TOTS ELS CLIPS

  • Demografia evolutiva
    Veure vídeo

    Demografia evolutiva

    "(S)avis" ha rebut com a convidat l'historiador gironí Jordi Nadal, deixeble de Vicens Vives. Amb Josep Puigbó, ha recordat la seva infància durant la guerra exiliat a França i els judicis sumaríssims de la postguerra a la catedral de la seva ciutat. També el sentit crític del seu mestre i l'"exigència intel·lectual" que li ha deixat en herència. Diu que la història tendeix a ser manipulada. Però les dades demogràfiques que ens presenta sobre el creixement de l'esperança de vida són irrefutables.

  • Un automòbil hispano-suís
    Veure vídeo

    Un automòbil hispano-suís

    Del repàs que el gironí Jordi Nadal ha fet de la història industrial de Catalunya, parem uns minuts d'atenció a la de l'automoció i pugem a un d'aquells Hispano Suiza, els primers cotxes fets a casa que van circular per les carreteres del nostre país. Ens explica que van ser fruit de l'impuls d'un grup de benestants aventurers d'aquí que van aportar tres quartes parts del capital i van desbancar primeres marques. Segons Nadal, la sobreproducció actual, la falta de marques pròpies i la deficient formació dels enginyers impedeixen el creixement d'aquest sector.

  • Entesa, vies i vicis
    Veure vídeo

    Entesa, vies i vicis

    Jordi Nadal, a més d'historiador, raó per la qual visita "(S)avis", és oncle de l'alcalde socialista de Girona, Joaquim Nadal. Ell es declara d'esquerres, "amb prudència, com a fill de família acomodada". Puigbó li ha preguntat si mai s'ha sentit cridat per a la política, i ens explica que va estar a punt de formar part de l'Entesa, però finalment no es va integrar al grup. També es declara obertament partidari de la "tercera via" i critica alguns vicis que, opina, compartim amb els espanyols des de les nostres estructures de govern.

  • Traspàs de valors
    Veure vídeo

    Traspàs de valors

    A "(S)avis" hem escoltat la mestra i activista Núria Gispert. Al llarg de l'entrevista ens parla de com va viure els anys de la postguerra i la dictadura de Franco, dels valors que li van inculcar els seus pares, de qui recorda que la van educar en llibertat i en català malgrat la situació política, i de com veia que el seu pare, metge, atenia els més desfavorits del seu barri, a la Sagrera de Barcelona. Parla d'aquella època i de l'actual, i diu que ara prefereix ascensor social per damunt de solidaritat o beneficència.

  • De l'activisme a la militància
    Veure vídeo

    De l'activisme a la militància

    Núria Gispert va ser militant de l'històric Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i va arribar a formar part del seu comitè central. Ens explica que va marxar per discrepàncies amb Antoni Gutiérrez: "No volia seguir en una barca que s'enfonsava." Va seguir en política i es va incorporar a les files del PSC gràcies a dos noms clau dels primers anys de la democràcia, Narcís Serra i Mercè Sala. Amb la nova força, Gispert va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona.

  • Catòlics d'esquerres
    Veure vídeo

    Catòlics d'esquerres

    Núria Gispert, a més d'ocupar càrrecs de responsabilitat amb administracions d'esquerres, ha estat presidenta de Càritas a Catalunya i a Espanya, des d'on diu va poder millorar la situació dels seus treballadors. Es declara cristiana i més pròxima a la doctrina del papa Francesc que a la de Joan Pau II, de qui critica explícitament el mandat. Ella veu Déu "com una mare" i ens dóna la seva opinió sobre temes polèmics per a l'esglèsia com l'avortament. Està en contra però matitza que hi ha situacions en què fins que no et trobes no ho saps del cert. Ens diu també que voldria una Esglèsia més moderna.

  • A peu de carrer
    Veure vídeo

    A peu de carrer

    Núria Gispert demana als polítics en actiu que caminin pel carrer per veure de prop les desigualtats socials, diu que ells ho van fer, que els líders de la seva època eren capaços de fer-te trontollar el cor. Recorda noms com Juan Carlos Comín i Garcia Nieto. Assegura també que l'any 79 els primers ajuntaments democràtics van millorar la vida a les ciutats. Ella hi va col·laborar a Barcelona com a regidora del districte de Sant Martí i creu que la tasca que van fer encara s'evidencia als districtes.

  • Un tresor al Louvre
    Veure vídeo

    Un tresor al Louvre

    Per Antoni Pitxot, pintar té una part d'ofici i una altra de miracle. Cal saber contemplar i també imitar. Ens indica un petit tresor que guarda el Louvre i que no hem de deixar de buscar si visitem el museu de Paris: "El bou escorxat", de Rembrandt, "tan bonic que, a les pinzellades, s'hi poden fer petons".

  • Volum i clarobscur
    Veure vídeo

    Volum i clarobscur

    Pitxot, confident, col·laborador de Salvador Dalí i director del Teatre-Museu de Figueres que porta el seu nom, va deixar el batxillerat als 13 anys per començar a pintar. Ho va fer "primer per un punt d'inconsciència i després per vocació". Comparteix mestre també amb Dalí en els seus inicis amb els pinzells, el catedràtic Juan Núñez Fernández. Diu que va ser qui li va ensenyar els conceptes de clarobscur, contorns i volums.

  • El llegat de la polèmica
    Veure vídeo

    El llegat de la polèmica

    Salvador Dalí va cedir a l'estat espanyol bona part de la seva obra, una herència que va provocar molta controvèrsia amb la Generalitat a la mort del pintor. Pitxot ens en parla d'aquella època, diu que va haver-hi molta gent que es va aprofitar de Dalí, que els ha oblidat i que, amb la perspectiva del temps, creu que la seva gran obra la recull el Teatre Museu de Figueres. També ens explica com va viure el geni català els seus últims dies.

  • Disfressats de Dalí
    Veure vídeo

    Disfressats de Dalí

    Pitxot va compartir amb Dalí confidències i vivències. És, potser, la persona que el coneixia més bé. Diu que per a ell "era un far, destil·lava un talent, una energia i unes possibilitats artístiques que no he trobat enlloc". Ens separa la imatge pública del pintor d'un Dalí íntim natural, senzill i sense cap complicació. "Quan se li acostava gent, sobretot si hi havia una càmera fotogràfica, deia: 'Ara m'he de disfressar de Dalí.'"

  • El desig de Gala
    Veure vídeo

    El desig de Gala

    A (S)avis, en la conversa amb el pintor i amic íntim de Dalí, Antoni Pitxot, hem pogut esbrinar com era la persona de confiança del geni i també en quin moment va canviar la seva relació amb Gala, la companya de l'empordanès, un moment molt especial del qual es guarda un testimoni: un retall de paper escrit en francès amb el desig de la musa.

  • Dos sexes, una educació, un futur
    Veure vídeo

    Dos sexes, una educació, un futur

    "(S)avis" recull les reflexions de Marina Subirats, sociòloga, gestora pública i política. Aposta per una educació compartida a tots els nivells entre els dos sexes com a recepta per a una societat de futur més igualitària i més cívica.

  • Classes i treballadors
    Veure vídeo

    Classes i treballadors

    La sociòloga i política Marina Subirats ofereix a "(S)avis" la seva percepció de com la crisi ha alterat les diferents capes socials els últims anys. Ens explica com creu que han viscut a Catalunya la davallada econòmica en funció de la situació financera que els membres de les diferents classes socials tenien abans del daltabaix i, en el cas dels treballadors, també de la seva formació. Subirats diu també que la implantació de la tecnologia als llocs de treball ha canviat el concepte "clàssic" d'obrer.

  • La col·lecció oberta de Vila Casas
    Veure vídeo

    La col·lecció oberta de Vila Casas

    Josep Puigbò conversa a "(S)avis" amb l'empresari farmacèutic i mecenes d'art Antoni Vila Casas. Ens parla de la seva visió sobre el futur de la pintura, dels gran noms de l'abstracte d'ahir i els talents de la figuració d'avui i també de com creu que s'ha de construir una col·lecció per exposar i per invertir.

Anar al contingut