Del que tenim més por els humans, és de la mort, de la pròpia i de la dels que estimem. I com més ens sembla que hem evolucionat, més ens hem intentat oblidar d'ella, d'un dels fets fonamentals de la naturalesa d'aquest planeta, morir.
Intentem trencar el tabú parlant d'espectacles com "Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers", en què l'actriu Alba Pujol comparteix amb els espectadors les converses que va tenir amb el seu pare, Josep Pujol, quan es trobava en una situació terminal, un espectacle de l'Àlex Rigola que es veurà a la Sala Beckett.
Al mateix teatre, dins d'un cicle dedicat, precisament, a la mort, aquests dies s'hi fa "Celebraré mi muerte", un monòleg protagonitzat per Marcos Hourmann, en què ens relata la seva història real, la del primer metge condemnat per eutanàsia a Espanya.
En Jofre Font també conversa amb Isabel Alonso, la presidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya, i amb el professor d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Ibáñez Fanés, autor de l'assaig "Morir o no morir", títol que planteja el que considera com un dilema contemporani d'una societat que ha donat l'esquena a la mort.