Reportatges

S'han trobat 89 resultats.

  • El meu robot m'estima?
    Veure vídeo

    El meu robot m'estima?

    La intel·ligència artificial arribarà a un nivell de desenvolupament tan elevat que li permetrà vincular-se emocionalment a nosaltres? I els humans, acabarem estimant els robots? Aquestes són qüestions que apareixen al nou espectacle de Raimon Molins, "Alba (o el jardí de les delícies)", que es pot veure aquests dies al Teatre Nacional de Catalunya. En Jofre Font convida el seu autor, Marc Artigau, a una exposició del Festival Mira, que es planteja el plaer modern, les relacions, al Centre d'Art Contemporani de Barcelona, a la Fabra i Coats. Una exhibició que inclou una inquietant robot d'aparença molt humana. El nostre reporter també visita l'exposició "Robots", al Cosmocaixa, dedicada a aquestes màquines. Des d'allà connecta amb l'escriptora Rosa Montero, que acaba de publicar un nou lliurament de la seva sèrie sobre la replicant Bruna Husky. Amb el títol "Los tiempos del odio", ens situa en un futur en què la clon humana protagonista conviu amb tot tipus de robots i d'ésser immersos en la "transhumanitat". El periple robòtic l'acaba a l'exposició "Stanley Kubrick", que el CCCB ha inaugurat coincidint amb el 50 aniversari de "2001: Una odissea de l'espai". Aquest film va ser el primer en què s'exploraven els límits de la intel·ligència artificial, uns límits que ens qüestionem amb Pablo Jiménez, cap de departament de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial del CSIC i la UPC.

  • Estirar el fil del càncer
    Veure vídeo

    Estirar el fil del càncer

    Sobra dir que el diagnòstic d'una malaltia com el càncer és una mala jugada en tota regla. Què se'n fa, del temps que hi ha al davant? Com s'afronten les relacions familiars? Hi ha algun aprenentatge que se'n pugui treure? En parla en aquest reportatge la fotògrafa Nancy Borowick, que va retratar els dos darrers anys de vida dels seus pares, diagnosticats simultàniament de càncer. Per aquest treball, "L'empremta familiar", que es pot veure aquests dies al Palau Robert de Barcelona, va obtenir un guardó World Press Photo. També en parla l'autora sueca Golnaz Hashemzadeh Bonde, que a la novel·la "Vam ser nosaltres" (Ed. Les Hores / Duomo Edicions en castellà), traduïda a 25 països, relata la història de vida d'una exiliada de guerra, malalta de càncer. I també en parla el psicooncòleg de l'Institut Català d'Oncologia Christian Ochoa, en la setmana en què tindrà lloc La Marató de TV3, dedicada enguany a la investigació del càncer.

  • Tu no ho entendries: músiques urbanes
    Veure vídeo

    Tu no ho entendries: músiques urbanes

    Hi ha una època en què som el centre del món. I després, arriba una altra generació amb uns altres codis, uns altres gustos, i ens desplaça. Les noves músiques urbanes són la seva banda sonora. En parlen Borja Bagunyà i Max Besora, autors del llibre "Trapologia"; Madjody i HJ Darger, membres de l'equip del programa en línia sobre músiques urbanes El Bloque, i Juan Vicente Córdoba i El Coleta, director i protagonista del documental "Quinqui Stars".

  • Discussions Monumentals: Què i com ho commemorem?
    Veure vídeo

    Discussions Monumentals: Què i com ho commemorem?

    La polèmica amb el Valle de los Caídos o la plaça d'Antonio López ha posat de relleu un debat sobre què i com commemorem. Com enfoquem, transmetem i materialitzem, avui dia, la memòria a les ciutats? Jofre Font ho explora i en parla amb alguns dels participants de les jornades que s'han fet al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona: Patrizia Dogliani, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Bolonya. Amb Robert Jan van Pelt, professor d'Història de l'arquitectura a les Universitats de Toronto i Waterloo (el Canadà) i especialista en l'holocaust nazi. Amb l'iconoclasta artista madrileny Fernando Sánchez Castillo. I amb Kathrin Golda-Pongratz, doctora en Arquitectura, fotògrafa i investigadora urbanística i professora a la Universitat Internacional de Catalunya.

  • Passar per la presó
    Veure vídeo

    Passar per la presó

    La presó ha estat una realitat quotidiana per a milers d'interns, familiars i treballadors, per a les administracions i per a una societat que s'ho ha mirat des de la distància. Però els esdeveniments polítics i judicials han posat les presons sota el focus del debat públic i en poc temps les hem situat al mapa. De reclusió parla aquest reportatge, en què participen Mery Cuesta, comissària de l'exposició "L'art irreductible. Miratges de l'art brut", que es desenvolupa en dues seus, la Nau Gaudí de Mataró i La Model Espai Memorial de Barcelona; Isaki Lacuesta, director de la pel·lícula "Entre dos aguas"; Álvaro Brechner, Antonio de la Torre i Chino Darín, director i protagonistes del film "La noche de 12 años", i també Marta Nomen, presidenta de l'associació Grup33, que treballa per millorar les condicions de les presons a Catalunya.

  • El plaer és meu
    Veure vídeo

    El plaer és meu

    Què en sabem, del plaer sexual? Què en sabem, de fet, dels nostres cossos? Hem passat d'una societat dominada per la repressió sexual a una societat hipersexualitzada. I pensem que estem més alliberats, però això vol dir que gaudim més del sexe? La Júlia Bertran explora el tema amb la Carlota Olcina –una de les protagonistes de l'obra teatral "L'habitació del costat", que es pot veure a La Villarroel aquests dies–, amb la periodista i divulgadora sexual Imma Sust i amb la terapeuta i sexòloga Adriana Royo, autora de l'assaig "Falos y falacias" (Arpa Editorial).

  • Fem play? Música i sexe
    Veure vídeo

    Fem play? Música i sexe

    Sabem que la música ens pot acompanyar en molts moments i estats d'ànim, també en els més íntims. Aquest reportatge surt al carrer per demanar quins temes fan pujar la temperatura, explora com la cultura audiovisual ha contribuït a crear un imaginari musical associat al sexe i parla amb artistes que fan de les lletres explícites la seva raó de ser. Hi participen el duet musical Crimen Pasional, la periodista cultural Begoña Gómez Urzaiz i Will Blake, DJ i organitzador de les sessions "Fuego" de la sala Razzmatazz de Barcelona.

  • El porno és art?
    Veure vídeo

    El porno és art?

    La pornografia és una pràctica que a través de la imatge filmada ha estereotipat uns comportaments molt sovint violents i degradants. Però és possible representar el plaer més explícit d'una forma artística i, alhora, ètica. Sobre les possibilitats de posar davant la càmera les pràctiques més íntimes, en parlen en aquest reportatge Vanessa Paradis i Yann González, protagonista i director del film "Un couteau dans le coeur"; Dan Goldbaer, director de la pel·lícula "CAM", i la directora de cinema pornogràfic Montiel, que participa en el projecte impulsat per Erika Lust, "X Confessions".

  • Matar el pare
    Veure vídeo

    Matar el pare

    Hi ha qui hi té una relació ben pròxima, hi ha qui la té ben llunyana. Hi ha qui no la té. Hi ha qui hi ha trobat el far, el mapa per no perdre's, i hi ha qui ha necessitat girar-li l'esquena per trobar el seu camí. És el pare. Com es pot explicar la influència que la seva figura pot tenir en una vida? En parlen en aquest reportatge el dramaturg uruguaià Sergio Blanco, que ha presentat al TNC tres obres: "Tebas Land", "Kassandra" i "Cartografía de una desaparición". I també el cineasta Jaime Rosales i els actors Àlex Brendemühl i Bárbara Lennie, director i protagonistes, respectivament, del film "Petra".

  • Tecnologia en dansa
    Veure vídeo

    Tecnologia en dansa

    Com es poden relacionar la dansa, la imatge i la tecnologia? Aquesta és una pregunta a la qual va buscar respostes al llarg de tota la seva carrera la realitzadora, videoartista, productora i comissària Núria Font. Desapareguda ara fa un any, el festival IDN Plus li va retre homenatge, així com l'Arts Santa Mònica, que li dedica una exposició. Parlen de la seva figura, el seu llegat i les possibilitats d'agermanar dansa i tecnologia Àngels Margarit, coreògrafa i directora del Mercat de les Flors, la comissària de l'exposició "Núria Font. Cosmogonia del moviment", Imma Prieto, Susana Panadés, membre de la companyia Gilles Jobim i Rosa Sánchez, membre del col·letiu Kònic Thtr.

  • De la pantalla al carrer: La iconografia de les sèries de televisió
    Veure vídeo

    De la pantalla al carrer: La iconografia de les sèries de televisió

    Pot ser que, sense haver vist una sèrie, en puguem reconèixer alguns dels seus personatges o, fins i tot, algunes frases de diàleg? Jofre Font comprova al carrer que sí, que és possible reconèixer el personatge de Walter White sense haver vist "Breaking Bad", les túniques granades i les còfies blanques d'"El conte de la serventa", o la frase "Winter is coming" com un diàleg de "Joc de trons". De la dimensió icònica dels productes televisius i de com depassen la pantalla, en parla el Jofre amb Vince Gilligan, creador de la sèries "Breaking Bad" i "Better call Sau", i amb Elena Neira, professora dels estudis de Comunicació de la UOC.

  • Ja fem bondat?
    Veure vídeo

    Ja fem bondat?

    Els humans carreguem a l'esquena un munt de propietats nocives que, sovint, ens impedeixen que una qualitat genuïna i fonamental com la bondat se surti amb la seva. Què fa que ens espatllem? Per què la bondat és menystinguda i, fins i tot, de vegades, és vista com una cursileria? Hi reflexionen el filòsof Josep Maria Esquirol, que ha publicat el llibre "La penúltima bondat"; Sergi López, un dels protagonistes de la pel·lícula "Lazzaro feliz", i Matteo Garrone, director del film "Dogman". Tots dos són títols amb protagonistes que són bona gent, títols que s'estrenen aquesta setmana i amb premis al currículum.

  • Gèneres en transició
    Veure vídeo

    Gèneres en transició

    Aquesta setmana se celebra i es reivindica el Dia Internacional d'Acció per la Despatologització de la Transsexualitat. No són poques les conquestes que el col·lectiu ha aconseguit en els últims anys, tot i que no ha estat fins a aquest 2018 que l'OMS l'ha deixat de considerar una malaltia mental. Més enllà de marcs legals, aquest reportatge explora el fons d'un malestar que cada any porta milers de persones a qüestionar-se la seva identitat de gènere i a iniciar el que s'anomena el procés de trànsit, un camí que acostuma a ser molt difícil. És aquest un malestar que ens interpel·la a tots? És resultat d'una societat rígida que només entén el gènere amb un codi únic i binari de dona/home? Què vol dir ser home? Què vol dir ser dona? En parlen Miquel Missé, sociòleg i activista trans; la doctora Rosa Almirall, cap de la Unitat de Trànsit de l'Institut Català de la Salut, i Raphaëlle Pérez, protagonista de l'obra autobiogràfica "Raphaëlle", de la companyia teatral La Conquesta del Pol Sud.

  • La natura, font d'inspiració artística
    Veure vídeo

    La natura, font d'inspiració artística

    La natura és font d'inspiració de molts artistes. Quan es busquen els diferents elements de la terra, trobem la fusta i el ferro que va fer servir l'escultor Enric Pladevall per als seus treballs, que exposa de forma permanent a la seva fundació, L'Olivar, de cinquanta mil metres quadrats, a Ventalló (Alt Empordà). Peces, totes, de grans dimensions, que es fonen amb el paisatge. L'escriptor britànic Philip Hoare té, com a món propi, el mar, i acaba de publicar el tercer llibre d'una trilogia dedicada a l'oceà. A "El alma del mar" (Ático de los libros) fa un relat en què entrellaça vivències pròpies amb experiències de personatges molt coneguts, com Virginia Woolf, Herman Melville o Lord Byron, tots units, d'alguna manera, amb el mar. Un altre element, el fang, és el que fa servir l'acròbata Quim Girón en el seu espectacle, que es diu precisament "Fang", en què l'artista es fusiona amb un bloc d'aquest material de 500 quilos, tota una demostració d'habilitat, força i entrega. I també la pedra forma part dels elements primigenis del reportatge. A Olot entrem en el món d'Adrià Gamero, un jove xilògraf que estampa la natura a la fusta. Una feina més pròpia de l'edat mitjana que ell combina amb tècniques com la fotografia i el retoc digital. Gamero és un dels participants en la XXI Biennal d'Art Contemporani Català.

  • Jazz: amor per a tota la vida
    Veure vídeo

    Jazz: amor per a tota la vida

    El 26 d'octubre arrenca la 50 edició del Festival Internacional de Jazz de Barcelona i hem reunit tres dels músics que hi participen perquè ens parlin de la passió a la qual han dedicat la vida: Ricard Gili, de La Locomotora Negra; Magalí Sare, una veu jove que presentarà el primer disc en solitari al festival, i el reputat pianista Marco Mezquida.