TOTS ELS CLIPS

  • Maniobra del vol parabòlic
    Veure vídeo

    Maniobra del vol parabòlic

    La maniobra de l'avió s'inicia amb un fort ascens. En aquest moment a l'interior es genera 1,8 g, és a dir, una gravetat 1,8 vegades superior a la normal. L'avió s'inclina 30º, després 40º i aleshores els pilots abaixen el motor al ralentí, per la qual cosa l'avió es converteix en un projectil i descriu una paràbola a l'aire com la que faria una fletxa disparada per un arquer. És en aquest moment quan es genera la ingravidesa. Durant 22 segons els passatgers floten com si estiguessin a l'espai. Seguidament, els pilots tornen a donar potència al motor i comencen a redreçar-lo, per la qual cosa a l'interior s'experimenta de nou 1,8 g fins que l'avió recupera l'horitzontalitat. La maniobra completa dura prop de dos minuts. Durant el vol es fan 31 paràboles, amb un total d'11 minuts d'ingravidesa.

  • El camí de l'orgasme
    Veure vídeo

    El camí de l'orgasme

    El camí de l'orgasme en 22 passos: Tot comença quan un estímul, que tant pot ser sensorial com purament mental, arriba al cervell i s'interpreta com una excitació sexual.

  • La pastilla de l'endemà
    Veure vídeo

    La pastilla de l'endemà

    Evita l'embaràs no desitjat davant d'un coit no protegit (trencament o retenció del preservatiu, oblit de pastilles, violació). Composició: esteroides sintètics que imiten l'efecte de la progesterona. Funcionament: bloqueja o retarda l'ovulació. Estudis recents, però, semblen indicar que la progesterona també modifica la viscositat del teixit mucós de l'endometri. Això dificulta la mobilitat dels espermatozous, la trobada amb l'òvul i la fecundació. No és abortiva, ja que si ja hi ha embaràs, òvul fecundat i implantat, no l'interromp.

  • L'adolescència
    Veure vídeo

    L'adolescència

    Marta Ramon, cap del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital del Sant Joan de Déu, explica que l'adolescència comença amb la pubertat. El procés puberal es dona en un moment diferent en cada individu, però en les noies comença cap als 10 anys i mig i en els nois cap als 12 anys i mig. La pubertat comença quan l'hipotàlem dona l'ordre a testicles i ovaris perquè comencin a segregar les hormones que faran possible els canvis de l'adolescència.

  • L'ennuegament
    Veure vídeo

    L'ennuegament

    Aliments com la fruita seca, les salsitxes de Frankfurt o la pastanaga crua poden taponar les vies respiratòries dels infants i provocar ennuegaments.

  • La maniobra de Heimlich
    Veure vídeo

    La maniobra de Heimlich

    Quan algú s'ennuega i té aire als pulmons, pot tossir i treure l'obstrucció, però tot canvia quan els pulmons estan gairebé buits. En aquest cas, el diafragma no pot empentar els pulmons perquè treguin el poc aire que els queda. L'ennuegat vol aspirar aire, però l'obstacle tanca el pas a l'aire. Quan deixi d'arribar aire el cervell, perdrà el coneixement i pot morir.

  • Pèptid llançadora
    Veure vídeo

    Pèptid llançadora

    L'especialista en química i farmacologia molecular Meritxell Teixidó de l'Institut de Recerca Biomèdica, IRB Barcelona, ha descobert i patentat un pèptid llançadora, una petita molècula proteica capaç d'unir-se a un fàrmac i arrossegar-lo a través de la barrera hematoencefàlica. Quan aquesta tècnica funcioni en humans, es podrà ampliar l'ús de medicaments per a malalties com el Parkinson, l'Alzheimer o els tumors cerebrals. Teixidó explica al reporter Pere Renom com han dissenyat el pèptid per evitar que sigui degradat pels enzims del torrent sanguini i que conservi alhora la capacitat d'arribar al cervell.

  • El diferencial
    Veure vídeo

    El diferencial

    La rotació del motor es transmet per un eix i un sistema d'engranatges cap a l'eix connectat amb la roda, que es diu palier. Per aconseguir que les rodes puguin girar de forma independent hi ha un palier diferent per a cada roda i entre els dos paliers se situa el diferencial. Permet transmetre la rotació que ve del motor a les rodes i distribuir-la per igual, però també permet diferències en el nombre de voltes de cada roda. Aquesta solució, que és tan brillant com senzilla, la va aportar el 1827 un rellotger francès que es deia Pecquer i radica en un sistema d'engranatges que es diu planetari.

  • Oncoplasmònica
    Veure vídeo

    Oncoplasmònica

    Lluís Torner és un físic distingit amb el Premi Nacional de Recerca 2016, per la seva trajectòria al capdavant de l'ICFO, l'Institut de Ciències Fotòniques. Explica que a l'ICFO fan servir la llum com a eina per a moltes aplicacions: perforar, refredar, escalfar... Una d'aquestes aplicacions, la plasmònica, permet abordar els tractaments contra el càncer des d'una nova perspectiva.

  • Una nanoclau per als medicaments
    Veure vídeo

    Una nanoclau per als medicaments

    En la majoria de capil·lars del cos, les cèl·lules que formen la paret vascular estan prou separades per deixar passar molts components de la sang en un sentit o en l'altre. Però en les parets de les artèries i capil·lars del cervell les cèl·lules estan tan juntes que no hi ha intersticis, no hi ha espai. Qualsevol molècula dirigida al cervell haurà de travessar les cèl·lules de la paret vascular, per tant, haurà d'interaccionar amb uns receptors específics de la membrana cel·lular, una mena de panys químics. Aquest sistema de defensa tan eficaç del cervell es coneix com a barrera hematoencefàlica.

  • Fototermòlisi làser
    Veure vídeo

    Fototermòlisi làser

    Els millors esborradors de tatuatge són els nostres propis macròfags, però, malauradament, la tinta en gotes és massa gran perquè puguin ser ingerides pels nostres socis. Si poguéssim esmicolar aquestes partícules de tinta a mida de boca de macròfag, ell faria la resta.

  • Diversitat fonètica
    Veure vídeo

    Diversitat fonètica

    El fonema és la unitat mínima de so que intervé en la formació de paraules. És com una peça de Lego que es pot combinar amb altres peces. Cada fonema té unes característiques que el diferencien dels altres i que s'anomenen trets. La nostra llengua, considerada en conjunt, té un total de 38 fonemes. No tots es pronuncien a tot arreu. La vocal neutra /?/ existeix en els parlars orientals (per exemple, a Barcelona), on aquesta paraula es pronuncia /par?/, però no pas en els occidentals (per exemple, a Lleida), on es pronuncia /pare/.

  • Talking brains
    Veure vídeo

    Talking brains

    Segons el Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (l'acrònim GELA),) a Catalunya hi ha inventariades més de 300 llengües diferents, i al món se'n coneixen entre 5.000 i 6.000. Una de les fundadores del GELA és la lingüista de la Universitat de Barcelona Carme Junyent. Amb ella el reporter Pere Renom visita l'exposició del Cosmocaixa Talking Brains, "Els cervells parlants". Junyent explica el probable origen comú de totes les llengües del món basat en estudis de parentiu i recolzat en l'existència d'universals lingüístics.

  • Joan Veny explica l'origen de les llengües
    Veure vídeo

    Joan Veny explica l'origen de les llengües

    El filòleg Joan Veny treballa en l'Atles Lingüístic del Domini del Català. Aquesta obra enciclopèdica, iniciada als anys 60, parteix d'una sèrie d'entrevistes a parlants de 190 localitats. L'objectiu és recollir la varietat del català en funció de la geografia. És, doncs, un estudi excel·lent per entendre com les llengües es van diferenciant. Veny posa un exemple: la paraula "patata" descriu un determinat tubercle portat d'Amèrica. Però també trobem "pataca", "trumfa" o "creïlla", en funció de la geografia. Sense comunicació entre els parlants, les variacions locals s'acumularien i, a la llarga, donarien lloc a noves llengües.

  • L'origen de les llengües
    Veure vídeo

    L'origen de les llengües

    La Bíblia situa a la Torre de Babel la diversitat de llengües i moltes cultures tenen històries semblants.

Anar al contingut