TOTS ELS PROGRAMES

  • Bugarach
    Veure vídeo

    Bugarach

    21 de desembre de 2012. Aquesta és la data de la fi del món segons la profecia dels maies. Tan sols un punt se salvarà: una muntanya del sud de França amb propietats màgiques: Bugarach. Aquest és el punt de partida d'una història real. La història d'una muntanya que ¿efectivament¿ hi passen coses estranyes; d'una població que -certament- va veure, estupefacta, com deien per les notícies, que els maies salvaven Bugarach de la catàstrofe; d'uns militars que -ràpidament- tanquen l'accés a la muntanya; d'unes autoritats que, de mica en mica, veuen amb bons ulls la idea de fer negoci amb la fi del món; d'uns Robinsons de la vida que, realment, creuen en la salvació; i la dels "massmedia", que naturalment arriben en tropa. Però sobretot és la història de tres directors de cinema que van arribar a Bugarach amb la idea de filmar el 21 de desembre de 2012, i en van sortir amb un film totalment diferent. Van sortir amb "Bugarach". Àlex Gorina parlarà després del film amb Ventura Durall, que ja ens va acompanyar la setmana passada amb "Els anys salvatges", i hi diran la seva abans de la pel·lícula en Sergi Cameron i Salvador Sunyer, coautors d'aquesta aventura.

  • Bugarach
    Veure vídeo

    Bugarach

    Cinc personatges s'enfronten a la fi del món a Bugarach, l'únic indret del món que presumptament se salvarà de l'apocalipsi. La por, l'esperança, la fe, la fama o la cobdícia van aflorant en ells mentre s'acosta el dia indicat.

  • Els anys salvatges
    Veure vídeo

    Els anys salvatges

    "Sala 33" acompanya la mirada d'uns nens del carrer a "Els anys salvatges" Àlex Gorina conversa amb Ventura Durall, director d'un documental que ens acosta una realitat dura, la dels nens del carrer d'Addis Abeba. "Els anys salvatges" (2013), finalista enguany al Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental, ens acosta la manera de pensar, de viure i de veure el món de tres nens del carrer que un dia decideixen embarcar-se en l'aventura de retrobar les seves famílies, que no veuen des de fa anys. Tots tres nois , en Yohannes, en Habtom i en Daniel, van abandonar els seus pobles per diverses raons. Algunes de dramàtiques. Aquest viatge d'anada i tornada als seus orígens, els permetrà estrènyer els seus vincles i enfortir-se com a grup. De fet, és un viatge cap a la maduresa. I potser també un viatge d'anada a un lloc al qual ja no pertanyen. Ventura Durall va dirigir "Els anys salvatges" prenent com a punt de partida el seu curt "El somriure amagat" (2011) i que forma part també de la pel·lícula. Durall fa un documental en què la càmera s'acosta, sense guió previ i sense intervenció directa, a la vida d'aquests nens que, per altra banda, esdevenen actors de la seva pròpia realitat. La banda sonora d'"Els anys salvatges" va estar nominada també als Premis Gaudí d'enguany. Àlex Gorina es troba amb Ventura Durall per parlar d'"Els anys salvatges", un film que es va rodar de manera intermitent durant 3 anys , temps en què, com ens comenta Durall, es van situar com a observadors, però "empenyent la realitat" del dia a dia dels nens. El que feien era, "en funció del seu estat anímic, plantejar-los situacions i veure quina era la resposta." En la conversa també s'expliquen anècdotes sorprenents sobre moments intensos viscuts, que van fer perillar la filmació.

  • La por
    Veure vídeo

    La por

    "Sala 33" seu a sopar amb un monstre, amb "La por" Àlex Gorina conversa amb Jordi Cadena, director d'un film que mira el costat fosc de la naturalesa humana "La por" (2013) és una pel·lícula d'una mena de terror quotidià, íntim i domèstic. Un terror que no s'intueix de portes enfora, però que es pateix de portes endins. És la història d'una família benestant com qualsevol altra -un pare, una mare, un fill adolescent i una filla petita- i de la seva convivència amb una violència brutal i inexplicable, que converteix les seves vides en un infern silenciós. Jordi Cadena parteix de la novel·la "M" de Lolita Bosch (Cruïlla, 2005), autora que ja va adaptar a "Elisa K" (codirigida amb Judith Colell, 2010), per oferir un film depurat, concís i contundent, que deixa l'horror en el fora de camp i es concentra en els seus efectes, que transmet a través del rostre dels actors. Ramon Madaula va guanyar el Premi Gaudí al Millor actor secundari pel seu paper en el film, una intervenció breu, però que plana per damunt de tot el metratge. Roser Camí, Igor Szpakowski i Alícia Falcó completen el repartiment d'una pel·lícula que aconsegueix ser eloqüent sense alçar la veu i que construeix la tensió d'una manera tan sòlida com admirable. Àlex Gorina es troba amb Jordi Cadena per parlar de "La por", un projecte que el director defineix com "una reflexió sobre la persistència del mal a la nostra societat" i que li va permetre treballar en una línia minimalista influïda per la seva admiració pel cinema del danès Carl T. Dreyer. Jordi Cadena va ser candidat al Premi Gaudí al Millor director pel seu treball a "La por".

  • "Sala 33" presenta "Carícies", de Ventura Pons
    Veure vídeo

    "Sala 33" presenta "Carícies", de Ventura Pons

    Onze escenes que giren amb el mecanisme de "La Ronda" de Schnitzler. Carícies tan seques que acaben sent cops durs, tant físics com morals. Personatges sense nom, sense identitat, que ja no tenen res a dir-se i molt poc a donar-se. "Carícies" és un text teatral de Sergi Belbel, escrit el 1991. Però en el conjunt de la filmografia de Ventura Pons, "Carícies" -estrenada el 1997- es transforma en la cara adversa i agra de la seva celebrada adaptació dels relats de Quim Monzó "El perquè de tot plegat" -rodada tres anys abans. Àlex Gorina vol celebrar que Ventura Pons acaba de ser guardonat amb el Premi Gaudí d'Honor - Miquel Porter 2015 pel conjunt de tota la seva carrera i destapa caixes plenes de records, envoltats dels pòsters de tots els seus films, des d'"Ocaña" fins a "Ignasi M", passant per "Actrius", "Amic/Amat" o "Barcelona (un mapa)".

  • La plaga Cap. 1
    Veure vídeo

    La plaga Cap. 1

  • Buda, l'illa del Delta Cap. 1
    Veure vídeo
  • "Sala 33" estrena "Ciutat morta"
    Veure vídeo

    "Sala 33" estrena "Ciutat morta"

    Àlex Gorina conversa amb Xavier Artigas i Xapo Ortega, codirectors del documental sobre el cas del 4F. El presentador de "Sala 33" es troba amb els autors a Can Batlló per parlar d'una pel·lícula acompanyada de polèmica i que va ser premiada com a millor documental en l'últim Festival de Cinema Espanyol de Màlaga i que va rebre el premi al millor guió al festival L'Alternativa, entre altres distincions. Els realitzadors defineixen "Ciutat morta" com "una campanya política" i afirmen que "ha sigut un treball molt rigorós i estem profundament convençuts que parla de la veritat", malgrat que reconeixen que no van poder comptar amb la participació d'algunes de les parts directament implicades en el cas. Des de la productora Metromuster, Artigas i Ortega porten a terme un cinema activista i "de transformació social", que ha donat títols com "No-res. Vida i mort d'un espai en tres actes" (2013).

  • "Pa negre", un clàssic amb molta molla
    Veure vídeo

    "Pa negre", un clàssic amb molta molla

    El director mallorquí Agustí Villaronga va acceptar el repte que la productora Isona Passola li va proposar, a partir d'uns relats de l'escriptor Emili Teixidor, dibuixar un retrat cru, sec i rosegat de la postguerra. Un enfocament cap a les figures menys representades de la foto de la època, juntament amb la mestria en la configuració de personatges de l'escriptor d'Osona, i l'inoblidable repartiment del film, van configurar un èxit instantani, i ràpidament es va transformar en la pel·lícula més premiada de la història del cinema català. Història de fort accent femení, amb personatges emblemàtics duts a la gran pantalla per actrius com Laia Marull, Lluïsa Castell, Marina Gatell, Marina Comas, Elisa Crehuet o Mercè Arànega, un dels aspectes més profunds del guió pivota entorn de la figura del pare, interpretat per Roger Casamajor. Juntament amb el mateix Roger Casamajor, i -com no podia ser de cap altra manera- amb la companyia d'Agustí Villaronga, Àlex Gorina repassa amb ells algunes de les escenes més emblemàtiques d'una pel·lícula que ja és història, i de la que, acabada la conversa, no n'hauran deixat ni una engruna.

  • "Sala 33" fa la volta al "Món petit"
    Veure vídeo

    "Sala 33" fa la volta al "Món petit"

    Àlex Gorina es troba amb Marcel Barrena per comentar les circumstàncies d'un rodatge imprevisible, que el director va haver de comandar a distància, ja que eren els mateixos Albert i Anna els qui enregistraven el material que va nodrir el film. Barrena va construir la pel·lícula a partir d'aquestes i altres gravacions que complementen el retrat d'un personatge irrepetible com Albert Casals. "Món petit" va guanyar el Premi Gaudí al millor documental i va ser finalista en els apartats de música, obra de Pau Vallvé, i de direcció de producció, portada a terme per Oriol Maymó. També va ser candidata al Premi Goya i, com el seu protagonista, ha viatjat arreu del món, participant en diversos festivals. "Món petit" (2013) proposa un viatge titànic, des d'Igualada fins a les antípodes de la capital de l'Anoia: el far d'East Cape, a Nova Zelanda. Una travessia de 20.000 quilòmetres que es fa amb uns quants condicionants: amb només 20 euros a la butxaca i a bord d'una cadira de rodes. El protagonista n'és l'Albert Casals, un noi de 20 anys que té un entusiasme infinit i un afany de recórrer el món sense pensar en limitacions de cap mena i, encara menys, en les que afecten el seu propi cos. "Món petit" és la crònica de la seva gran aventura, al costat de la seva parella Anna Socías, un repte que es tradueix en una història de superació emocionant, divertida i admirable.

  • Francesc Bellmunt i Abel Folk parlen de "Monturiol, el senyor del mar"
    Veure vídeo

    Francesc Bellmunt i Abel Folk parlen de "Monturiol, el senyor del mar"

    Àlex Gorina conversa amb Francesc Bellmunt i Abel Folk, director i protagonista de la pel·lícula "Monturiol, el senyor de mar".

  • "Monturiol, el senyor del mar", al "Sala 33"
    Veure vídeo

    "Monturiol, el senyor del mar", al "Sala 33"

    "Monturiol, el senyor del mar", estrenada el 1993, és una de les grans superproduccions, no tan sols del seu creador, el director Francesc Bellmunt, sinó de la història del cinema català. Dels mil detalls i dificultats del rodatge en parlarem amb el mateix Bellmunt, i l'actor que encarnava Narcís Monturiol, Abel Folk. En el mateix restaurant "7 Portes" de Barcelona on es van gravar algunes escenes de la pel·lícula, descobrirem les connexions de l'inventor del primer submarí amb la maçoneria i les seves amistats amb els rics indians que van subvencionar una vida plena de riscos en nom de la ciència.

  • "Sala 33" persegueix la boira, amb "Ventre blanc"
    Veure vídeo

    "Sala 33" persegueix la boira, amb "Ventre blanc"

    Àlex Gorina es troba amb Jordi Lara a l'escola Sant Miquel dels Sants de Vic, el lloc on el director vigatà havia estudiat de petit i al qual va tornar per rodar moltes escenes de "Ventre blanc". El programa també comptarà amb la intervenció d'alguns dels personatges principals de la pel·lícula, que s'interpreten a ells mateixos: Xavier Blancafort, Manel Dot, Gisela Figueras i Xevi Furriols. La boira ens envolta i determina un tarannà, però aquest fenomen climatològic està desapareixent i, amb ell, se'n va també una manera de ser i de fer. Retenir la boira implica mantenir una part que connecta amb la nostra essència. A partir d'aquesta metàfora s'articula "Ventre blanc" (2012), un viatge poètic, ple d'imaginació i amb sentit de l'humor, que ens porta al món mental dels records de la infància. Els protagonistes són tres homes que porten els capgrossos a la festa major d'una ciutat que s'assembla molt a Vic. Tres homes adults que no han perdut la capacitat d'il·lusionar-se com si fossin canalla, malgrat que la vida els posi davant de reptes i decepcions. Una nena els observa i diu: "un capgròs és com una persona que s'ha empassat una altra persona". I la boira que no torna. Lara és escriptor, cineasta i músic. Ha treballat a fons el diàleg entre les arts, i en especial entre la imatge literària i la fílmica. La seva darrera novel.la és "Una màquina d'espavilar ocells de nit" (Edicions de 1984).

  • El "Sala 33" posarà el focus sobre el Zoom, festival de films de televisió d'Igualada
    Veure vídeo

    El "Sala 33" posarà el focus sobre el Zoom, festival de films de televisió d'Igualada

    Àlex Gorina conversa amb Roger Coma, creador de "Les coses grans", la websèrie guanyadora de l'edició de l'any passat. El "Sala 33" passarà íntegrament els 9 capítols de què consta la primera temporada de la sèrie, que va ser un èxit aclaparador en nombre de visites des del començament. De l'èxit, dels seus personatges, de si continuarà o no, en parlaran, un cop vistos els capítols, l'Àlex Gorina i el Roger Coma des del pis de l'actor i director, com si fos un capítol més de "Les coses grans". En la seva edició del 2013, el Zoom Festival, sempre atent als formats innovadors, va decidir portar a concurs per primera vegada sèries de difusió exclusivament online. I el premi se'l va endur aquesta sitcom protagonitzada pel neuroticopassiu Canudas, la pragmàtica Martínez, el filòsof de barra de bar Ferrer, la psicòloga en pràctiques Reynés i el tendrament indefinit Pep. Acabada l'entrevista, Sala 33 passarà el film guanyador del Zoom Festival de l'any passat: "Un any després de demà", d'Aelrun Goette.

  • "Sala 33" aspira a la santedat, amb "Estigmes"
    Veure vídeo

    "Sala 33" aspira a la santedat, amb "Estigmes"

    Àlex Gorina ho té molt clar: "Estigmes" (2009) és "un dels tresors amagats del cinema català recent". Basada en el còmic del mateix nom de Mattoti i Piersanti (Ed. Inrevés, 2001), la pel·lícula narra la història de Bruno, un home una mica esquerp, fort com un roure i addicte a l'alcohol que busca el seu lloc en el món per poder compartir tota la sensibilitat que porta a dins. Esoterisme, aventura personal i drama psicològic conflueixen en un film de gran lirisme i amb una fotografia en rigorós blanc i negre d'una bellesa espectacular. El llançador de pes olímpic Manolo Martínez fa el primer paper en el cinema en la pell de Bruno, al costat d'intèrprets reconeguts com Marieta Orozco. Àlex Gorina es troba amb el director alacantí Adán Aliaga en una finca del barri de Sant Pere de Barcelona, en la que es va rodar part de la pel·lícula. És la seu d'una antiga fàbrica tèxtil de finals del segle XIX, avui ocupada per domicilis i estudis d'artistes, que conserva un esperit proper als grans clàssics del neorealisme italià. Aliaga va debutar en el llargmetratge amb "La casa de la meva àvia" (2005), un retrat intuïtiu i sorprenent d'un procés de canvi a la seva pròpia família. És autor dels documentals "Esquivar i pegar" (2010) i "La mujer del eternauta" (2012) i acaba de presentar a la Seminci de Valladolid el seu treball més recent, "El arca de Noé" (2014), codirigit amb David Valero.