Quina altra cosa, si no és la curiositat, ens porta a llegir compulsivament un llibre sobre un empleat de Telefónica als anys 70? I és que els humans ens inventem constantment eines per reconstruir la vida d'altres humans. És el que ha fet Albert Forns a la seva novel·la "Abans de les cinc som a casa" (Edicions 62). Amb els diaris d'un treballador de Telefónica que es deia Hilari Miralpeix ha reconstruït la vida d'aquest home i també la dels seus coetanis dels anys 70.
Antoni Campañà va ser un fotògraf que va guardar dins d'una capsa vermella més de cinc mil fotografies que va fer durant la guerra civil i que no va ensenyar mai a ningú. L'historiador Arnau Gonzàlez Vilalta explica els detalls de la seva obra, que revelen com era ell i el motiu pel qual no va voler exhibir mai el seu treball. Gonzàlez ha treballat juntament amb el periodista Plàcid Garcia-Planas i el fotògraf David Ramos en el llibre "La capsa vermella" (Ed. Comanegra), i ara impulsen un documental que es podrà veure a TV3 i diverses exposicions sobre la figura de Campañà que es podran veure arreu de Catalunya.
Sovint també pot ser la imaginació l'ingredient principal a l'hora de reconstruir una vida que ni tan sols va existir. És el cas de Núria Giménez Lorang, directora de "My Mexican Bretzel", que ha fet una pel·lícula en què inventa la vida d'una dona, Vivian Barrett, a partir de les imatges de la seva àvia gravades pel seu avi. Un compendi de sensibilitat, glamur i romanticisme que semblen extrets del cine de Douglas Sirk.