TOTS ELS CLIPS

  • L'artemisina, una arma secreta
    Veure vídeo

    L'artemisina, una arma secreta

    Un mosquit pot fer més mal que un bombarder B52. El 1967, la guerra del Vietnam estava en un punt àlgid, els bombardejos nord-americans causaven moltes víctimes entre els soldats comunistes del Vietnam del nord.

  • Fra Valentí Serra
    Veure vídeo

    Fra Valentí Serra

    Fra Valentí Serra ha dedicat mitja vida a compilar receptes d'antics manuals de botànica i receptaris de plantes medicinals. Els monestirs i convents han estat durant segles els llocs on el coneixement popular sobre plantes medicinals i remeis naturals s'ha guardat i transmès curosament.

  • Les vàlvules cardíaques
    Veure vídeo

    Les vàlvules cardíaques

    El cor és la bomba que fa circular la sang pel cos. Bàsicament són quatre càmeres envoltades d'unes parets musculars fortíssimes. Quan el múscul s'expandeix, la cavitat succiona la sang per, seguidament, comprimir-se i expulsar la sang amb prou pressió per impulsar-la cap al circuit del nostre sistema vascular. Les vàlvules cardíaques són dues o tres membranes, segons el cas, que se solapen i que només es poden obrir en un sentit; un disseny d'una eficàcia i simplicitat extraordinàries. Si una vàlvula no treballa bé, l'eficàcia de la bomba queda molt reduïda. I, en el cas d'una vàlvula del cor, això voldrà dir que el cor haurà de treballar molt més, massa, per poder mantenir el reg sanguini.

  • Interruptor o commutador?
    Veure vídeo

    Interruptor o commutador?

    Una instal·lació elèctrica per un sol llum és senzilla d'entendre. Amb un cable que va a la bombeta i un que torna ja funciona, però òbviament arribarà un dia que voldrem apagar el llum. Necessitem tallar el corrent en algun punt. Cal un interruptor. I on el posaríeu, en la fase -el cable que va des de la font d'alimentació cap a la bombeta-, o en el neutre -el cable que torna-? En qualsevol dels dos cables funcionaria, però, quina és la diferència?

  • El vàter
    Veure vídeo

    El vàter

    Amb una producció de més de 30 milions d'unitats de porcellana a l'any, l'empresa Roca és una de les més importants del món en fabricació d'inodors

  • L'escala de Bristol
    Veure vídeo

    L'escala de Bristol

    En el tram final dels budells s'espremen els residus per aprofitar-ne els líquids. Com més temps hi siguin, més seca serà la femta. La consistència de la femta indica la rapidesa del trànsit intestinal. Uns metges de la Universitat de Bristol van definir una escala per facilitar la descripció del que expulsem en una escala que va de l'1 al 7

  • La deformació de l'espai-temps
    Veure vídeo

    La deformació de l'espai-temps

    Newton va mirar d'explicar que les coses cauen i els planetes giren dient que hi ha una força difosa que va batejar com a força de la gravetat. Einstein va anar molt més enllà, va dir que la gravetat no és una força, no és res misteriosament intangible, és, simplement, una deformació de l'espai-temps causada per la massa. D'aquesta deformació, se'n diu camp gravitatori

  • Gravetat, una qüestió de pes - subtitulat a l'anglès
    Veure vídeo

    Gravetat, una qüestió de pes - subtitulat a l'anglès

    We will travel to Bremen, in Germany, where there is one of the highest drop towers in the world (ZARM), capable of generating microgravity conditions of almost 10 seconds, and used by the European Space Agency (ESA) to test space technology. We will measure the differences of gravity between the level of the sea in Blanes (Girona), and the top of the Turó de l'Home, in the Montseny. We will understand what are the gravitational waves, predicted by Einstein in 1915, and discovered exactly one century later at the Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory (LIGO, USA). And we will see how the Institute of Space Studies of Catalonia (IEEC) participates in a new experiment to detect gravitational waves in space, which will allow us to "hear" the origin of the Universe. Speakers Gilberto Grassi of the University of Padua, Thorben Könemann of the ZARM Drop Tower Operation and Service Company, Albert Casas, geologist of the Faculty of Earth Sciences (UB), and Carlos F. Sopuerta of the Institute of Space Sciences (IEEC- CSIC).

  • El trucatge
    Veure vídeo

    El trucatge

    En Pau Garcia patina, sense saber-ho, a la vora d'un forat per on cauria a un soterrani. Això és el que es veu en pantalla, però es tracta d'un efecte visual. Per fer-lo hem posat un dibuix que simula el forat per davant de l'escena i dona aquella sensació. Perquè el resultat fos creïble, tot s'ha planificat des del punt de vista de la càmera. Seguint aquella perspectiva, el grafista va fer la imatge d'un fals soterrani que queda perfectament integrat en el conjunt quan es col·loca a la distància adient. El dibuix del soterrani es col·loca en vertical, però per la perspectiva encaixa amb el terra i sembla que sigui un forat horitzontal. Un cop fixats, ni la càmera ni el dibuix es poden desplaçar el més mínim. La gravació s'ha fet amb òptica fixa, sense zoom. Així, tot encaixa. Lògicament, el patinador no podia passar d'un límit dibuixat al terra real del plató però que quedava tapat pel dibuix de primer terme.

  • "Que hi ha truc?"
    Veure vídeo

    "Que hi ha truc?"

    Els efectes especials van molt lligats al cinema. La reportera Samantha Vall descobreix alguns dels trucs que es fan servir en aquest món i protagonitza una seqüència de persecució que l'obligarà a saltar des del terrat d'un edifici.

  • Punt nodal
    Veure vídeo

    Punt nodal

    A l'escena del patinador hi ha una panoràmica, però tot i així el dibuix que hi ha en primer terme no es desencaixa respecte a la resta. Per fer això i que no es noti el truc, s'ha de tenir present el concepte de punt nodal. Una càmera està formada per l'òptica i pel cos de càmera que queda al darrere. Dins del cos hi ha un sensor o pel·lícula. Els rajos de llum que entren a l'òptica es creuen en un punt concret. És el punt nodal, que seria com el veritable ull de la càmera. Imaginem-nos que la càmera enfoca cap a dos cilindres que estan alineats. El blau és més curt que el roig, que és al darrere. Si el punt nodal està alineat amb els cilindres (o sigui, en el mateix eix), es comprova que la càmera els veu com un sol objecte. El cilindre blau, el més petit, queda perfectament per davant del roig; des d'aquesta perspectiva és com si fossin un sol objecte. Si el punt nodal surt de l'eix que ve definit pels dos objectes, aquests no es veuran alineats; serà com si s'haguessin mogut l'un respecte a l'altre. Per solucionar aquest problema hem de fer girar la càmera sobre l'eix vertical que passa pel punt nodal. En el trucatge del patinador, el dibuix que representa un soterrani i que és a primer terme es manté sempre alienat amb el decorat precisament perquè l'eix de gir de la càmera és sobre el punt nodal i no pas sobre el cos de càmera, que és com s'acostuma a fer.

  • Pintura infantil
    Veure vídeo

    Pintura infantil

    Per valorar com es desenvolupa progressivament la capacitat pictòrica dels nens, els hem aplegat en tres taules. A la primera, s'hi asseuen nens d'un i dos anys, a la segona, de tres anys, i a la tercera, de quatre anys. Amb els nens literalment mans a l'obra, ens posem a analitzar com la produeixen. El desenvolupament motor del braç condiciona el tipus de traç. Mentre madura el moviment del colze, sorgeix un traç en vaivé anomenat "escombrat". Quan el nen és capaç de coordinar el colze amb la rotació de l'espatlla, sorgeix un traç circular. Finalment, quan combina aquests dos moviments amb la flexió del canell, sorgeix el traç en bucle. A partir dels dos anys, el nen comença a tenir un pensament simbòlic, i per tant, pot atribuir significat a allò que pinta. Quan el nen abandona el gargot, ingressa en el món de la pintura figurativa.

  • Barreges de colors
    Veure vídeo

    Barreges de colors

    Els colors els veiem a través dels tres tipus de sensors específics per al color que tenim als ulls, un per al vermell, un per al verd i un altre per al blau. O més ben dit, un per als colors semblants al vermell, un per als semblants al verd i un per als semblants al blau. Així, per exemple, un color taronja excitarà molt els vermells i una mica els verds, i el cervell decidirà que aquell estímul és el taronja. Però la pregunta és... com pot ser que barrejant pigments surti un color diferent?

  • La màquina de cosir
    Veure vídeo

    La màquina de cosir

    En la costura manual l'agulla passa sencera a l'altra banda, canvia de sentit i torna a perforar les teles per passar el fil a la part oposada. Fet això, torna a girar i tant ella com el fil passen a la banda inicial. Això es va repetint fins que les teles quedin unides. Però en la màquina de cosir, en canvi, l'agulla no passa mai sencera a l'altra banda, és cert que punxa el teixit, però sempre des del mateix costat. Com pot cosir, doncs?

  • Millorant la grapa
    Veure vídeo

    Millorant la grapa

    Pel "Quèquicom", la grapa és un model de simplicitat difícilment superable. No porta ni tan sols eixos o palanques. Una petita platina de metall doblegada de manera intel·ligent, amb els extrems lleugerament esmolats per perforar amb més facilitat els papers a grapar. Més senzill, impossible. Oi? Doncs s'ha inventat un sistema nou, la grapadora sense grapa.

Anar al contingut