Vivim en un món contradictori que fomenta el pseudoporno a internet, però que al mateix temps s'escandalitza amb els nusos frontals masculins o prohibeix els mugrons perquè poden ser ofensius. Aquest reportatge es pregunta si l'art és l'últim reducte que li queda al cos nu per ser lliure. Tres artistes ens parlen del seu treball amb el cos nu i de la seva relació amb la censura. Són Jordi Díaz Alamà, pintor figuratiu amb formació clàssica, que presenta al març i al MEAM (Museu Europeu d'Art Modern) la seva sèrie de 50 peces sobre l'"Infern" de Dante, "Si volse a retro". Shane Wolf, pintor nord-americà que viu a París, especialitzat en el cos nu en moviment i de qui es pot veure una gran retrospectiva amb més de 180 obres també al MEAM de Barcelona: "Shane Wolf. A tour de force". I Bianca Batlle Nguema, pintora afrocatalana que busca en els nusos de dones negres els seus orígens guineans, i que està immersa en el projecte "Speaking Bodies", en què implica desenes de dones afrodescendents com ella.