TOTS ELS CLIPS

  • Racionalitat artificial
    Veure vídeo

    Racionalitat artificial

    En l'àmbit en què la intel·ligència artificial s'ha fet més popular és als escacs. Aquest joc es considera el paradigma de la racionalitat i la intel·ligència humana; per tant, aconseguir una màquina que guanyés els humans va ser un repte tecnològic de primer ordre. Ara dissenyem màquines que s'enfronten entre elles i juguen milers de partides en un sol dia. Amb el director de l'Institut d'Intel·ligència Artificial, Ramon López de Mántaras, reproduïm una partida mítica jugada pels superordinadors AlphaZero i StockFish-8 el desembre de 2017.

  • Xarxes neuronals
    Veure vídeo

    Xarxes neuronals

    Una premissa de la intel·ligència artificial és que hi hagi aprenentatge, i això no fa referència al fet que l'ordinador memoritzi cada cop més informació... sinó al fet que aprengui fent, és a dir, que modifiqui la seva resposta a partir dels resultats del que fa. Perquè una màquina aprengui a canviar ella mateixa el seu comportament, es poden utilitzar les xarxes neuronals. Tenen aquest nom perquè estan inspirades en el funcionament de les neurones: petits elements multiestimulats, amb diverses entrades, que segons la informació que reben reaccionen -o no- i que estan enormement interconnectats entre si. Però no imagineu un fregall de cables i transistors: es tracta només de programació informàtica. És un sistema que té diverses entrades d'informació i que pot ponderar individualment cada valor per donar una resposta.

  • Com hem de sortir del cotxe si, per accident, queda de cap per avall?
    Veure vídeo

    Com hem de sortir del cotxe si, per accident, queda de cap per avall?

    L'instructor Pere Garrido explica com cal sortir del cotxe si tenim un accident i el vehicle queda cap per avall. Què hem de fer per sortir-ne sense lesionar-nos les cervicals?

  • Experimentem la frenada a la carretera
    Veure vídeo

    Experimentem la frenada a la carretera

    Si els conductors sabessin frenar, es podrien salvar moltes vides a la carretera. En un cotxe no automàtic cal prémer el fre i l'embragatge al mateix temps.

  • Per frenar en sec, què és millor: prémer el fre i l'embragatge o només el fre?
    Veure vídeo

    Per frenar en sec, què és millor: prémer el fre i l'embragatge o només el fre?

    Descobrim com funcionen els frens del cotxe i quina és la millor manera de frenar en una situació d'emergència.

  • La pressió dels pneumàtics
    Veure vídeo

    La pressió dels pneumàtics

    El pneumàtic és el que ens manté units a la carretera i és essencial que la pressió sigui l'adequada. El Jaume Vilalta ens ho explica.

  • L'art d'esmolar
    Veure vídeo

    L'art d'esmolar

    De ganivets n'hi ha de moltes qualitats diferents, però tard o d'hora s'esmussarà. Esmussar, que ve del francès "mousse" (esponjós, tou), vol dir que perd el cantell. Serà un ganivet incòmode i perillós. Amb els ganivets que no tallen s'ha de fer més força i s'escapen, i et pots tallar sense adonar-te'n. Esmolar el ganivet no és una maniobra difícil, s'ha de ser curós i seguir unes regles ben precises.

  • La recepta de l'orxata
    Veure vídeo

    La recepta de l'orxata

    Per preparar 1 litre d'orxata, necessitem 250 g de xufles seques. S'han de rentar bé i deixar-les 12 hores en remull. Després d'esbandir-les i escórrer-les, les triturarem amb mig litre d'aigua ben freda. Un cop ben triturades, les passem per un colador amb gasa i tornem a posar la polpa a la trituradora, amb l'altre mig litre d'aigua. En aquest moment s'hi afegeix el sucre al gust, que segons la recepta canònica és 110 g per litre. Ho tornem a colar i esprémer, i ho aboquem a la gerra de servir. L'orxata ja està a punt!

  • Rànquing de dolors aguts
    Veure vídeo

    Rànquing de dolors aguts

    El dolor bàsic és l'anomenat dolor agut, de curta durada i molta intensitat. El sistema sensorial rep un estímul nociu, com una descàrrega elèctrica, i genera una reacció instantània de fugida, fins i tot abans que en siguem conscients. La percepció dolorosa és completament subjectiva, hi ha molts factors físics i psicològics que la modifiquen. El sexe, l'edat, el nivell cognitiu, el nivell cultural, la personalitat, l'estat d'ànim, l'ambient o les experiències prèvies amplien o redueixen la percepció del dolor. Però, malgrat les diferències individuals, hi ha dolors que tothom considera insuportables, com un còlic nefrític, una hèrnia discal, una migranya, una otitis o el còlon irritable.

  • Aspirina, ibuprofèn o paracetamol?
    Veure vídeo

    Aspirina, ibuprofèn o paracetamol?

    Els medicaments més coneguts i utilitzats habitualment contra el dolor són Aspirina o àcid acetil salicílic, ibuprofèn i paracetamol, però, què en sabem? L'àcid acetil salicílic, el paracetamol i l'ibuprofèn, a més d'analgèsics, també actuen d'antiinflamatoris i antipirètics, és a dir, redueixen el dolor, la inflamació i la febre, però ho fan en proporcions diferents. A més, poden afectar l'estómac, la coagulació i el ronyó. Caldria, doncs, adaptar el fàrmac i la dosi a cada cas.

  • La genètica de la síndrome de Down
    Veure vídeo

    La genètica de la síndrome de Down

    Els cromosomes de l'ésser humà estan agrupats en parells. La meitat provenen de la mare i la meitat del pare i, així, es formen els 23 parells de cromosomes que té cada cèl·lula humana. Però malauradament no sempre passa, això. Hi ha vegades que, en la concepció, se'n formen 22 parells i un trio. Aquesta formació de 3 es diu trisomia. I si la trisomia és en el cromosoma 21, es presenta la síndrome de Down. Una persona amb aquesta síndrome té 3 còpies del cromosoma 21. Aquesta diferència, que podria semblar petita, pot provocar fins a 100 efectes diferents.

  • Del cromosoma al gen
    Veure vídeo

    Del cromosoma al gen

    En el nucli d'una cèl·lula humana hi ha l'ADN, on hi ha codificada tota la informació perquè es formin i funcionin les parts del cos. S'organitza en cromosomes. En tenim 46. Cada cromosoma està format per milers de segments, que són els gens. Cada gen conté codificada una quantitat ingent d'informació, necessària per sintetitzar una proteïna en concret. I aquesta proteïna regularà la formació o el funcionament d'altres parts de l'ésser viu. Quan a una persona li falla una proteïna, el problema segurament és genètic i està localitzat en un gen. Però, ¿en quin gen?

  • La pluja de muons
    Veure vídeo

    La pluja de muons

    Estem sota una pluja de partícules còsmiques que ens travessen constantment. Per cada metre quadrat passen més de 10.000 muons per minut. O, dit d'una altra manera, cada segon tres muons ens travessen el cap. Els muons són partícules subatòmiques que van a 296.000 quilòmetres per segon, el 99% de la velocitat de la llum. D'on surten?

  • El vol parabòlic - subtítols en anglès
    Veure vídeo

    El vol parabòlic - subtítols en anglès

    Gravity is an ubiquitous physical magnitude on the surface of the Earth. There is no material or device capable of eliminating it. The only way to not feel gravity is in free fall. Some airplanes make a maneuver that consists in describing a parabola like the one that would make an arrow shot by an archer. For about 22 seconds passengers become astronauts as they experience the same weightlessness as if they were in space. The European Space Agency (ESA) organizes an annual scientific campaign of parabolic flights to test space technology and study the response of the human body to weightlessness. The reporter Pere Renom has participated in this campaign and tells the experience. The following spoke: Jean-Francois Clervoy ESA astronaut & Novespace chairman, Neil Melville ESA Parabolic Flight & Drop Tower coordinator, Stéphane Besnard doctor at CHU of Caen, Daniele Mangini University of Bergamo, Thodoris D. Karapantsios Aristotle University of Thessaloniki, Paolo Di Marco University of Pisa, and Bertrand Rameau pilot Novespace.

  • Maniobra del vol parabòlic
    Veure vídeo

    Maniobra del vol parabòlic

    La maniobra de l'avió s'inicia amb un fort ascens. En aquest moment a l'interior es genera 1,8 g, és a dir, una gravetat 1,8 vegades superior a la normal. L'avió s'inclina 30º, després 40º i aleshores els pilots abaixen el motor al ralentí, per la qual cosa l'avió es converteix en un projectil i descriu una paràbola a l'aire com la que faria una fletxa disparada per un arquer. És en aquest moment quan es genera la ingravidesa. Durant 22 segons els passatgers floten com si estiguessin a l'espai. Seguidament, els pilots tornen a donar potència al motor i comencen a redreçar-lo, per la qual cosa a l'interior s'experimenta de nou 1,8 g fins que l'avió recupera l'horitzontalitat. La maniobra completa dura prop de dos minuts. Durant el vol es fan 31 paràboles, amb un total d'11 minuts d'ingravidesa.

Anar al contingut