durant la guerra de Bòsnia, va arribar a Sant Celoni com a refugiada fa 26 anys.

L'estiu del 1995, mirant el "Telenotícies" de TV3 amb uns amics, va reconèixer el seu oncle en les imatges de persones que pujaven als autobusos amb els quals les tropes serbobosnianes comandades per Ratko Mladic van traslladar els homes de la ciutat a una finca on serien assassinats. Va ser la primera notícia que va tenir de lamassacre de Srebrenica, considerat el genocidi més gran ocorregut a Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial. La setmana de l'11 de juliol del 1995 van ser executats 8.742 homes i nens. Gairebé tots els membres del nucli familiar de la Sifa van desaparèixer: en Hakija, el seu pare; en Nezir, el seu germà gran, de vint-i-un anys; en Muamer, el seu germà petit, de quinze anys, i cinc oncles. Avui dia, encara hi ha 1.700 persones desaparegudes.

 

Ratko Mladic

La confirmació oficial de la seva mort ha tingut lloc de forma escabrosament esglaonada durant aquest quart de segle. L'any 2006, l'Institut de Persones Desaparegudes, amb seu a Tuzla, va identificar l'esquelet del seu germà petit, en Muamer. Nou anys més tard, van aparèixer tres ossos del seu pare, en Hakija. Però del seu germà gran, en Nezir, encara no n'hi ha cap rastre.

Tots els records familiars de la Sifa viuen en una vella cinta de VHS que li va enviar la seva família poques setmanes abans de la tragèdia.

Ara, 25 anys després del final de la guerra de Bòsnia (1992-1995), la Sifa torna al seu país natal, acompanyada del seu fill Anel, per intentar trobar les restes d'en Nezir i, sobretot, per explicar al seu fill com va ser possible que esclatés aquella explosió d'odi entre els que fins llavors havien conviscut com a bons veïns.   

Aquest és el punt de partida de "L'última cinta des de Bòsnia", un documental dirigit per Albert Solé, promogut per Minimal Films i Clack en coproducció amb La Xarxa de Comunicació Local-VOTV i la participació de TV3.

Al llarg del viatge, la Sifa realitza un descens a l'infern, als escenaris on es va cometre la massacre, a les ruïnes abandonades de la que havia estat la seva llar, fent memòria perquè el seu fill no oblidi el seu passat i buscant encara respostes per localitzar les restes del seu germà gran. Per això visita l'Institut de Persones Desaparegudes, on encara es treballa per identificar les víctimes del genocidi de Srebrenica. Una esfereïdora seqüència en què la Sifa busca respostes envoltada de centenars de bosses amb restes òssies encara per identificar. L'any 2009 hi havia més de 2.000 sacs, repartits en 850 prestatges. Actualment encara queda un 20% de la feina. "Mai oblidarem com van perdre la vida. I per què. Sense cap sentit, absolutament", diu emocionada la Sifa.

La Sifa es posa les mans a la cara al magatzem del Centre de Persones Desaparegudes de Tuzla quan pensa que les restes del seu germà podrien estar a les estanteries que té al davant

El documental s'estrena coincidint amb els 25 anys del final de la guerra, que va causar 100.000 morts i va obligar dos milions de persones a exiliar-se. La massacre de Srebrenica va suposar una inflexió en la guerra. L'OTANva bombardejar posicions serbobosnianes i quatre mesos després es van signar els Acords de Pau de Dayton. L'any 2017, el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII), amb seu a La Haia, va condemnar Ratko Mladic a cadena perpètua per "genocidi i crims contra la humanitat".

Amb tot, Bòsnia viu actualment una situació de calma tensa, en la qual les ferides del conflicte continuen obertes i encara es viu amb por: la immensa majoria dels refugiats no han tornat al país i els que ho han fet han anat a viure a la zona on habiten els membres de la seva comunitat nacional, ja siguin serbis, croats o musulmans. El mateix alcalde de Srebrenica, Mladen Grujicic, d'origen serbi, amb qui s'entrevista la Sifa al final del documental, nega obertament el genocidi.

"L'última cinta des de Bòsnia" aborda també com afronten els traumes del passat les diferents generacions: la de qui els han patit, la Sifa, i la següent generació, la dels seus fills Anel i Azra, alhora que planteja l'interrogant de si mai es tornarà a repetir una guerra. "No sé fins quan durarà això d'aquesta manera –es pregunta la Sifa–, perquè qualsevol dia s'encén una flama i adeu, una altra vegada."

Tombes a Srebrenica

 

Fitxa tècnica
Direcció: Albert Solé
Guió: Albert Solé, Joan Salicrú i Ariadna Vázquez
Realització i muntatge: Raúl Cuevas
Producció executiva Clack: Joan Salicrú, Ariadna Vázquez i Eloi Aymerich
Producció executiva Minimal Films: Albert Solé i Gemma Rodríguez
Música: Enric Teruel 
2020

Una producció de Minimal Films i Clack en coproducció amb La Xarxa-VOTV, la participació de Televisió de Catalunya i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració dels ajuntaments de Granollers, Mataró, Terrassa, Sabadell, Sant Boi i Sant Celoni.

Informació d'interèsDisponible fins al 31/12/2020 a les 23.59
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3