Reportatges

  • Sónar a la "solana"
    Veure vídeo

    Sónar a la "solana"

    Després de 25 anys celebrant-se al juny, després de no poca incertesa, el Sónar arriba enguany enmig del juliol. La calor estiuenca rebrà 140 actuacions provinents de 36 països diferents, dels cinc continents, un autèntica volta el món sense moure's de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat que inclourà, a més, 80 estrenes. Entre qui inaugura espectacle al festival hi ha Bad Gyal. En Jofre Font l'ha anat a visitar mentre enllesteix els últims detalls de la nova presentació. El festival també inclou, amb el nom de Sónar+D, una mena d'escola d'estiu dedicada a la innovació, unes classes i tallers en les quals participaran Hamill Industries i el productor Shelly, amb una proposta curiosa: crear visuals, exclusivament, a través del so.

  • Mediterrani: de vida o mort
    Veure vídeo

    Mediterrani: de vida o mort

    La crisi migratòria apareix i desapareix dels titulars però no s'atura. En parlem amb el periodista Javier Gallego, director del programa de ràdio on-line "Carne cruda" i autor del còmic sobre migrants morts al mar "Como si nunca hubieran sido"; Pepa Martínez, directora de Lafede.cat, que agrupa les entitats que treballen per la justícia social a Catalunya; Aziz Faye, un dels impulsors del Sindicat Popular de Venedors Ambulants; el periodista Yeray S. Iborra, autor del llibre sobre la venda ambulant "Vida mantera"; la il·lustradora Lara Costafreda, impulsora de la campanya "Volem acollir", i l'analista polític David Rieff, autor de l'assaig sobre l'humanitarisme "Una cama por una noche".

  • Aprendre a ser humans: la música i les arts com a eines d'inclusió social
    Veure vídeo

    Aprendre a ser humans: la música i les arts com a eines d'inclusió social

    Quan diem que la música, el teatre i les arts en general salven vides pot semblar una idea utòpica. Per això, els marcians han posat l'ull en projectes consolidats que demostren que és possible, que l'art transforma els humans. Sobretot si l'aprenem des de ben petits i amb mestres apassionats com Ester Bonal, que des de fa 15 anys dirigeix el centre Xamfrà, al barri del Raval. O el violoncel·lista i director veneçolà Pablo González, que es va formar amb el mestre Abreu en el reconegut Sistema Nacional d'Orquestres Juvenils i Infantils de Veneçuela i que ha fundat un projecte amb el mateix esperit a Barcelona, Vozes, que ofereix formació musical gratuïta a més de 500 nens als districtes de Nou Barris i Sant Andreu i al Besòs. També ens acostem als barris de l'est de Girona, on els més petits aprenen a tocar jazz, swing i blues gràcies al projecte Música a l'Est, impulsat per la Casa de la Música i el Black Music Festival.

  • Emma Vilarasau: "Per ser lliure, has de saber qui ets i què vols de la vida, que només en tenim una."
    Veure vídeo

    Emma Vilarasau: "Per ser lliure, has de saber qui ets i què vols de la vida, que només en tenim una."

    L'actriu Emma Vilarasau interpreta el paper de Nora a "Casa de nines. 20 anys després" al Teatre Romea. L'heroïna de l'obra d'Ibsen torna a casa seva després de 20 anys d'haver abandonat la família, i els marcians abdueixen l'actriu per conèixer millor el concepte de llibertat, que és el que la va guiar a cometre aquell acte tan escandalós per l'època.

  • A la meva edat
    Veure vídeo

    A la meva edat

    Com és l'experiència d'estar damunt d'un escenari quan es passa dels 60 anys? I quan prèviament no s'hi ha pujat mai? Per conèixer els camins que s'obren quan pensaves que ja no n'hi havia més per explorar parlem en aquest reportatge amb el director teatral i dramaturg Oriol Tarrasón, que estrena "Un dia qualsevol" a la sala Villarroel de Barcelona, una reflexió sobre el fet de fer-se gran interpretada per tres actors que ronden els 70 anys: Imma Colomer, Quimet Pla i Pep Ferrer. També hem entrevistat l'Imma Colomer per saber d'on surt la seva energia per seguir treballant i per enfrontar-se amb cada projecte amb la mateixa il·lusió. D'altra banda, hem parlat amb la coreògrafa mallorquina Mariantònia Oliver, que porta al Festival Grec el seu projecte "Las Muchísimas", integrat per disset dones d'entre 62 i 76 anys, no professionals, que pugen a un escenari a ballar per primera vegada. La intenció d'aquesta peça de dansa és reconciliar les dones grans amb elles mateixes i permetre que es mostren tal com són.

  • Fa mal d'explicar. Els successos i el "true crime"
    Veure vídeo

    Fa mal d'explicar. Els successos i el "true crime"

    L'estrena de la sèrie documental "El caso Alcàsser", sobre l'assassinat de les tres noies adolescents que va commocionar un país i va encetar una nova -i qüestionada- manera de relatar els successos ha tornat a posar de manifest l'auge de les produccions audiovisuals de l'anomenat gènere "true crime". El cas de les noies d'Alcàsser ha generat nous discursos i ha posat sobre la taula l'abast i les pràctiques de la crònica de successos, que debaten en aquest reportatge dues periodistes de referència de la informació policial i judicial: Fàtima Llambrich, reportera de la secció de Societat dels informatius de TV3; i Mayka Navarro, redactora de La Vanguardia i col·laboradora de diferents espais de Telecinco, TV3 i Catalunya Ràdio.

  • Ganes d'associar-nos
    Veure vídeo

    Ganes d'associar-nos

    Diuen que quan tres catalans es troben munten una associació (i que quan n'arriba un quart, s'escindeixen i munten dues associacions). Des del segle XIX, els ateneus han tingut un paper fonamental a Catalunya en la canalització dels anhels col·lectius per construir una societat més sòlida i promoure valors compartits per a la defensa de la cultura i la llengua catalanes. Avui, la Federació d'Ateneus de Catalunya compleix 35 anys i ha estat guardonada amb un dels Premis Nacionals de Cultura, que es lliuren aquest dijous 4 de juliol. Sobre la tasca i els reptes dels ateneus en parlem en aquest reportatge amb Pep Morella, president de la Federació d'Ateneus de Catalunya; amb el consultor cultural Pep Montes; amb Esteve Torrent, president del Centre Moral d'Arenys de Munt; amb Sílvia Espinach, membre de la Secció juvenil de Teatre del Centre Moral d'Arenys de Munt, i amb Edu Roca, de l'Esbart i Pastorets del Centre Moral d'Arenys de Munt.

  • Barcelona, ciutat en joc
    Veure vídeo

    Barcelona, ciutat en joc

    Turistificació, gentrificació, especulació, expulsió... Tots aquests conceptes s'han convertit en centrals en el debat sobre Barcelona. La realitzadora Laura Álvarez signa "City for sale", un documental que es podrà veure als Cinemes Girona fins al 27 de juny i que acosta els espectadors a la intimitat de diverses víctimes de la pressió turística i immobiliària al districte de Ciutat Vella. El músic i guionista Pol Rodellar passa comptes amb la Barcelona "hipster" a "Carrer Parlament", una sàtira de la ciutat "moderna". I a l'assaig "La ciutat interrompuda", el crític literari Julià Guillamon fa un retrat de Barcelona a partir de com la literatura ha parlat de la ciutat. Als afores de la ciutat també es nota la crisi: ho asseguren els joves del col·lectiu Maletas Viejas, de la Trinitat Vella, que fa cultura reivindicant la perifèria.

  • UN TERRITORI VIU
    Veure vídeo

    UN TERRITORI VIU

    El despoblament del medi rural és un fenomen en constant creixement. A Catalunya, el 10% de la població viu en el 73% d'un territori que s'ha de mantenir viu perquè d'ell en depèn la sostenibilitat de tots nosaltres. Sobre despoblament i la necessitat de revertir-lo en parlen en aquest reportatge l'escriptora i veterinària de camp María Sánchez, que ha escrit "Tierra de mujeres", un homenatge al medi rural i les dones que l'han mantingut viu, malgrat haver estat invisibilitzades. També en parla el cineasta Oliver Laxe, que ha dirigit "O que arde", ambientada a la Galícia rural i que va ser premiada a la darrera edició del Festival de Cinema de Canes. El geògraf de la Fundació Món Rural aporta les claus tècniques del despoblament i les seves solucions, i visitem el poble de Mont-ral, a l'Alt Camp, on la reobertura de l'Escola El Bosc, després de 18 anys tancada, ha contribuït decisivament a la revitalització de la zona.

  • El sentit de la fotografia
    Veure vídeo

    El sentit de la fotografia

    En un moment en què la fotografia s'ha popularitzat entre el gran públic amb l'ús dels mòbils i de la tecnologia digital hi ha fotògrafs que segueixen sent fidels als mètodes antics de presa d'imatge i revelat. Què els impulsa a continuar treballant com fa més de cent anys? Quin és el paper de la fotografia en l'actualitat? Ens ho preguntem en aquest reportatge amb noms destacats de l'art fotogràfic com Joan Fontcuberta, artista, historiador i docent, que acaba de publicar l'assaig "Revelacions" i de qui s'estrena el documental "Joan Fontcuberta, el que queda de la fotografia", Alberto García-Alix, conegut per ser el fotògraf de la "movida madrilenya", que participa en el festival "Revela't", i Richard Learoyd, fotògraf i artista britànic que treballa amb la càmera obscura i que ara exposa els seus treballs a la Fundació MAPFRE de Barcelona. I aprofitem la cita del festival de fotografia "Revela't" de Vilassar de Dalt per parlar amb altres joves artistes que han decidit treballar amb el sistema analògic i crear a partir dels seus coneixements i la seva experiència. Són: Laia Albert, Urizen Freaza, Irene Zóttola i Eduardo Nave.

  • No em busqueu
    Veure vídeo

    No em busqueu

    Dues de les novel·les de la temporada recullen un impuls que fa segles que persegueixen alguns humans, el d'anacoreta. Són "Los asquerosos", de Santiago de Lorenzo (Blackie Books), i "Sis nits d'agost", de Jordi Lara (Edicions de 1984). La primera és la història de ficció d'un noi que es veu obligat a apartar-se de la societat i a amagar-se en un poble abandonat, així descobreix les virtuts de l'aïllament. L'obra de Lara es basa en la història real de les sis nits que va passar a la muntanya Lluís Maria Xirinacs buscant, de manera molt conscient i controlada, una mort natural en solitud. Tots dos van emprendre el mateix camí, enmig de la natura, un per viure i l'altre per morir, tots dos ben sols, sense la pressió de la vida en comunitat. Jofre Font ressegueix aquestes sendes amb els seus autors i també va fins als peus del Montsant per conèixer una ermitana, Maria Montserrat Domingo.

  • El "perreo" domina el món
    Veure vídeo

    El "perreo" domina el món

    Tot i les reticències que encara desperta en alguns sectors, el reggaeton és l'última banda sonora del nostre planeta. Mentre Trump projecta murs de contenció, la música urbana llatina s'amplifica als Estats Units i al món, estrelles del gènere com els porto-riquenys Ozuna i Bad Bunny i el colombià J Balvin són els artistes més escoltats a Espanya, segons Spotify i festivals de referència mundial com el Coachella i el Primavera Sound sonen més llatins que mai. Ens preguntem sobre els motius i les conseqüències d'aquesta explosió global del ritme llatí amb Abel Rodríguez, cap de contractació d'artistes del Primavera Sound; amb Núria Net, periodista porto-riquenya que ha cobert l'escena llatina als Estats Units per mitjans com Univisión, i amb Carles Feixa, catedràtic d'Antropologia Social de la Pompeu Fabra expert en cultures juvenils. Visitem també el festival de cultura llatinoamericana "¡Que no cumbia el pánico!", organitzat pel casal de joves del Clot La Traca.

  • Et miro i t'admiro
    Veure vídeo

    Et miro i t'admiro

    En l'imaginari popular, hi ha persones que deixen de ser humans comuns per convertir-se en mites. Com ens relacionem amb aquells que col·loquem en un pedestal d'admiració? Què demanem a canvi de la nostra devoció? Parlem de la mitomania a partir de fets i de pel·lícules vistos al festival de cinema de Canes. Hi intervenen, entre altres, Asif Kapadia, director del documental "Diego Maradona", dedicat a l'astre argentí del futbol; Adèle Haenel, l'actriu que ha trepitjat més fort a Canes amb tres pel·lícules en diferents seccions, entre elles l'aclamada "Portrait de la jeune fille en feu", i Alan Schoenauer, fotògraf especialitzat en retrats de personalitats de cinema, guanyador de la primera edició del Premi dels Fotògrafs del festival, ara fa dos anys.

  • L'escollit, el candidat electoral
    Veure vídeo

    L'escollit, el candidat electoral

    Si els marcians aterren aquests dies a casa nostra, es pensaran que vivim en una campanya electoral permanent. No s'han tret uns cartells que ja n'hi ha d'altres que els tapen amb les noves cares dels que aspiren a liderar-nos. Són els candidats, i per analitzar la idiosincràsia d'aquestes figures en els nostres dies, en parlen l'escriptor Antonio J. Rodríguez, que acaba de publicar la novel·la "Candidato" (Penguin Random House Mondadori); el dramaturg i director Marc Rosich, de qui es pot veure l'obra "Jacuzzi" a Sala Flyhard de Barcelona; la periodista i especialista en la comunicació via Twitter Carmela Ríos, i Jón Gnarr, còmic que a partir d'un espectacle va arribar a ser alcalde de Reykjavík.

  • L'amor en temps del Tinder
    Veure vídeo

    L'amor en temps del Tinder

    En l'era de la comunicació, els humans hem confiat als nostres mòbils tot el que és important a la vida, també les qüestions de la parella. Tinder és l'aplicació per buscar relacions amb més usuaris a tot el món: més de 60 milions de persones el fan servir habitualment i cada dia es generen vint-i-sis milions de coincidències o "match". Els creadors no poden tancar els ulls davant d'aquesta realitat i la reflecteixen en la seva obra com un aspecte més del món en què vivim. Així ho fa l'escriptor argentí Patricio Pron a la seva novel·la "Mañana tendremos otros nombres" (Premi Alfaguara 2019), on parla de la desintegració d'una parella i l'emmarca en un panorama desolador de relacions per internet. Elisa Riera afronta la realitat amb més humor i en el seu còmic "El futuro es brillante" explica en primera persona els seus desenganys al Tinder, que també recull al seu Instagram. El monologuista Andreu Casanova també fa servir l'humor per descriure situacions reals en el seu espectacle "Tinder sorpresa", que ja han vist més de 40.000 espectadors. I Núria Gómez, autora d'un projecte de recerca que es titula "Amor Android" i que pensa l'amor amb relació a les tecnologies contemporànies, aporta les seves observacions poc romàntiques al voltant del Tinder.