Dues exposicions i l'allargament de la pandèmia ens provoquen preguntar-nos si tots els portem una màscara.

Amb el títol de "La màscara no menteix mai", el CCCB fa un recorregut per la màscara i els seus usos, tan rituals com artístics, criminals o reivindicatius.
Amb un dels seus comissaris, l'escriptor canari Servando Rocha, explorem l'estreta relació que tenen els humans amb aquest petit element que serveix per tapar el seu rostre real.

També a Barcelona, a Foto Colectania trobem una exposició que, ja des del seu títol, "Face Control", es fixa en l'actual era del reconeixement facial i les seves implicacions. Ho fa a través de la visió d'un vintena d'artistes. Recorrem les seves obres amb un especialista en la matèria, el professor i comissari independent Bani Brussadin.

No ens passa per alt, tampoc, que una de les fórmules més habituals de modificar-nos el rostre és a través del maquillatge. La música i comunicadora hi reflexiona i n'assumeix l'aspecte de màscara que acaba tenint i les seves implicacions. N'ha parlat sovint a través del seus vídeos de YouTube al Canal Malaia.

May Pulgarín, "Tropidelia", és una artista colombiana establerta a Barcelona que forma part del moviment de les "encapuchadas", un moviment que es dona a tot Llatinoamèrica i que porta caputxes, com les que confecciona ella, com a eina d'emmascarament i signe d'identitat.

Amb tots ells analitzem les màscares actuals, els beneficis d'ocultar la cara, com fa un altre artista exposat aquests dies a la ciutat, Banksy.
Entre les formules actuals de permutar el nostre rostre real també destaquem els "Deep Fakes", uns vídeos hipertrucats que permet crear la tecnologia actual i amb qui treballen aquests dies, per un cantó, la formació teatral Agrupación Señor Serrano i, per l'altre, l'artista Joan Fontcuberta, que n'exposa el resultat al Museu de Can Framis.