Jaume Barberà aborda la qüestió "Renda bàsica universal: sí o no?" amb dues personalitats que oferiran visions contraposades sobre si és possible, o no, atorgar i finançar una Renda Bàsica Universal, que és una assignació monetària incondicionada a tota la població, independentment de la seva situació personal, laboral o social. Són Daniel Raventós, doctor en Ciències Econòmiques, professor titular de Sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Ètica Economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials. I Juan Ramón Rallo, economista, advocat, professor de la Universitat Rey Juan Carlos i director de l'Institut Juan de Mariana.

Daniel Raventós, que és un dels màxims impulsors de la Renda Bàsica Universal, la defensarà argumentant que eliminaria les bosses de pobresa, l'exclusió, la precarietat laboral, que seria l'eina perquè els treballadors tinguessin més poder de negociació amb els empresaris, incrementaria la llibertat de moltes dones que depenen exclusivament dels ingressos del marit o que augmenta la capacitat de consum.

Per la seva banda, Juan Ramón Rallo s'oposarà a la implantació d'una Renda Bàsica indicant que és una mesura injusta, contrària a l'economia, una imposició, que priva l'oportunitat d'escollir als ciutadans i impossible de finançar.